Es gesta un col·lectiu per reivindicar la construcció de la tretzena escola pública

Foto: Jordi Pascual

“Amb les preinscripcions acabades, a moltes famílies ens enviaran a un centre de l’altra zona escolar”, diu Rosa Carles, mare d’una nena que tot just enguany ha fet la preinscripció per entrar a P3 a l’escola Collserola, “vivint al Monestir-Sant Francesc haurem de portar els nostres fills a l’Olivera, al Catalunya o a Valldoreix!” Una alra opció, si s'obre la tercera línia, és la Mirada, que es troba al límit de la zonificació. Com la seva, explica, hi ha 50 famílies més que no han aconseguit entrar al Collserola ni a la resta d’opcions del centre marcades en la preinscripció, el que els ha animat a posar les bases d’un nou col·lectiu per demanar la construcció de la tretzena escola pública al centre de la ciutat.

El present curs va començar amb dos cursos bolet, un al Turó de Can Mates i un al Collserola, oferint-se, per tant, 25 cursos entre totes les escoles públiques de la ciutat. Amb una tercera línia a l’escola la Mirada com a solució, de cara al curs vinent Sant Cugat disposarà de 24 cursos de P3, un menys que l’anterior si es compten els cursos bolet, el que preocupa a les famílies. Aquest afer va ser criticat per la Coordinadora d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA) i debatut al Consell Escolar Municipal, on la regidora d’Educació, Esther Salat, va arribar a acceptar que una escola de tres línies, com és la Mirada, no solucionava el problema del tot.

“Quan acabes l’escola bressol i visites els col·legis en les jornades de portes obertes tothom et diu com de magnífica és l’escola que visites però ningú t’explica com de complicat és accedir-hi si el teu fill o filla no té germans, al·lèrgies o altres condicions que donen més punts en la preinscripció”, prossegueix Carles. La seva família viu al centre, treballa a prop i, fins i tot, ha tingut la sort d’accedir a un dels nous horts urbans de la rambla del Torrent d’en Xandri: “És molt fort veure l’escola des de la finestra de casa i haver d’anar a l’altra punta de la ciutat”.

El proper dimecres a dos quarts de set de la tarda al Xalet Negre es farà una assemblea de famílies afectades amb la voluntat de començar a consolidar un col·lectiu que demani la tretzena escola i, alhora, insisteixi en millorar el sistema de preinscripcions i, mentre no s’aconsegueixi, exigeixi ajuts per a les famílies que han de canviar de zona. De moment no hi ha cap concreció ja que tot dependrà de l’acord de la reunió però entenen que no és just haver de fer un desplaçament llarg sense cap compensació o servei de transport escolar.

Al Pla d’Equipaments encara vigent (2008-18) mentre es treballa en l’elaboració d’un nou document, en el procés participatiu del qual també han sorgit crítiques de la comunitat educativa per la planificació, es preveia la ubicació de la dotzena escola al centre, al parc Ramon Barnils, on s’han iniciat els tràmits per construir la nova biblioteca central urbana. El canvi d’ubicació es deu a la necessitat, segons l’anàlisi de dades feta per l’Ajuntament, de fer un centre a Volpelleres pel gran creixement del barri. Un cop feta la biblioteca, quedarà en desús l’edifici de l’actual Gabriel Ferrater com una de les opcions per transformar en escola tot i que això dependrà del nou Pla.

“No volem un augment de ràtios”, enraona la mare, “hi ha hagut una manca de previsió”. Segons explica després de revisar documentació i hemeroteca en les poques hores lliures que deixa la maternitat, l’Ajuntament té detectat un traspàs d’un 10% d’alumnes de l’escola concertada a la pública durant els darrers sis anys, afectant en primera instància als centres religiosos i en en segona als laics. “Si fa tants anys que hi ha aquesta tendència, s’hagués pogut preveure i actuar a temps”, considera.

La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) ja va advertir l’any passat de la complexitat de la situació i va alertar de la perillositat de solucionar-la amb ràtios elevades als cursos d’infantil, iniciant una campanya perquè a P3 hi pugui haver un màxim de 20 alumnes per aula en lloc dels 25 que es contemplen actualment. Alhora, va criticar el tancament d’algunes línies arreu del país. A Sant Cugat també hi ha un cas propi, amb la conversió gradual de l’escola de la Floresta en un centre d’una única línia, el que representa un repte pel que fa a personal tècnic d’acompanyament com els tècnics d’educació infantil (TEIs) perquè, tal com va advertir la llavors presidenta de la Coordinadora d’AFAs, Carme Roca, en una entrevista a elCugatenc ara fa un any: “Les escoles estan establertes per tenir dues línies. Quan se’n suma o se’n resta una, els càlculs queden descompensats. Hi ha professionals que tenen contractes laborals i, per temes legals, no poden tenir mitja jornada”.

Un cop feta l’assemblea de dimecres, explica Carles, es proposen parlar amb el govern municipal, amb representants del Departament d’Ensenyament, amb la resta de partits amb representació a l’Ajuntament –“cal que es mullin”, diu– i, si cal, acudint al Ple. Tampoc descarta seguir parlant amb les AFA per tenir més força tot i que el seu principal objectiu mentre res no canviï és conscienciar les famílies que ara són a l’escola bressol perquè es preparin per a l’escolarització obligatòria. Mentre Carles explica les bases del nou col·lectiu, la seva filla li pren folis d’una llibreta per dibuixar sols somrients. De sobte, s’atura i demana anar a jugar amb la resta d’amics al parc: “Ves, ves, la mamà ha d’acabar de parlar amb aquest noi sobre un tema que no entens ni has de conèixer de moment”.

Quan marxo m’explica que el seu segon fill és de camí, el que pot ser tot un nou repte en haver de combinar l’escola bressol amb l’entrada a P3 de la seva filla ves a saber a quin centre. I aquest és només un dels casos d’aquestes 50 famílies que s’han trobat fora del Collserola i obligades a creuar mig municipi per portar els nens a l’escola. Des del parc es veu el que tots ells havien esperat que fos el seu col·legi. Ara, davant un bany de realitat que no els agrada gens ni mica, s’han decidit a treure el poc temps que queda enmig de la criança per demanar una revisió del sistema; per ells però, sobretot, per les properes generacions.

Notícies relacionades