Publicitat

Helen Cole: “La gentrificació té conseqüències físiques i psicològiques per a qui no vol marxar d’un barri”

Fotos: Jordi Pascual

És investigadora estatunidenca en salut pública centrada en desigualtats racials, ètniques i socioeconòmiques i coneix com ningú, gràcies a un estudi pilot en què participa a Barcelona i altres 40 ciutats d’Europa i Amèrica del Nord, la relació entre gentrificació verda i salut. L’ennobliment de zones deteriorades amb parcs pot ser un suculent brou per a especuladors immobiliaris i classes mitjanes que expulsin la gent més pobra. No és només una expulsió per se, és una substitució de tot el teixit social. Helen Cole ha acudit per primera vegada a Sant Cugat de la mà del seminari d’hivern de la Universitat Internacional de la Pau i s’ha trobat de ple amb un bon exemple de gentrificació verda tot i que, diu, més proper als processos viscuts als Estats Units que als de les grans ciutats europees.

Està bé que parlis de gentrificació a Sant Cugat perquè aquí tenim el debat servit. Si bé, a diferència del que ens ve a la ment quan parlem de gentrificació, tenim molts barris que ja han nascut carregats de verd. És com un ennobliment previ; ho preparem tot perquè vingui una determinada classe social...

– A l’estudi veiem que hi ha diferències clares entre Estats Units, Canadà i Europa. Als Estats Units, per exemple, les ciutats són molt més noves i s’han construït pensant en els cotxes. Al meu país hem tingut molts processos de superurbanització. A Sant Cugat, en canvi, suposo, el procés ha estat molt diferent perquè a Europa les ciutats són molt més velles. L’efecte acostuma a ser als centres històrics.

Aquí hem tingut processos de millora del centre com la vianantització de molts carrers però, al mateix temps, en ser una ciutat que no va créixer exponencialment fins ben avançada la segona meitat del segle passat, gran part del disseny del nou urbanisme ja incorporava l’element verd.

– Es tracta llavors d’una ciutat que encara està en creixement i, per tant, té una mena de procés previ a la gentrificació. És similar al que ens passa als Estats Units. Durant els anys 70 i 80 gairebé tots els rics van sortir dels centres de les ciutats amb un component de segregació racial. Si ho portem a la realitat europea, també pot haver aquest efecte amb un component de classe. D’aquesta manera, els centres queden més degradats perquè la gent rica va a les afores a buscar cases grans, parcs i comoditats.

Si bé, ara veiem que molta gent vol tornar als centres perquè ha canviat la seva percepció i es comencen a donar els processos de gentrificació. Cal un procés d’abandonament previ per a una gentrificació forta. Si ara els rics tornen als centres deu ser perquè, de sobte, els sembla més interessant el caràcter urbà que el del suburbi, amb més història i arquitectura més interessant.

La gentrificació verda, però, no és igual a tot arreu. Posar el parc a un barri que està al tocar de fàbriques contaminants més bé serveix de poc.

– Clar. Això també es veu en el cas dels horts urbans. Ara tenen molt bona valoració i als barris més rics hi ha parcs amb horts. Si bé, durant molts anys n’han hagut als suburbis, amb uns nivells de contaminació molt dolents per a qui cultivava i, fins i tot, per al cultiu.

No té el mateix efecte un parc al costat de la platja que a un barri obrer construït durant el franquisme o a un poble que tot just creix. Teniu alguna dada que expliqui la diferència?

– En el cas de Barcelona sabem que al districte de Sant Martí, al tocar de la platja, la gentrificació verda ha estat clara, amb substitució de gent pobra per rica. En canvi, a Nou Barris s’ha arribat a produir l’efecte contrari. Potser és el tipus de parc, si la zona atreu més especulació o menys, massificació turística... Les ciutats són molt complexes. La resposta és justament el que busquem amb l’estudi. Per això analitzem 40 ciutats, per conèixer casos diferents.

Vincules els processos de gentrificació amb la salut perquè, de partida, un parc dóna més qualitat de vida. Si bé, si aquest parc provoca un augment dels lloguers, pot generar estrès i ansietat sobre la gent que hi viu perquè tem que en qualsevol moment haurà de marxar.

– Sí, hi ha efectes contradictoris. Però aquest que expliques no té a veure amb el parc en sí sinó amb el seu efecte sobre l’entorn. Hi ha l’element psicològic d’estrès i ansietat però també el físic, és a dir, si una persona no vol marxar del barri, potser ha hagut de buscar una feina més lluny perquè paguen millor i, per tant, gasta més temps de la seva vida en desplaçaments, o ha decidit fer més hores a la feina. Això provoca desgast físic i tenir menys hores per fer activitats saludables. Per tant, quan es parla de gentrificació s’ha de pensar en el conjunt de l’entorn no només la proximitat respecte a un parc.

Què pot fer l’administració per evitar-ne els efectes negatius? És una qüestió d’apostar per l’habitatge públic?

– Aquesta és una opció, sí, però també ho és aprofundir en la regulació del lloguer i l’especulació. En ciutats turístiques, la massificació del turisme és una causa molt gran de gentrificació i, per tant, també s’ha de tractar d’alguna manera. Hi ha moltes idees i accions que es poden fer des dels governs, és qüestió de voluntat política.

Notícies relacionades