Hora Bruixa crida a visibilitzar els rols de poder masclistes durant el Nadal

Foto: Alba Triadó, Cugat.cat

Des de dilluns el col·lectiu feminista i revolucionari de Sant Cugat, Hora Bruixa, ha engegat una campanya per tal de denunciar les situacions de masclisme que viuen les dones i totes aquelles persones que trenquen amb la masculinitat hegemònica durant les festes de Nadal. Denuncien que les trobades familiars són l’àmbit en què es reprodueixen rols masclistes diversos, en què els homes exerceixen el seu poder amb ordres i el monopoli de l’opinió. A més, critiquen, moltes d’elles es veuen exposades a preguntes sobre si ja tenen nòvio, unes preguntes i plantejaments que “donen per suposat una sexualitat heteronormativa”.

A aquestes situacions cal sumar-li l’establiment de rols a través dels regals als infants, que en molts casos reforcen el binarisme de gènere i suposen riscos per a la salut amb productes per aconseguir un aspecte físic que respecti el model de bella imperant, i la càrrega a les dones de la feina reproductiva encara de forma més clara que la resta de l’any. Anna Sala i Cristina Torres, membres del col·lectiu, expliquen en roda de premsa que estan fartes també de l’herència catòlica de la festivitat així com dels “valors tradicionals més absurds”.

La nova campanya d’Hora Bruixa retorna al sentit més bàsic del feminisme, el definit per Angela Davis amb la frase “el feminisme és la idea radical que les dones som persones”, per animar a les dones a trencar amb aquests aspectes negatius del Nadal. Sota el lema Per Nadal, feminisme radical! animen “a visibilitzar els rols de poder que vivim” als àmbits familiars en què es produeixen però també al carrer i a les xarxes socials. Alhora, criden a fer un consum responsable tenint en compte els rols de gènere que porten lligats alguns productes.

En aquesta línia es va expressar pocs dies després del 25 de novembre, el dia contra la violència vers les dones, la sociòloga de la Consultoria Mit i encarregada de l’informe anual dels serveis d’atenció a la víctima que hi ha al municipi, Blanca Moreno. Per a ella, les xifres que anualment expliquen no són més que la punta de l’iceberg en dos sentits; d’una banda, són només els casos de violència física o psicològica detectats; d’altra, hi ha tot un sistema d’estructuració i legitimació del poder masculí que expliquen les morts i els casos més greus però que no són quantificables.

La vesant qualitativa de l’informe d’enguany explica que els rols de gènere es veuen alimentats, sobretot, per una cultura de l’oci que relega a la dona als papers que l’heteronormativitat li obliga a jugar. També es fa especial atenció al jovent ja que segueix reproduint moltes actituds masclistes però adaptades a les relacions actuals, normalment amb les noves tecnologies com a mitjanceres que acaben esdevenint eines de control en les relacions de parella.

Notícies relacionades