Els imputats per l’ocupació del rectorat de la UAB temen que el seu cas marqui jurisprudència

Foto: Jordi Pascual

A l’abril del 2013 prop de 300 estudiants van ocupar el rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per demanar el compliment de diversos acords presos pel Claustre pel que fa a la transparència, la representativitat estudiantil i el preu de la matrícula. Hi van estar setmanes fins que van decidir marxar, sense haver aconseguit el seu objectiu, davant la possibilitat que la seva actuació pogués provocar que no s’entreguessin algunes beques o no es pagués els treballadors. Si bé, la llavors vicerrectora d’estudiants, Sílvia Carrasco; diversos estudiants i la universitat com a acusació particular van portar l’assumpte a judici. Hi ha 27 afectats, 25 alumnes i dos professors, que s’enfronten a penes de més de 10 anys de presó, a multes de prop de 10.000 euros i a una responsabilitat civil de 380.000 euros. Amb la instrucció acabada i a falta de la celebració del judici, temen que una possible condemna no només els serveixi per engarjolar-los sinó també per marcar una jurisprudència que dificulti la mobilització social.

Al col·lectiu Som 27 i més, que agrupa els imputats, hi ha dos santcugatencs; Nahuel Quimasó, que va parlar sobre l’assumpte amb elCugatenc al setembre passat –quan es va presentar una moció sobre el cas al Ple–, i Laura Gené, que juntament amb Koki Gassiot, professor membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya i dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat, ha explicat en una xerrada a Cal Temerari divendres a la tarda l’origen i l’horitzó del judici. Ambdós coincideixen en dir que es tracta d’un despropòsit amb unes penes molt elevades per a uns presumptes delictes que són els típics del pack d’activista. De fet, davant els possibles anys a la presó, tots els denunciants s’hi van retirar de tal manera que només la Fiscalia els hi va a la contra judicialment. Consideren que es tracta d’un judici polític que pretén advertir el moviment estudiantil i frenar la vida associativa i política dels activistes que van participar als actes de protesta.

L’ocupació del rectorat, explica Gené, va arribar després d’un cicle de baixada de la protesta estudiantil davant el fracàs de les mobilitzacions contra l’aplicació del Pla Bolonya. Si bé, les retallades eren ben presents. A més, a la UAB s’hi van celebrar eleccions per elegir el nou rector. Les va guanyar Ferran Sancho per la ponderació dels vots ja que Pere Solà, candidat alternatiu proposat per la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va obtenir més suports, especialment entre els estudiants. Les agrupacions d’estudiants consideraren llavors que el nou rector no era legítim i, tot i així van aconseguir l’aprovació de mocions al Claustre per demanar el dret a la negociació col·lectiva, una franja horària no lectiva per fer activitats al campus, una revisió del model d’universitat, una advertència als Mossos d’Esquadra pel que consideren un abús de la presència al campus, el canvi de la ponderació del vot, la transparència econòmica i una beca que serveixi per compensar l’augment de les taxes. Per l’incompliment d’aquests acords per part del Consell de Govern va sorgit l’ocupació.

La mobilització es va donar en el marc de la Plataforma Universitat Pública (PUP) que uneix col·lectius de diversos centres de Catalunya. Una roda de premsa de suport de les diferents forces sindicals vinculades a aquest col·lectiu va ser el detonant perquè els dos professors, que s’enfronten també a la impossibilitat de tornar al campus durant diversos anys, fossin imputats. Aquest suport i el d’alguns col·lectius de treballadors va significar que la mobilització no fos patrimonialitzada per uns pocs grups habitualment mobilitzats el que, asseguren, va suposar un canvi d’actitud de l’equip de govern. “Aquest és un judici polític per donar suport a mobilitzacions pacífiques”, lamenta Gassiot.

Actualment la UAB ha canviat d’equip directiu i té nova rectora, Margarita Arboix. Ambdós imputats asseguren que aquest equip de govern ha canviat les formes respecte a l’anterior i fins i tot ha dit que la responsabilitat civil no arriba a 380.000 euros sinó que se situa entre 20.000 i 30.000. “Si bé, això no ho comunica als jutjats”, critica Gené, de tal manera que la Fiscalia segueix demanant penes en base a la xifra marcada per l’anterior equip. Alhora, lamenta que gran part del sumari sigui un seguiment dels activistes durant un any complet fet pels serveis de seguretat de la universitat, el que qualifica, a més, de malbaratament de diners públics. Actualment ha acabat la instrucció del cas tot i que encara no hi ha data de judici prevista. “Sembla que va per a llarg”, clou.

Notícies relacionades