Publicitat

José Antonio Morán: “Amb Delphi hem perdut tot el que havíem guanyat durant 40 anys de sindicalisme”

Fotos: Jordi Pascual

El primer de maig d’enguany ha perdut un dels grans referents de la lluita obrera a Sant Cugat. Amb la desaparició de Delphi i el seu conseqüent procés de reindustrialització, la tasca i victòries sindicals que havien donat drets als treballadors de la planta han quedat en el passat. Avui dia encara hi ha una vintena d’assalariats al servei de la multinacional anglesa que durant els propers mesos veuran com s’estingueixen els seus contractes. Pel dia internacional dels treballadors parlem amb qui encara és cap del comitè d’empresa i sindicalista a Comissions Obreres, José Antonio Morán.

Al febrer de l’any passat et vam fer una entrevista en què vas dir que l’objectiu de la negociació era aconseguir que no es perdés l’activitat industrial i que es mantinguessin el major nombre de llocs de treball possible. S’ha complert l’objectiu?

– Estic relativament satisfet. Penso que s’han complert en gran part els objectius. Sempre et queda el rosec que no s’han complert en la seva totalitat perquè no hem aconseguit encara que tots els treballadors tinguin una feina. Hi treballarem per aconseguir-ho. Malgrat això, s’ha aconseguit mantenir l’activitat industrial. L’expressió “el major nombre de llocs de feina possibles” és ambigua però el major nombre de llocs de feina s’estan salvant.

Quan es va signar l’acord es va anunciar que se salvaven un 40% dels llocs de feina. Què ha passat amb el 60% restant?

– Ara mateix, de 530 persones que estaven afectades per l’expedient he de lamentar que hi ha entre 130 i 140 que encara no tenen una feina. Tinc un gran nombre de gent que està en recerca activa de treball que, a través d’una empresa que tenim contractada, fem un treball de seguiment.

Hi ha hagut també prejubilacions.

– Unes poques. També hem posat en marxa un pla de rendes per a aquelles persones que no entraven dins de la prejubilació marcada per l’acord però estaven a prop per edat. Amb la indemnització es podien fer plans de renda que els permetés arribar a l’edat de la jubilació anticipada.

Durant les negociacions hi va haver moments complexos en què no se sabia ni tan sols si seguiria l’activitat industrial. A més, dèieu que l’ERO no només afectaria als treballadors que depenien directament de Delphi sinó també als d’altres empreses externes que donaven servei a la planta. Com ha quedat tot això?

– Era una negociació complexa i, encara que parlem en passat, seguim amb el procés. Fa més o menys un any que es va signar l’acord d’expedient pel qual s’havien trencat les negociacions i no hi havia procés de reindustrialització. Hem estat capaços de recompondre la situació i hem demostrat les nostres capacitats de negociació. Ara hi ha treballadors de les empreses subcontractades que per sort s’estan reenganxant perquè es genera ocupació de manteniment, neteja i seguretat. Ells queden fora dels 208 treballadors que hem d’intentar precontractar.

En quin punt del procés ens trobem?

– És a mitjà i llarg termini. Són unes empreses que venen a instal·lar-se a la ciutat amb una previsió de creixement molt exponencial durant els propers anys que encara s’ha de generar. Els processos industrials no són ràpids. L’acord va fins al 31 de desembre del 2018 i, per tant, està viu. Portem aplicant-lo sis mesos i s’ha fet una infinitat de coses. Les empreses ja estan instal·lades en part a la planta, ja tenim extreballadors de Delphi treballant per a elles però el procés de desmantellament i adequació de la planta encara s’està fent. Comporta obres i inversions, per tant, temps.

Pel que fa a la contractació, en gran part està fet. Molta gent té el seu precontracte, tot i que encara no estem en la xifra de 208. S’han fet més ofertes que les 208 preteses inicialment tot i que de moment encara no s’han fet totes les incorporacions. Tenim fins al desembre del 2018.

L’acord recull un treball col·laboratiu entre les quatre empreses que s’han quedat l’antiga planta de Delphi. Com afecta això a la feina?

– Són empreses que tenen relacions mercantils i comercials entre elles perquè es coneixen des de fa molt de temps. Tenen molta experiència a Catalunya. Col·laboraran entre elles per fer projectes conjunts. Tenen una línia de treball sobre la qual se sustenta el creixement important que ja és una evidència pels nous contractes que s’estan signant. Tenen projectes que els permeten presentar propostes conjuntes de feina a diferents sectors que poden obrir més mercat i més capacitat de generació d’ocupació. És la part de llarg termini.

Com afecta això als treballadors si cadascun d’ells formen part d’una de les empreses?

– Hi ha una empresa corporativa que uneix totes quatre i que serà sota la qual es farà aquesta feina.

J. Juan, Gutmar, ISEE i Guilera, les noves empreses que treballen a la planta, fan productes que ens poden semblar relacionats amb els que feia Delphi ja que són, alguns, del món del transport però resulten molt diferents des de la perspectiva de la fabricació. Ha implicat, per tant, formació?

– És un canvi de producte total i absolut. Es fabricarà una línia de frens per a motos, components aerospacials, d’aviació i de trens i components electrònics. Nosaltres fèiem bombes d’injecció per a vehicles dièsel. Ara el catàleg de producte és molt més variat. Això implica, efectivament, formació dels treballadors. Ja hi ha un col·lectiu que hi treballa perquè hi ha llocs que no precisen d’un gran volum formatiu, hi ha altres en procés de formació i altres que més endavant estarem també en aquest procés.

L’Ajuntament ha fet una aportació d’un milió d’euros i la Generalitat d’1,9. Això és una garantia perquè no es torni a perdre l’activitat?

– Aquest és un treball a diferents bandes i les administracions, dins de la complexitat, s’havien de mullar. No només es tracta d’aportar fons públics sinó fer el seguiment perquè realment es compleixi l’acord. Es mantenen contactes amb l’Ajuntament i la Generalitat per tenir-les al dia.

Què passa si no es compleix?

– Les administracions tenen els seus contractes on s’estipula què passa si no es compleix en la part referent als fons públics. La meva tasca era coordinar perquè açò es pogués tirar endavant, i ho hem aconseguit. Com a representant dels treballadors de Delphi, havia de garantir que la part referent als treballadors es complís. Si s’incomplia, hi havia escrit el protocol de què fer. Nosaltres hem complert. Ara l’administració ha de garantir que es compleixi l’objectiu pel qual va destinar aquests fons públics i prendre les mesures estipulades si s’escau. No crec que succeeixi però sempre s’ha de tenir la garantia.

Els nous llocs de treball, en termes salarials i de drets, són similars als de Delphi?

– No. Hem perdut tot el que teníem pactat i guanyat durant 40 anys d’història de sindicalisme. Hem acceptat passar a les condicions laborals del conveni provincial del metall de Barcelona amb una millora salarial del 10% sobre aquestes condicions. Està molt lluny del que teníem tot i que és perfectament digne perquè hi ha milions de persones que treballen sota aquest paraigües. Evidentment, no té res a veure amb el que teníem.

Queda molta lluita per davant, llavors?

– Ens queda treballar per millorar les condicions laborals dels treballadors que ens incorporem a aquestes empreses, cadascú dins del seu àmbit. En aquest cas, com a sindicat, sempre hem de treballar per millorar les condicions de treball.

En aquests primers anys tampoc es pot pressionar gaire perquè just comença l’activitat arran de l’acord. O no és així?

– No es tracta de pressionar més o menys sinó de mirar les condicions de les empreses, si són solvents i tenen beneficis. És una qüestió de repartiment, com sempre s’ha fet en la negociació col·lectiva. No són empreses noves que acaben d’aparèixer. Tenen 50 anys d’història, saben perfectament de què parlem. Si es poden repartir beneficis, s’haurà de parlar per fer-ho de la millor manera i equilibradament.

Vist amb perspectiva, l’administració va actuar tard per intentar salvar Delphi?

– L’administració sempre actua tard. És un problema endèmic que tenim. El sistema és lent i, per molt que adverteixis que una cosa passarà, no tenim els protocols correctes per actuar prèviament. Així i tot, crec que l’administració va fer el que havia de fer. Potser ho podria haver fet abans però era difícil. Quan una multinacional com Delphi pren algunes decisions, és molt difícil evitar-les. Cal pensar que enguany Delphi ha tancat les altres dues plantes que tenien a Catalunya. A Espanya només li’n queda una de les quatre que tenia quan vam començar a parlar de l’ERO. Vaig advertir que aquesta multinacional havia decidit anar-se’n d’Espanya i ho està aplicant.

Què canviaries de la negociació?

– Sempre et queden coses al tinter. Em preocupa molt la solució per a aquests 130-140 companys que ara no tenen feina. És el meu principal escoll de les negociacions. Es podrien haver salvat més llocs de treball? Penso que és difícil. El text de l’acord és millorable? Segur que sí. Hem comès errors en el procés? En comet cada dia i estic segur que hi ha coses que haguéssim pogut fer millor. Però no faré un balanç negatiu d’un procés que crec que dóna els seus fruits. Tinc l’expectativa que pot ser un projecte molt interessant per a la ciutat i per als treballadors de Delphi.

Delphi, i Lucas i Condiesel prèviament, havien sigut referents de lluita sindical. S’havia arribat a tenir un economat, fins i tot. Ara, tot això es perd?

– Ja he dit que hem perdut allò aconseguit en 40 anys d’història, i és així. Quan tanques una planta és així de dur. La llei no ens dóna molts més mecanismes per evitar que una planta es tanqui. Ens toca negociar la part difícil, que és negociar la solució per als treballadors afectats. En realitat, malgrat la reindustrialització, Delphi ha tancat. Ara quedem escassament 20 treballadors i el tancament definitiu serà durant els propers dos mesos.

S’ha perdut? Bé, ens queda l’experiència, el coneixement i tornar a posar en marxa aquell esperit solidari de funcionament que tenia la plantilla de Delphi, ara dividida en quatre plantilles diferents de quatre empreses diferents que s’instal·len allà dins. Evidentment, cadascuna, en la mida de les seves possibilitats, ha de mirar de millorar les seves condicions laborals. Tenim molta experiència sobre com fer-ho.

També es conserva el patrimoni amb la cessió del fons documental de Delphi a l’Arxiu Municipal.

– Hem intentat que la memòria no es perdi, malgrat es perdin els drets. Perquè no es perdi el que ha sigut Lucas, Condiesel i Delphi en aquesta ciutat, hem arribat a un acord amb l’Ajuntament que penso que és molt interessant sobretot des de la seva vessant històrica. Ara qualsevol persona que vulgui saber com ha afectat Delphi a la indústria de Sant Cugat, ho pot avaluar amb documentació que s’ha pogut preservar a l’Arxiu Municipal.

Com segueix ara el procés de reindustrialització per als treballadors que encara esteu el servei de Delphi?

– Delphi va signar un tancament progressiu que hauria d’haver acabat a finals d’abril. Per motius tècnics, hi ha hagut un component de la bomba que encara no ha pogut ser traspassat en la seva totalitat per a la fabricació a la planta de Romania. S’ha hagut de mantenir a Sant Cugat fins que es pugui fer a Romania, una prova més que es tracta d’una deslocalització.

Tot el que es feia a Sant Cugat ara es fa a Romania?

– Sí, les bombes de dièsel que fèiem aquí ara es fan allà. Com aquest component, que té una certa complexitat, encara no es pot fer allà, l’empresa ha acordat amb nosaltres una prolongació d’aquest expedient d'extinció de contractes amb les persones que quedàvem per poder mantenir-nos uns mesos més. El cessament d’activitat total serà cap a finals de juny.

Si bé, hi ha un col·lectiu de treballadors que seguiran treballant per a Delphi. Seran unes 10 persones que es dediquen a assumptes de l’empresa a nivell internacional i que, quan no estiguin viatjant, tindran el seu espai a dins de la planta.

Fins ara t’havíem tingut com a cap del comitè d’empresa i representant sindical. Quin paper jugaràs dins d’aquestes empreses?

– A mi m’ha tocat jugar un paper complicat. Sóc el portaveu dels treballadors de Delphi, el president del comitè d’empresa. És un paper molt ingrat quan has de negociar el que he hagut de negociar. Tinc la meva col·laboració amb el sindicat, sóc CCOO i seguiré treballant amb ells perquè ho porto a la meva vida. Tinc les meves necessitats professionals i ja tinc el meu precontracte amb una d’aquestes empreses per incorporar-me en el darrer trimestre d’aquest any.

A partir d’aquí, seran els treballadors d’aquesta empresa els que considerin si sóc la persona que ha de liderar un projecte sindical o no, com va passar amb Delphi. Sempre estaré a disposició de la gent per col·laborar amb projectes que es posen en marxa en temes sindicals. Ho porto a l’ADN, no ho podré deixar així com així.

Encara no ha començat l'organització sindical dels treballadors absorbits?

– S’ha de pensar que aquestes empreses tenen 50 anys d’història i, per tant, ja tenen els seus propis comitès d’empresa en les seves plantes, que ara també treballen per les condicions laborals de les persones que es contracten. Aquí s’hauran de crear els seus propis comitès o fer-los de diversos centres, en funció de com estiguin compostes les empreses a nivell jurídic, cosa que s’haurà d’estudiar. Els treballadors que ja s’han incorporat, han d’acudir als membres dels comitès d’empresa o delegats sindicals que ja tenen.

Per tant, l’organització que hi havia a Delphi desapareix.

– Sí. La gent que hi treballava, si té contracte amb aquestes noves empreses i en un procés d’eleccions sindicals se la vota, podrà crear una nova organització. Cadascú pren la seva decisió. Professionalment marxem tots a l’atur. Jo mateix ho faré durant les properes setmanes i abans de final d’any m’incorporaré a J.Juan, que és l’empresa amb la qual tinc el precontracte. Després ja es veurà. El futur depararà a cadascú el que es proposi perquè podem fer qualsevol cosa si ens ho proposem de veritat.

Socialment, has notat el suport de la gent?

– No seria realista dir que tothom està satisfet amb l’acord. Entenc perfectament que si hi ha 130 treballadors que estan en recerca activa de feina, no es considerin satisfetes. És normal, personalment cadascú mirem quina és la nostra situació. Jo he de fer una valoració global. De 530 persones gairebé 400 tenen el problema relativament solucionat. La gran majoria de la plantilla es considera satisfeta amb l’acord.

I fora de la planta? La manifestació del primer de maig de l’any passat va defensar la reindustrialització, per exemple.

– I el 26 d’abril es va complir un any de la manifestació dels treballadors de Delphi. La població reconeix l’acord, amb la tristesa que genera perdre una planta històrica perquè es perden els drets. En l’àmbit en el qual em moc, he rebut felicitacions per la feina feta. Em considero satisfet relativament perquè encara tinc l’espina clavada dels companys que no tenen feina.

Com se soluciona això?

– És difícil trobar feina avui dia però no és impossible. Hi ha companys en processos formatius. Fan entrevistes de feina cada setmana. Fem reunions mensuals per veure l’evolució persona a persona. Mesurem fins i tot l’ànim de cada persona. Els sindicats no generem ocupació però podem fer un seguiment i buscar solucions. No és fàcil, donem-nos temps, portem sis mesos. L’acord no es va posar en marxa de manera immediata i molts d’aquests companys fa tres mesos que tenen el problema.

Notícies relacionades