“La gent no té temps per pensar què estan fent els seus polítics”; Fabian Mohedano presenta la Reforma Horària a l’Ateneu

Fotos: Joan Cabasés Vega

Podem afegir temps a la nostra vida i fent-ho ens trobaríem millor. Això defensa Reforma Horària, una iniciativa ciutadana que impulsa un canvi d’hàbits que, segons diuen, milloraria la nostra salut i el nostre benestar. Fabian Mohedano, treballòleg i membre promotor del projecte, ha visitat l’Ateneu de Sant Cugat el passat dijous per donar a conèixer les repercussions que tindria la seva implementació.

Segons Mohedano i la quinzena d’experts que impulsen la Reforma Horària, a Catalunya i a l’Estat espanyol “tenim dues hores de desfasament en relació a la resta del món”. Fem els àpats tard, sortim de la feina tard i ens en anem a dormir tard. Al seu parer, adaptar-nos als horaris de l’entorn no només ens permetria apropar-nos-hi, sinó “retornar al nostre horari original i sincronitzar-nos amb el ritme circadiari”. O el que és el mateix: amb els ritmes biològics que ens són propis.

“Tothom està a favor de la reforma horària”, explica Mohedano a elCugatenc pocs minuts abans que comenci la seva conferència. “Tots volem una millor distribució del temps, una major igualtat d’oportunitats, afavorir l’èxit escolar i que la gent ho tingui més fàcil per compaginar la vida familiar amb la professional”.

Per a aquest exdiputat al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí, hi ha una sèrie de “mesures quirúrgiques” que facilitarien l’assoliment d’aquest canvi social. “Al món del treball cal fer incidència perquè es compacti la jornada laboral i se surti abans de la feina. En aquest país, a les sis de la tarda, tenim la meitat de la gent treballadora encara a la feina; això a Europa passa a les quatre”. Mohedano argumenta que, en bona mesura, això passa “perquè tenim horaris extensius, jornades partides i aturades massa àmplies als migdies”. Però hi ha altres coses: “Manca de treball per objectius, absència de teletreball, poca flexibilitat horària i molta rigidesa” en l’assistència.

Per trobar l’origen d’aquesta forma de fer, Mohedano posa un exemple històric: “Quan a l’Alemanya del 1960 es demanava als treballadors de la Wolkswagen que fessin 200 cotxes en 8 hores, se’ls deia que si ho feien bé, se’ls pagaria més, i que si enlloc de 200 en feien 210, encara se’ls pagaria millor”. En definitiva, conclou, “es fomentava el treball per rendiment i un model productivista”. En canvi, diu Mohedano, als treballadors de la Seat el 1960 “se’ls pagava molt poc i se’ls animava a fer quatre hores extra per maquillar una mica el sou”. Així, els 200 cotxes “ja es farien al llarg del dia” i els treballadors fitxarien 12 hores diàries en un model “presencial” que, segons Mohedano, perdura fins els nostres dies.

En aquest país, a més, “som els que triguem més per desplaçar-nos des de casa a la feina”. El fet de tenir uns horaris extremadament rígids “i de que tothom s’hagi de desplaçar cada dia fins el lloc de treball” genera embussos, estrès i accidents. De fet, en l’àmbit laboral, “l’accident de trànsit és la primera causa de mortalitat”. “Un holandès que un dia tingui un problema a casa té un 80% de possibilitats que li permetin absentar-se; un català només en té un 20%”.

Sortir abans de la feina facilitaria moltes coses, assegura Mohedano. “Les dones de l’Estat espanyol són les cinquenes més estressades de tot el planeta”, diuen informes publicats el 2011. “Si treballes, tens cura dels fills i de la gent gran, i a més a més tens vocació política, sindical, social o comunitària, d’això se’n diu triple jornada”, apunta Mohedano, que afegeix que “quan la dona té capacitat econòmica, subcontracta algú altre, però quan és només l’home qui té aquesta capacitat, ho fa la dona sense que se subcontracti a ningú”.

En aquest sentit, el promotor de la Reforma Horària no vol que es mal interpreti el missatge de la iniciativa: “Si fem la reforma i compactem els horaris laborals, l’home podrà tornar abans a casa, però no hi haurà garantia de que ho faci”. La reforma, indica, ens ha d’ajudar a portar una vida millor, “però hi ha qüestions que tenen a veure amb els valors i les responsabilitats i això forma part de les polítiques d’igualtat”.

La participació ciutadana i comunitària també es veuria repercutida per la reforma: “A qualsevol ciutat del món, si vols anar a la presentació d’un llibre o a participar d’alguna iniciativa social, saps que hi ha una franja de quatre a vuit dedicada a aquestes coses”. A l’Estat espanyol, diu, “mai sabem quan fer les activitats perquè tothom té horaris diferents. A les sis alguns encara són treballant, a les vuit no venen els qui tenen fills a casa i a les deu molts ja estan cansats”. A més, apunta, “amb uns horaris tan atapeïts, la gent no té temps per formar-se ni per pensar en què estan fent els seus polítics”.

I per aquesta mateixa falta de temps, dormim poc i malament. De fet, “ens els darrers 20 anys hem perdut una hora de son. Dormim una hora menys que la resta d’europeus”, assegura Mohedano. A més, afegeix el treballòleg, “si a això li sumes que la gent arriba tard a casa i que no té temps per desconnectar, la qualitat del son empitjora”.

L’escola, segons la Reforma Horària, també s’ha de tocar. “En el seu dia, els horari escolars es van inspirar en els de les fàbriques, quan feien la jornada de 9 a 12h i de 15 a 17h”. Però, com en el món del treball, Mohedano opina que cal escurçar l’estona del migdia i avançar l’hora de sortida: “L’escola no pot anar més enllà de les quatre de la tarda. Si volem que els infants i els adolescents facin extraescolars, cal que els facin de quatre a vuit. D’aquesta manera, podran sopar a les vuit del vespre i anar-se’n a dormir sobre les deu de la nit”. Sinó, amb els horaris actuals, “sopen a les deu i estan com una moto perquè el sopar els puja”.

L’escola, a més, serà clau per condicionar altres sectors: “Si acaba a les quatre i les extraescolars s’avancen, els comerços obriran a les quatre i no a les cinc pel moviment que generaran les sortides de les escoles. I com que el sopar també passaria a ser a les vuit, els comerços tancarien”.

Els membres de la iniciativa Reforma Horària són optimistes. Han aconseguit que 110 organitzacions, incloent-hi des de patronals i sindicals a educatives i esportives, s’hagin adherit al Pacte Social proposat pel projecte: haver assolit la reforma horària real per l’any 2025. “No és una utopia”, diu Fabian Mohedano: “Són simplement els horaris de Portugal, de França, del Marroc... dels països de la conca mediterrània”.

Mohedano és rotund quan se li pregunta si creuen que tindran problemes per fer entendre a la gent les virtuts de la reforma horària: “Hi ha molta resistència per por al canvi. La gent es pensa que tota la vida s’ha sopat a les deu de la nit o que la jornada intensiva és una conquesta sindical. Està bé fer-la, però fem-la dinant a la una”. Assegura que cal eliminar l’esmorzar de les onze i esmorzar en llevar-se, “el que demana el rellotge intern”.

Els primers sapiens, explica com a anècdota, esmorzaven a primera hora del matí quan sortia el sol. “A l’Estat espanyol, en canvi, només dos de cada 10 treballadors esmorzen a casa abans de sortir”, diu Mohedano. “Després, quan el sol ja era a dalt de tot, dinaven”, diu recuperant el fil de la jornada dels sapiens: “Quan el sol es ponia, com s’ha fet fins no fa gaires anys, sopaven, i quan es feia fosc, marxaven a dormir”. Això, destaca, encara ho fan així “els vuit mil milions d’habitants del planeta. Tots, menys els catalans i els espanyols”, cosa que considera “un desastre”, ja que hi ha experts que alerten que “no fer els àpats en uns horaris endreçats fa augmentar els factors de risc de tenir càncer”.

L’any que ve, explica un Mohedano especialment entusiasmat, la Champions farà partits a les set de la tarda. “I això és espectacular”, defensa amb un to de veu convençut. “Perquè per moltes xerrades que jo faci, no aconseguiré mai l’efecte que tindrà aquest canvi de programació. Què passarà quan els treballadors d’una fàbrica que tanca a les set facin els possibles per sortir abans i anar a veure el partit?” Pregunta a l’aire Mohedano. “Si ho fem un dia, per què no ho fem tots els dies?!”.

Notícies relacionades