La repressió com a estratègia i sistema

Foto: CDR

En qüestió de dos anys i només a Sant Cugat hi ha hagut fins a tres casos d’inici de la via judicial per protestes. El primer d’ells el dels 16 florestans investigats pel tall als túnels de Vallvidrera durant la vaga general del 8 de novembre del 2017 –ja arxivat–. En segon, les set investigades pel tall a les vies a l’estació de Sant Cugat en el marc de la vaga feminista del 8 de març del 2018. Finalment, les 11 persones investigades pel tall de vies de la vaga general del passat 21 de febrer –cinc d’elles segueixen en la fase d’instrucció–. A aquestes xifres se li poden sumar els dos santcugatencs encausats per la protesta del 23 de febrer del 2018 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Aquests casos se sumen a d’altres vinculats a les mobilitzacions independentistes que han succeït arreu del país com ara el de les nou persones investigades per intentar impedir la sortida dels presos de Lledoners cap a Madrid. I la llista es fa més llarga si se sumen d’altres anteriors, com els processos judicials oberts arran dels Jocs Olímpics de l’any 92 i durant els anys posteriors, en els quals també hi ha implicats veïns santcugatencs –dos d’ells víctimes de tortures–, o el procés obert arran de l’ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 2013, on també hi ha una santcugatenca.

El Comitè de Defensa de la República entén aquesta acumulació de casos com la mostra d’una estratègia repressiva que busca la desmobilització. És per això que han organitzat una taula rodona, celebrada dissabte al vespre a la plaça de l’1 d’octubre, en què han participat tots aquests col·lectius –tret de 8 mil motius–; la florestana Maria Ferrer, detinguda l’any 95 i membre de l’Associació Memòria Contra la Tortura, i Alerta Solidària, l’organització antirrepresiva de l’esquerra independentista que fa suport a aquests casos. Tot plegat es dibuixa com un entramat de casos a mode del que Ferrer ha anomenat repressió de baixa intensitat.

Ella i Eva Pous, representant d’Alerta Solidària, han explicat la repressió com una estratègia de desmobilització, des de petites accions com multes a altres mesures d’alta intensitat com l’allunyament de presos o les tortures. Diuen que tot i que arran del procés el debat al voltant de la repressió ha crescut, no s’ha de perdre de vista que aquesta ha existit des que existeix el poder i que, per això, els casos que viu avui dia Catalunya no disten gaire dels que s’han viscut anys enrere a casa nostra i a altres països.

Amb aquesta mirada col·lectiva, l’acte també ha servit perquè un representant de cada cas expliqui en quina situació es troba cada procés. L’únic que ja està tancat és el del Bloc Florestà (vaga del 8N), que va ser arxivat abans que totes les persones investigades acudissin a declarar. El dels 9 de Lledoners i A les vies! (21F) es troben encara en fase d’instrucció.

També en una fase inicial es troba el de 24TSJC (protesta del 23F) tot i que en aquest cas l’inici és diferent perquè parteix de 12 detencions in situ i segueix amb 12 persones més afectades per fer una protesta contra la imputació de les altres companyes. Ells ja coneixen les peticions de penes que se situen entre un any i dos anys i mig de presó amb l’acusació de delictes com desordres públics, desobediència i resistència greu.

El cas més avançat és el de les 27 persones afectades per la causa oberta arran de l’ocupació del rectorat de la UAB. S’enfronten a penes d’entre 11 i 14 anys de presó i multes de gairebé 10.000 euros. El canvi de rector ha servit per reduir la quantitat que es demanava per danys. El procés segueix obert i els investigats apunten a l’exvicerrectora Silvia Carrasco com a promotora de l’acció judicial en nom de tot l’equip de govern.

Notícies relacionades