Fotos: Jordi Pascual

L’acord de govern del tripartit posa l’accent en la vulnerabilitat i incorpora una tinença d’alcaldia –de Drets Socials i Igualtat–, en mans de la cupaire Núria Gibert, per fer-hi front. Però més enllà que el nou consistori tot just engega motors quan fa –avui– 96 dies del Ple de constitució, també hi ha la difícil incidència del món local en temes clau com la política d’habitatge, un argument reiteradament utilitzat per les exalcaldesses Mercè Conesa i Carmela Fortuny i repetit en la darrera Audiència pública per Gibert.

Com si la problemàtica de l’habitatge i totes les seves conseqüències socials d’enxarxament i dificultats per fer front a despeses bàsiques no fos prou, el tripartit s’ha trobat a principis de mes l’amenaça de l’elèctrica Endesa de tallar el subministrament a 158 famílies santcugatenques per impagaments, una mesura que contradiu allò recollit a la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, norma nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP).

La norma, àmpliament retallada per una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2016 en què s’al·lega una qüestió competencial, encara recull al seu article 6 les mesures per evitar la pobresa energètica. La llei estipula que les administracions públiques han de garantir l’accés a subministraments bàsics, entre els que s’inclou l’electricitat, de persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial. A l’apartat quart de l’article és clau en la garantia dels drets energètics:

“Per tal que s’apliqui el principi de precaució establert per l'apartat 2, quan l’empresa subministradora hagi de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial determinades per l'article 5.10. En cas que es compleixin aquests requisits s'han de garantir els subministraments bàsics d'acord amb el que estableix l'apartat 1 i s'han d'aplicar els ajuts necessaris establerts per l'apartat 3 per tal de no generar un deute a la persona o la unitat familiar.ˮ

Per fer el control es preveu un protocol de comunicació entre els serveis socials i les empreses responsables del servei i que les companyies tinguin –via conveni i acords amb l’administració– “ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencials o els els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínimsˮ. Els ajuts tenen en compte l’Indicador de renda de suficiència (IRSC) i la situació familiar (persones que viuen soles, unitats familiars, persones amb dependència...).

Davant l’anunci d’Endesa, l’Ajuntament s’ha sumat al front comú de bona part del món municipal amb una declaració institucional que es va llegir dilluns passat al Ple –només Ciutadans va dir no estar d’acord amb tots els punts–. L’escrit demana al govern de la Generalitat que prengui el lideratge polític en la defensa dels drets energètics treballant per al compliment de la Llei 24/2015. També es demana la condonació del deute acumular des del 2015 i sancionar les companyies que facin talls.

“Recentment Endesa i altres companyies elèctriques han enviat cartes a alguns ajuntaments catalans on amenacen amb la intenció d'incomplir amb la Llei 24/2015 i tallar el subministrament a les persones i famílies amb informes de vulnerabilitat que tinguin deutes de consum, si les administracions públiques no paguen el 50% del cost d’aquest deute abans de l’1 d’octubreˮ, s’explica a l’escrit, “No tolerarem l'amenaça (...). Les empreses que es lucren amb serveis elementals com la llum, l’aigua o el gas han d’assumir el compliment de la legalitat vigent a Catalunyaˮ.

La declaració va en la línia de les peticions de l’Aliança contra la pobresa energètica (APE), una entitat que engloba diversos actors socials per pressionar i denunciar les administracions públiques per l’immobilisme davant les empreses subministradores i una de les impulsores de la ILP amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Observatori DESC. També la Taula del Tercer Sector va demanar a les administracions posar-se al costat del dret a l’energia.

L’APE va participar en les tres reunions amb l’administració davant la carta enviada per Endesa: “S’ha acordat una declaració que inclou com a punt destacat una de les principals demandes de l’APE: que el 100% del deute acumulat per les famílies en situació de vulnerabilitat sigui assumit per Endesa i la resta de companyies subministradores.ˮ Davant l’acord, demanen unitat d’acció i no cedir en la condonació total del deute, ja que la companyia va proposar que els ajuntaments en paguessin un 50%, una possibilitat que dos anys abans van rebutjar.

L’habitatge com a problemàtica de llarg recorregut

Des de la formalització del tripartit la dificultat d’accés i de manteniment de l’habitatge ha crescut. La constatació ha arribat per dues vies. D’una banda, l’activista, amb el Sindicat de Llogaters cridant a seguir pressionant el govern per tal d’evitar desnonaments, posar solució als casos d’exclusió residencial i prendre mesures que aturin l’increment de preus i també la protesta d’una dona, que nua i amb cartells es manifesta a les portes de l’Ajuntament i del Monestir per demanar solució al seu cas d’exclusió residencial –amplia la informació en aquest article–. D’altra, l’anàlisi, amb un nou informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OMH), referent al 2018, que registra un augment generalitzat del preu de compravenda i de lloguer a tota l’Àrea Metropolitana.

Sant Cugat és, per darrere d’Esplugues del Llobregat, el segon municipi on més ha incrementat el preu de compravenda d’obra nova (un 38,2% passant de 2.471 euros el metre quadrat a 3.410). També s’ha incrementat el preu de la compravenda de segona mà (un 34,3% a l’Àrea Metropolitana excloent Barcelona des del 2014). Sant Cugat és el municipi més car amb un preu mitjà de 3.704 euros el metre quadrat.

Així mateix, el lloguer, després de quatre anys de pujada continuada, ha arribat al seu màxim històric des que es tenen registres arreu de l’Àrea Metropolitana. Respecte al 2013-14, quan es registraven els preus més baixos, l’increment a Sant Cugat ha estat d’un 33,9%, essent el municipi amb els increments més alts de tota l’Àrea Metropolitana. Això ens situa en la segona posició pel que fa al lloguer mitjà, només per darrere del districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi, amb un preu mitjà de 1.149,6 euros al mes.

L’OMH dibuixa una problemàtica en clau metropolitana i de llarg recorregut. Segons l’informe, al 2018 una llar amb uns ingressos de 2,5 cops el Salari Mínim Interprofessional (SMI) havia de destinar una mitjana un 42,9% dels ingressos a la hipoteca d’un habitatge de segona mà: “Tan sols en apropar-se al llindar d'ingressos de 3,5 SMI, una llar podria accedir a un habitatge de preu mitjà, sempre que tingués uns estalvis previs equivalents a 2,3 anys dels seus emoluments i, a més, acotés territorialment els municipis i els districtes on establir-s'hiˮ.

D’altra banda, una llar amb els mateixos ingressos però pis de lloguer destina de mitjana un 41,2% dels ingressos per pagar el lloguer (sense comptar els subminitraments): “Una llar amb uns ingressos de 2,5 SMI només podria accedir a un habitatge de lloguer destinant menys d'un 30% d'aquestes remuneracions, en 5 dels 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i en cap districte de la ciutat de Barcelonaˮ. Sant Cugat es troba en el llindar alt, amb una càrrega de més del 35% dels ingressos familiars tant en llars amb 2,5 cops l’SMI com en les que tenen 3,5 cops l’SMI.

L’afer es va tornar a debatre al darrer Ple municipal arran d’una moció de Junts per Sant Cugat en què es proposaven mesures diverses com ara la regulació del preu del lloguer. El govern va respondre que moltes de les propostes ja les contemplaven i va criticar la presentació de la moció per part d’un grup que fins fa poc tenia responsabilitats de govern i, al seu parer, no havia estat prou ambiciós en matèria d’habitatge.

Increments de preu i amenaces que fan créixer la vulnerabilitat

L’anunci d’Endesa així com el continuat augment del preu del lloguer no fan més que posar més complicacions a la ciutadania i fer que més persones passin a ser vulnerables. El primer i fins el moment únic Baròmetre Inclusiu de l’Ajuntament (amb dades de la tardor del 2017) ja dibuixava una ciutat on prop de 30.000 persones tenen dificultats per fer front a la despesa de l’habitatge, el que acabava interrelacionant-se amb altres vulnerabilitats com ara la pobresa energètica i la manca de xarxa social i de suport.