Foto: Cedida per l'aFFaC

La directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC, l’antiga FaPaC), Lidón Gasull, va participar el dijous passat en una xerrada sobre el procés de preinscripció organitzada per la Coordinadora d’Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de Sant Cugat per respondre a dubtes com què cal tenir en compte a l’hora d’escollit escola, quina importància té el projecte educatiu de cada centre, quines gestions s’han de fer i què poden fer les famílies si no aconsegueixen accedir al centre que volien, entre d’altres interrogants habituals de les famílies que afronten el procés de preinscripció, que enguany comença el dia 14 de març.

– Quina és la preocupació principal de les famílies en la preinscripció?

– Creuen que la tria de l’escola condicionarà la resta de la vida de l’infant però en realitat no és així. Si una escola funciona o no funciona és per motius aliens a la tria. Hi ha mil raons que poden fer que un nen o una nena no se senti ben encaixat a una escola. Passa molt poques vegades però, quan passa, pot ser a qualsevol escola.

De fet, moltes de les queixes i sol·licituds de canvi d’escola que ens arriben són d’escoles privades-concertades. Les famílies acudeixen a l’aFFaC per fer el canvi a una escola pública. Les formes de funcionar de les escoles privades i privades-concertades són diferents. A les escoles públiques hi ha molt més recorregut administratiu quan fas una queixa.

No és una qüestió ideològica, simplement que a les escoles públiques és més fàcil fer reclamacions amb uns canals i uns espais de participació clars. A les concertades aquest procediment no està reconegut a la llei. Per exemple, la participació de les AFAs al Consell Escolar del centre depèn de la voluntat de la direcció del centre.

– No et poden obligar a anar a un centre concertat si la família no vol?

– Depèn. Hi ha un compromís per part del Departament d’Ensenyament pel qual, si totes les opcions que has posat a la preinscripció són públiques, t’oferiran una plaça pública. Però si has posat alguna privada-concertada, això li dona dret a assignar-te una escola privada-concerta.

– Per tant, si una família no vol la concertada no ha de posar cap opció, ni laica?

– Si no vols anar a cap concertada, ja sigui laica o religiosa, només has de posar opcions de l’escola pública. Quan puntualment alguna família s’ha derivat a una escola privada-concertada, s’ha pogut i des de l’aFFaC sempre hem guanyat aquests recursos.

Ara bé, si entre les opcions has posat una escola privada laica però no te l’han donat, com que hi ha poques escoles concertades laiques, és difícil que te n’assignin una altra amb aquestes característiques. En aquest cas és fàcil reclamar una plaça pública. A més, si les opcions de concertada que has indicat són laiques, en cap cas et poden assignar una concertada religiosa perquè han de respectar el principi de llibertat religiosa.

– Quin marge d’actuació té la família en cas que se li hagi assignat una escola que no volia?

– També depèn. És un problema de com es ven la preinscripció, amb l’administració i entitats que es dediquen a l’educació, com la Fundació Bofill, que fins i tot té guies de com triar escola. Ens fan creure que és la tria més important i que per això hem de visitar moltes escoles. Però en realitat és mentida perquè pots triar sempre que hi hagi places disponibles tenint en compte uns criteris d’assignació.

Com que el sistema els fa creure que poden triar lliurement, moltes famílies juguen a la loteria posant les opcions que més els hi agraden. Però si aquestes escoles estan fora de la seva zona d’escolarització i han tingut molta demanda, quedaran fora del centre. Si passa això, se’n van a l’assignació d’ofici, on poden passar moltes coses.

Per això diem que no ens hem de deixar portar pels discursos sobre el projecte pedagògic, el menjador, l’AFA, les instal·lacions... Si vols assegurar-te una plaça, has d’ordenar les opcions de la preinscripció en funció de la proximitat, que és com més opcions tens d’aconseguir la plaça allà on has indicat. La diferència entre escoles públiques és mínima perquè l’accés del professorat és el mateix, els procediments són iguals, els òrgans de participació són els mateixos... Si alguna cosa no funciona, hi ha mecanismes per actuar.

– En una entrevista que vam fer a Xènia Amorós, llavors membre de la junta de la FaPaC (aFFaC actualment) i ara membre de la junta de la Coordinadora d’AFAs de Sant Cugat, ens deia que posar èmfasi en el projecte educatiu suposa posar les escoles públiques a competir entre elles.

– Exacte. Es generen unes dinàmiques perverses que no satisfan la tria de la família. Hi ha una part de màrqueting, és a dir, com vens un producte pedagògic no és necessàriament com funciona aquest. El sistema educatiu sempre ha d’adaptar-se a les necessitats de l’alumnat amb recursos com els Equips d'Atenció Psicosocial (EAPs), que són comuns a totes les escoles. Si el teu fill té un tipus de necessitat específica, la tramitació serà la mateixa en tots els centres públics més enllà del seu projecte educatiu.

També ens trobem escoles que venen un producte pedagògic molt competitiu però, si el teu fill necessita algun tipus de suport, passen. És així perquè tenen els objectius posats en un altre lloc. Se centren tant en el producte i en ser la millor escola que no es preocupen pels nens que necessiten suports especials. Es veu cada any en les portes obertes, quan molts centres trauen pit dels seus resultats en les avaluacions.

Quan una escola està molt preocupada en vendre el seu producte, està més centrada en aconseguir que el seu negoci de l’educació segueixi endavant que en l’educació en si. És un problema. Per això recomano allunyar-se de les escoles que intenten vendre un producte.

– Un dels elements que la Coordinadora d’AFAs va criticar com a fomentador d’aquesta competició és el tipus de zonificació escolar. A Sant Cugat tenim dues zones molt extenses que, a la pràctica, dificulten la potenciació de les escoles de barri. Per què costa tant de canviar?

– Perquè no interessa. Prefereixen seguir reivindicant el fals dret d’elecció de centre. Sant Cugat tradicionalment ha tingut i té una aposta educativa liberal. Es tenen dues zones perquè no se’n pot tenir una o perquè hi va haver molta pressió de les famílies però sinó se’n tendria una. És un municipi on les comissions de garanties i admissió funcionen malament, hi ha poca transparència... Tenen una forma de fer que aposta per la privada.

No ho dic com a crítica destructiva, intento fer una descripció del que ens trobem any rere any a les comissions de garanties i admissió. Costa molt aconseguir zones d’escolarització més petites perquè hi ha gent que pensa que perdrà privilegis.

– Les escoles públiques no fan negoci. Què guanyen competint entre elles?

– Com que a la preinscripció estan amb les concertades, s’acaba fomentant la competició. Es juguen la demanda. Volen cobrir les places perquè, quan entrem en una lògica que posa al mateix nivell l’escola pública i la concertada, obliguem les escoles públiques a utilitzar els mateixos mecanismes que la concertada per aconseguir demanda i evitar que se’ls hi tanquin línies.

– Tancar línies a la pública mentre es manté la concertada?

– Sí perquè, d’acord amb la normativa, el Departament ha d’oferir totes les places de la concertada en cada període de preinscripció. Per tant, només pot eliminar places públiques per molt que en la preinscripció les concertades no aconsegueixin omplir totes les places que ofereixen. És a dir, no es juga a la mateixa lliga. Per això el màrqueting de les escoles concertades és tan brutal.

La situació no canvia perquè el Departament vol mantenir les escoles que donen bons resultats educatius perquè les dades de Catalunya no són positives, sobretot pel que fa a l’abandonament escolar prematur i a la segregació escolar.

– El conseller Bargalló va visitar Sant Cugat a mitjans de febrer i va dir que, tenint en compte la davallada que s’espera en les preinscripcions, les ràtios baixaran a la ciutat per estar per sota de 25 alumnes. Això és sense tocar les concertades?

– Exacte. Nosaltres encara no tenim la planificació escolar [l’entrevista es va fer el 2 de març]. Ens vam reunir amb el Departament per saber l’oferta inicial abans de la preinscripció per poder-la analitzar però ens van dir que no. Ho hem intentat amb el Consorci d’Educació de Barcelona, on participen el Departament i l’Ajuntament. Allà totes les places que s’han reduït són a la pública amb l’argument d’evitar la segregació escolar. Però si no som capaços de tancar places concertades, l’eliminació de places públiques no serveix per evitar la segregació escolar.

– És la mirada contrària a la idea que la concertada ha d’arribar allà on no arriba la pública.

– Sí. Per això quan ens diuen que no poden eliminar places privades-concertades, els responem que creïn places públiques. Perquè la normativa t’obliga a tenir les places suficients per escolaritzar l’alumnat. En el moment que en el sistema públic en tens suficient, no necessites renovar concerts educatius o, com a mínim, els pots reduir progressivament mentre crees les noves places públiques.

El decret d’admissió demostra que es vol consolidar la xarxa privada-concertada tot i que la demanda d’escola pública creix any rere any a tots els municipis, també a Sant Cugat. En canvi, cada any queden moltíssimes places buides a la concertada. El decret pretén que l’administració pugui dotar de més recursos aquestes escoles concertades perquè puguin subsistir i també que se’ls assigni alumnat sí o sí.

– Com encaixa això amb el debat sobre la retirada del concert a les escoles que segreguen per sexe?

– És que no se’ls hi ha retirat! Enguany són a la preinscripció escolar. Legalment no poden limitar els concerts a les escoles que segreguen per sexe pel simple fet de ser escoles amb educació diferenciada perquè hi ha una sentència del 2018 del Tribunal Constitucional que diu que, si l’escola demostra que el projecte pedagògic té un valor pedagògic i no és només la segregació per se, no els hi pots retirar el concurs. Una altra cosa és que els hi redueixis el concert educatiu d’acord amb la demanda.

En conseqüència el Departament va renovar el concert demanant un informe que justifiqués el projecte educatiu d’educació diferenciada. Les escoles han presentat el seu informe, d’acord amb el que deia el Tribunal Constitucional. És a dir, la resolució que es va vendre com la retirada del concert en realitat condicionava la renovació del concert a l’elaboració d’aquest informe justificatiu. I, per tant, no s’han retirat els concerts.

– No es preveu cap canvi?

– Bé, la LOMLOE [la llei Celaá] diu que es prioritzaran les escoles amb escolarització mixta. Segurament és un article que es recorrerà al Constitucional, que refermarà la sentència del 2018. En tot cas, si a partir de l’any vinent poguéssim limitar els concerts seria per la LOMLOE.

– Quina relació té el concepte d’autonomia de centre amb tot el que hem parlat fins ara?

– No té res a veure amb l’escolarització equilibrada. Legalment avui dia l’autonomia de centre està molt controlada però hi ha voluntat de fer entendre-la com la capacitat de les direccions de fins i tot posar a dit el professorat. Esperem poder frenar qualsevol intent d’obrir més l’autonomia de centre per evitar que les direccions estiguin més preocupades de contractar, de preparar les portes obertes i de garantir la seva subsistència que de l’organització dels continguts, la coordinació amb el professorat i amb a inspecció educativa...

Avui dia les direccions de les escoles no haurien d’entrar en el procés d’escolarització sinó actuar un cop l’infant ja ha estat escolaritzat. Però hi ha la voluntat d’avançar cap a una interpretació de l’autonomia de centre més àmplia que assimilaria els centres públics als privats, és a dir, que cada centre acabaria decidint per lliure d’acord amb la voluntat de la seva direcció. Això crea endogàmia, competició i descontrol. Els centres educatius han de respondre a una bona política educativa feta per part del Departament que garanteixi l’educació a tot l’alumnat en les millors condicions.