Lorena Esteban: “El nostre cap ens va dir que les dones no érem rendibles per a l’empresa”

Fotos: Jordi Pascual

La CUP ha iniciat una campanya a nivell nacional per visibilitzar la lluita contra el patriarcat a les ciutats catalanes sota el nom Construïm municipis feministes. En la presentació a Sant Cugat, feta divendres a Cal Temerari, hi van participar Marta Serrés, de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM, i Lorena Esteban, membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) de l’empresa de telemàrqueting terrassenca Emergia. Aquesta darrera atén elCugatenc pocs minuts després de la presentació de la campanya ajustant el temps del que li representa una triple jornada, la de mare divorciada, la de treballadora i la de sindicalista.

Per què has acceptat venir a Sant Cugat a explicar la lluita de la COS a Emergia?

Ens han invitat per la lluita que mantenim a tot el nostre sector, el del telemàrqueting. Portem molt de temps fent front a les condicions precàries al nostre treball, en què el 80% dels treballadors som dones. No existeix la conciliació laboral, els horaris són rotatius amb canvis d’una setmana per a una altra, els sous són de 800 euros mensuals per 40 hores i amb incentius i pagues retallades, els homes ocupen un 70% dels càrrecs superiors –la promoció es fa de forma interna però sempre que no agafis baixes ni tinguis fills als quals atendre–...

El nostre cap, César Nieto, una vegada va dir que les dones no eren rendibles per a la seva empresa perquè agafàvem baixes per maternitat. Des del 2014 tenim el conveni caducat i hem estat lluitant per aconseguir millorar les condicions laborals. Hem fet moltes vagues i aturades durant els darrers mesos. Però a la patronal és el nostre cap i no ajuda. Com no volen ajudar i nosaltres no tenim representació, ens hem adherit a la CGT, el sindicat més combatiu, perquè ens representi a la patronal.

Ara es treballa un nou conveni però ni la CGT ni la COS el compatiu.

En paral·lel a la lluita, els sindicats majoritaris a la taula negociadora, UGT i CCOO, han estat fent reunions amb la patronal i han arribat a un preacord totalment continuista. No millora en res les condicions actuals però per a ells és una gran conquesta. Està signat fins al 2019 i ara s’ha posat a la taula negociadora perquè es tiri endavant. Evidentment, es farà perquè són majoria.

Què canviaria aquest conveni respecte al que teniu actualment?

Realment res. Només que ara tenim el sou congelat des del 2014 i d’ara endavant es mantindrà la congelació del 2015 i el 2016i al 2017 pretenen que es pugi l’1% del 2016 i la pujada de l’IPC del 2017 es ficaria al sou del 2018 i la pujada del 2018 al del 2019. Ho consideren una cosa positiva quan en realitat hem perdut un 6% de poder adquisitiu durant aquest temps.

I en quant als tipus de contractes?

Els d’obra i serveis previs a la reforma laboral passaran a ser indefinits a finals del 2018. Això suposa que les empreses durant aquest temps poden fer EROs, ja ens n’hem trobat tres. Continuarà passant perquè no volen tenir contractes indefinits. Fan reduccions de plantilla indicant que ja han acabat l’obra i es queden amb el contracte.

La CGT i la COS volíem treure l’article 18 del nostre conveni, que regula la subrogació. Quan hi ha una empresa del sector que perd una campanya perquè se l’emporta una altra, seria lògic que els treballadors anessin a l’altra empresa perquè és el mateix treball. No s’ha canviat i ara fa un mes Transcom ha tirat a carrer més de 300 persones perquè ha perdut una campanya.

És la justificació de la crisi; si no entren diners, no es pot pagar.

 

Però realment no és que no entrin diners sinó que la mateixa campanya passa d’una empresa a una altra. El client sempre ha de tenir una atenció al client amb una empresa que li agafa les trucades.

Aquesta feina és, a més, molt desagraïda. Quan una persona rep una trucada de telemàrqueting, el més habitual és que enviï a pastar fang a qui li ha trucat.

És molt desagraïda. Moltes de nosaltres treballem en la recepció per a Endesa. Clar, els nostres clients [les empreses que contracten els serveis] són a la taula negociadora i ens bloquegen els salaris. És una feina desagraïda perquè la gent no entén que davant d’una situació no és que no vulguis fer una cosa sinó que no pots fer-la. Hi ha uns procediments i unes pautes a seguir. A partir d’aquí, sempre hem d’intentar que el client quedi satisfet però sense saltar-nos la normativa. A més, en un temps mitjà de quatre minuts per trucada, que ha de ser àgil, agradable i perfecta.

Has dit a la xerrada que tot això us genera ansietat. Per què?

La gran majoria de les treballadores agafen baixa per ansietat. El 90% de la plantilla porta a la seva bossa Ibuprofeno o Paracetamol. Mínim una vegada al dia algú et pregunta si en portes. És una pressió contínua. D’una banda et demanen que resolguis la seva incidència, i pot tenir tota la raó del món, i d’altra tens el coordinador dient-te que has d’agilitzar la trucada perquè en tens en cua. Potser en tens acumulades tres perquè no hi ha ni un segon per respirar entre trucada i trucada.

No hi ha cap tipus de pausa?

Són pauses visuals de cinc minuts cada hora. Estan ficades en horari. Si has d’anar al lavabo, t’has d’esperar. Si dins de la pausa tens una trucada que s’allarga, t’has d’aguantar.

Tenint en compte que no us agrada la proposta dels sindicats majoritaris, què podeu fer per canviar la situació?

Hem de continuar la lluita. Ara estem en període d’eleccions dins de la nostra empresa perquè s’ha augmentat la plantilla i hem de tenir més delegades sindicals al comitè. Hem d’aconseguir més gent que s’apoderi. Segur que se signarà el nou conveni però, si des de baix continuem agafant força, a la taula de negociació acabarà havent més gent de CGT que d’UGT o CCOO i no podran fer el que vulguin. És com arribar al govern, cal trencar les majories.

Les dones acostumeu a fer-vos càrrecs dels fills, de les tasques de cura... Com és l’organització en un sector tan feminitzat com el telemàrqueting?

A la gran majoria de nosaltres ens agrada la lluita i, a més, considerem que, si no fem res, no canviarem res. Per canviar les coses, ens hem de mobilitzar. De vegades fem assemblees i mobilitzacions amb els nens, i així ells també aprenen. Ens organitzem entre nosaltres amb el calendari a la mà per veure qui pot fer cada cosa.

Notícies relacionades