Marea Blanca: “Una atenció primària millor dotada hauria tingut eines per detectar la COVID-19”

Fotos: Jordi Pascual

La mobilització per evitar el tancament dels consultoris de la Floresta i les Planes ha estat el punt d’inflexió que ha fet sorgir la Marea Blanca a nivell local. El col·lectiu es va crear a nivell nacional arran de la crisi del 2007 i ha mantingut una lluita constant per revertir les retallades, defensar la sanitat pública i donar més recursos a l’atenció primària. L’aparició a nivell local ha estat possible gràcies a prop d’una vintena de persones que van participar a l’assemblea fundacional i al suport de col·lectius com la Plataforma de Pensionistes i la plataforma creada en resposta al tancament temporal dels consultoris dels dos barris de muntanya.

Amb l’objectiu que l’embranzida en defensa de la sanitat pública sorgida a la Floresta i a les Planes no acabi quan més tard que d’hora els consultoris tornin a estar operatius, la Marea Blanca es proposa portar les reivindicacions del col·lectiu a nivell nacional a l’àmbit local. En aquesta entrevista parlem amb Roser Casamitjana i amb Jesús-Àngel Prieto, membres del grup motor que ha permès el sorgiment del col·lectiu.

Per què s’ha creat la Marea Blanca a Sant Cugat?

– Jesús-Àngel Prieto [JAP]: És un col·lectiu reconegut a nivell nacional i que al municipi ens pot servir per aglutinar totes les plataformes existents i les que puguin sorgir. Apostem per demanar millores a l’atenció primària, que ha estat molt descuidada. Amb el coronavirus ho hem vist: si no ets capaç de detectar a la base, quan te n’adones el problema ja és massa gros.

Per què ara si el col·lectiu a nivell nacional ja fa molts anys que hi treballa?

– Roser Casamitjana [RC]: No volíem que el moviment de la Floresta i les Planes quedés en res si es tornen a obrir els consultoris. És cert que la lluita de la primària ve de les retallades i el mal s’ha cronificat. Durant la pandèmia s’han centrat esforços als hospitals, és com si la primària no existís.

– JAP: La Floresta i les Planes són un detonant que ha servit per veure que hi ha mancances a tota la primària. Ara diuen que el personal ha de descansar, d’acord, però quan algú descansa a la feina hi ha una persona que el substitueix!

Com valoreu el model que tenim a Sant Cugat, amb Mútua Terrassa?

– RC: És el model més freqüent a tota Catalunya. En el cas de la Mútua Terrassa és una empresa privada, en altres casos són fundacions, universitats... de la mà de l’administració.

– JAP: Som la comunitat autònoma més privatitzada.

Això és un problema per a l’atenció?

– RC: S’ha demostrat que la sanitat és un negoci en creixement. Només cal mirar la gran quantitat de clíniques privades, i moltes d’elles controlades per fons d’inversió.

– JAP: Hi ha qui defensa que el model concertat és molt català perquè ve de les mútues. Quan no teníem sanitat universal, tenia un cert sentit i funcionava. Em recorda al model de l’educació, amb els col·legis gestionats per associacions de pares que van passar a ser públics.

És molt difícil combinar criteris d’universalitat, paritat i gratuïtat amb els resultats econòmics. Mentre critiquem el tancament de CAPs i consultoris, la publicitat de QuirónSalud a TV3 és diària. Alhora, amb la COVID-19, es compensa la participació dels hospitals privats pagant-los dues vegades més del que costa un llit d’UVI.

Són ingressos que no han anat a parar als treballadors, que en els centres intervinguts ni reben la paga COVID-19 ni han tingut grans compensacions per part de l’empresa.

– RC: Alhora, la paga està mal plantejada perquè deixa fora el personal no sanitari i suposa entre 400 i més de 1.000 euros en funció de la categoria professional. Per què una infermera ha de cobrar 400 euros i un metge més de 1.000? I s’ha de tenir en compte que també hi ha molta precarietat perquè hi ha bona part del personal sanitari que es passa 10 o més anys a un lloc però sense plaça fixa.

Més enllà de la primària, fa anys que es debat sobre un hospital més proper a Sant Cugat; des del Vincenç Ferrer fins a la compra de l’Hospital General.

– RC: Dubto moltíssim que la Generalitat aposti pel Vicenç Ferrer. No només és la construcció, s’ha de mantenir. El cas de l’Hospital General va ser una cominada [en referència a l’exconseller Toni Comín] perquè els diners que posava sobre la taula no servien ni per comprar l’aparcament. L’Hospital General sempre ha tingut una ala que mai ha fet servir i es podria habilitar, però estaríem de nou amb el model concertat.

– JAP: És un negoci enorme. Personalment sempre he sospitat que en el moment polític de Mas-Colell i Boi Ruiz havia estat propiciat per converses prèvies perquè quan desmantellessin la sanitat pública arribessin les multinacionals. Però la societat ha estat molt tolerant. En plena COVID-19 hi ha hagut aplaudiments però era un ritual sense implicació més enllà. Hem de ser capaços de donar estructura a la reivindicació.

És un repte immens.

– RC: No pretenem arreglar la sanitat perquè no ho aconseguirem però com a mínim hem de reforçar la primària, que no haguem d’anar a l’hospital per qualsevol cosa ni que hi hagi tanta burocràcia. La primària no només és bàsica sinó que, a més, és més barata i evita malbaratar recursos. Però s’ha menystingut aquest tipus d’atenció. De fet, les persones amb més nota al MIR no acostumen a optar-hi.

– JAP: Ens cal recuperar la imatge del metge de família que coneix el pacient i és capaç de detectar què passa i fer derivacions a l’hospital quan cal. Aporta una sapiència i una anàlisi global. Una atenció primària millor dotada hauria tingut eines per detectar la COVID-19 amb més antelació. Mesos enrere es trobaven grips estranyes que, vist en perspectiva, segurament eren COVID-19 però la primària no tenia les eines per centralitzar les dades i fer una detecció a temps.

A la vostra nota de premsa de presentació dieu que no només no s’han revertit les retallades, com de fet ja van denunciar els sanitaris a la vaga de la tardor del 2018, sinó que amb decisions com la del tancament dels consultoris s’està retallant més.

– JAP: És la teoria del shock que explica Naomi Klein: cada cop que el neoliberalisme troba un element exterior potent, és el moment de fer retallades. Aprofiten les crisis per dir que alguna cosa no ha funcionat i aplicar les retallades. Es prenen decisions sense cap debat tranquil, en aquest cas argumentant que el personal ha de fer vacances davant un possible rebrot. Però no preveuen cap substitució i, a més, el rebrot ja és aquí.

– RC: Quan es debatia sobre el tancament dels CAPs a l’estiu es va determinar que la Mútua Terrassa no podia dir si tancaven o no. Ara és el Departament de Salut qui decideix què fer.

I això obliga l’Ajuntament, mancat de competències, a prendre mesures com canviar el recorregut de la línia d’autobús.

– JAP: Tenen bona voluntat però són mesures pal·liatives de poc impacte. Per això quan vaig parlar a l’Audiència pública en què el veïnat de la Floresta i les Planes hi vam acudir per demanar la reobertura dels consultoris, vaig demanar al govern que pengés una pancarta en defensa de la sanitat pública a la façana. D’acord que no ets competent i no pots fer més, però llavors mulla’t.

Per què cal la reobertura?

– JAP: Són barris que ho necessiten però, a més, durant la pandèmia s’han aturat moltes atencions i això ha fet que no s’hagi pogut fer seguiment. Ara hi pot haver persones amb patologies més greus, gent realment trencada: ictus servers, infarts...

– RC: De fet, es preveu un increment de càncers perquè durant els darrers mesos no se n’han pogut detectar molts. Els hospitals estaven totalment al servei de la COVID-19 i això va obligar a cancel·lar-ho gairebé tot, el que suposa molts efectes col·laterals que han quedat amagats.

Com us coordinareu amb altres plataformes i amb la Marea Blanca a nivell nacional?

– JAP: Amb la Marea estem en contacte i jo mateix formo part de la plataforma contra el tancament dels consultoris. La Plataforma de Pensionistes s’hi ha sumat. Al llistat de persones interessades i a la primera assemblea hi va venir gent de tot tipus. Busquem apropar-nos a les entitats veïnals però es pot sumar qualsevol persona interessada. També volem que se sumi personal sanitari però entenem que estan cansats per molts anys de lluita laboral i sindical. Per ara sí tenim persones jubilades que s’hi havien dedicat.

– RC: També s’ha de tenir en compte que a nivell de reivindicació del personal sanitari no és fàcil compaginar els interessos d’un auxiliar de clínica amb el d’un cirurgià, per exemple.

Notícies relacionades