Marta Serrés, PAICAM, “quan entres a l’ICAM és Mórdor, quan surts és Lourdes”

Marta Serrés, Àlex Tisminetzky i Rosa SBD a la xerrada de la PAICAM. Foto: Xavier Boix

Aquesta afirmació és d’una de les representants de la PAICAM (Plataforma d’Afectades per l’ICAM – Institut Català d’Avaluacions Mèdiques – i l’INSS – Instituto Nacional de la Seguridad Social –), la santcugatenca Marta Serrés, que va passar el seu personal via crucis fins que en el seu cas i, segons el que ella mateixa afirmà, va tenir molta sort i va rebre la baixa permanent i és pensionista després d’una sentència definitiva del TSJC.

Divendres 10 de juny a la tarda es va presentar a Cal Temerari el que vol ser el nucli vallesà d’aquesta plataforma que va néixer després de que una de les seves militants, la Nati, fes una acampada davant de l’ICAM de Barcelona – hi ha més centres a Catalunya però a tothom l’envien a la capital – al rebre una alta i, per tant, li fos denegat el dret a rebre una pensió de 400 euros. Ara ja hi ha diferents nuclis d’aquesta plataforma en diversos indrets del país.

La Marta Serrés, l’Àlex Tisminetzky, advocat del col·lectiu Ronda i de la CGT i la Rosa SBD van ser els protagonistes de la xerrada que tenia com a objectiu donar a conèixer quin era el problema amb el que es troben molta gent i perquè s’han organitzat. Marta Serrés explicà que l’ICAM és l’ens que avalua les persones quan porten un temps de baixa. Aquest institut depèn del Departament de Salut i segons Serrés “és normal que l’administració vulgui conèixer quina és la situació d’una persona que porta molt temps de baixa però pot resultar contradictori quan aquesta baixa està donada per un metge del propi departament”.

“El problema és quan aquesta persona es posa en dubte d’entrada”, continuà Serrés, “t’envien a fer una prova mèdica a un centre mèdic privat quan vens de la xarxa pública posant així en dubte el propi sistema públic”. Des del col·lectiu s’expressà que els metges haurien de defensar de forma més activa el seu criteri davant d’una professionals de l’ICAM que no són especialistes i que envien els treballadors de baixa a la sanitat privada amb l’excusa que a la pública hi ha llista d’espera.

El Govern de Catalunya fa la feina i l’Estat s’estalvia les pensions

L’ICAM, com explica Serrés, depèn de la secretaria general de Salut, i va demanar el traspàs de competències a l’Estat. L’INSS té un conveni signat amb aquest ens pel que paga una sèrie d’incentius, segons Tisminetzky, per la feina que fa sent criteris economicistes els que el mouen.

Aquest conveni segons Rosa SBD està establert en uns 60 milions d’euros i depèn, entre d’altres índexs, de les altes que es donen, de forma que abans de signar el conveni les altes estaven en un 27% (2008) i cinc anys després (2013) en un 40%. És per aquest motiu que rep ja el sobrenom de “Lourdes”, perquè “quan surts de l’ICAM surts miraculosament curat”, segons Rosa SBD. Aquest fet succeeix sobretot en malalties invisibles, aquelles que no tenen símptomes evidents, com ara la fibromiàlgia o la fatiga crònica. “No es pot entendre com després d’haver mimat la seguretat social ella no ens mima a nosaltres’, afirmà Rosa SBD, que també és activista i malalta víctima de l’ICAM.

Aquest conveni està establert en uns 60 milions d’euros i depèn, entre d’altres índexs, de les altes que es donen

Pel que fa a la part més jurídica, Àlex Tisminetzky comentà que la salut és un dret laboral com qualsevol altre però la lluita fins ara era individual. Les baixes, segons l’advocat laboralista, duren menys aquí que a la resta d’Espanya de forma que a l’Estat aquest traspàs li surt a compte, fins el punt que l’ICAM està generant conflictes en algunes empreses avançant altes mèdiques - per exemple, a autobusos de Barcelona, dóna altes a conductors però aquests no poden conduir autobusos – . A més també denuncià que l’ICAM infringeix la normativa doncs no compleix per exemple que en els períodes de sis mesos que una persona està de baixa per una causa pugui rebre una altra baixa pel seu metge de capçalera tot i haver una sentència en aquest sentit.

“El que fa 10 anys era una invalidesa ara no ho és”, afirmà Tisminetzky, el que porta a que alguns jutges en donin més. També denuncià que s’estan revisant més baixes que mai per reduir costos. L’ICAM no paga els desplaçaments dels treballadors quan hi està obligat, no deixa que hi entri la gent acompanyada, es donen altes en base a demores de la sanitat pública, etc.

L’acció de la PAICAM

Davant d’aquestes actituds la nova plataforma ha aconseguit visualitzar un problema que a ulls públics no existia i que molesta a les institucions que s’assenyali com a tal. La PAICAM ha incidit en algun canvi però queda molta feina per fer. Aquesta plataforma està constituïda sobretot per dones perquè les màximes perjudicades d’aquest sistema són elles doncs hi ha un veritable desequilibri de gènere també en aquest conflicte. Les malalties que més injustament són tractades són majoritàriament patides per les dones, la fibromiàlgia o el càncer de mama en són un exemple.

Però a la PAICAM són ara “un espai de gent majoritàriament malalta i necessitem la participació de gent sana”, digué Serrés, “perquè no sabem com estarem demà pel que és més difícil la lluita”. Segons Serrés “el sistema dominant imperant ha conduit a moltes persones a la indigència i el suïcidi”, en el seu cas, tot i haver guanyat la sentència, pot tornar a ser cridada per l’ICAM, com una espasa de Dàmocles. 

Categoria: