Publicitat

Miquel Herrada: “Els mitjans locals enriqueixen la democràcia”

Fotos: Aina Serra

Amb el Miquel som de trobar-nos. Al parc, al bar, a l’escola, al Bohèmia, a la ràdio… sense més, no ens coneixem, però ens trobem. Parlar amb ell és parlar amb el mestre i l’amic a la vegada, entre l’admiració i la confiança, i és que el Miquel és veu, és serenor, és ràdio.

Amb 15 anys ja col·laborava a Ràdio Sant Cugat, fins a ser-ne director 15 anys més tard, quan la ràdio s’havia convertit en la multiplataforma que és avui Cugat.cat. Malgrat ha estat alguns períodes de redactor a mitjans com Cadena SER o Informatius de Catalunya Ràdio, ha acabat tornant al periodisme local, perquè “et permet ser més creatiu, tocar més temes, està menys mecanitzat”. Ara és cap de l’àrea digital de la Xarxa i professor a la Facultat de Periodisme de la UAB.

Entre grans grups mediàtics i Twitter, quin paper juguen els mitjans locals?

– Són una eina d’aprofundiment democràtic. Si no hi fossin hi hauria preocupacions directes de la ciutadania que ni es visibilitzarien, ni estarien sotmeses al debat públic, perquè escapen totalment del radar dels mitjans nacionals. Per tant, els mitjans locals enriqueixen la democràcia, com ho fa la política local.

Marquen el relat de ciutat?

– Són part de l’amalgama d’inputs que construeix l’imaginari de ciutat. Però realment la realitat percebuda en primera persona és molt més potent. Un mitjà et pot enganyar sobre la guerra d’Iraq, però no sobre l’asfalt del teu carrer.

Són fàcilment manipulables?

– Com tot el periodisme. La difícil sostenibilitat dels projectes periodístics fa que les redaccions estiguin molt a prop dels interessos públics i privats. Però almenys des del periodisme local tens més accés a les fonts i les institucions per fiscalitzar-les.

Sí? Al poble ens coneixem tots, fàcilment has anat a classe amb algú de premsa d’alcaldia…

– Són maneres de fer. Personalment, he intentat, a consciència, no establir relacions d’amistat amb ningú perquè influeix, a vegades és sacrificat però hem de saber a quin costat estem i quina funció fem.

La Boehringer i l’Aymerich o el 3% i Convergència… s’han tractat amb l’amplitud que requerien?

– Tot el que sabíem dels casos s’ha explicat. No fem periodisme d’investigació, però sí que publiquem tot el que és públic, sense ocultar informació. Mai he tingut damunt la taula un tema i l’he deixat de treure per relacions de poder.

No posar el focus o no aprofundir en un tema és una elecció…

– Donem veu a tothom qui ens ho demana, no assumim els discursos de ningú tal qual ens arriben i mirem de traslladar els debats mantenint el pes que té cadascú, ni magnificant, ni infravalorant. No som jutges, no emetem conclusions, sinó que reflectim els arguments d’uns i altres sobre les coses que passen.

És suficient?

– És honest i rigorós, sense posar-hi més pa que formatge.

Ven?

– Els periodistes hem de saber fer interessant el nostre contingut, captar l’atenció de la gent. Als alumnes els hi dic: “Tu et llegiries aquest titular?”; perquè allò competeix amb tota l’oferta de continguts del planeta. Locals, nacionals, tuitaires eloqüents, el gatet fent voltes i la cosina que t’envia un Whatsapp, no pots posar una sabata de titular. Hem de ser atrevits i agosarats sense saltar-nos els principis ètics ni defraudar.

Per atraure freguem el ridícul amb: “ATENCIÓ NOTÍCIA MOLT SUCULENTA” a Twitter.

– Tot pel clickbait... No és una bona pràctica i defraudes el lector i això té les seves conseqüències, a la tercera no clicaré. Igual que colar publicitat com a continguts. No té justificació periodística.

Com anem de mitjans a Sant Cugat?

– Durant molt temps n’hi ha hagut pocs en relació a la quantitat d’expressions que té aquesta ciutat. Ara n’hi ha més i això és bo.

No són sostenibles.

– Sí, és complicat. El TOT, per trajectòria, es menja gran part del pastís publicitari i Cugat.cat és de finanançament públic. Per tant, els mitjans de base popular com elCugatenc han de saber trobar el seu espai, la qüestió és que no cal que juguin les mateixes batalles sinó que cobreixin necessitats no explotades. Aquí elCugatenc té un bon repte.

Notícies relacionades