Publicitat

Mobilització feminista i art crític pel 25N

Fotos: Jordi Pascual

La manifestació d’Hora Bruixa pel 25N ha estat, conjuntament amb l’acte institucional del migdia, la reivindicació feminista més important en el dia contra la violència masclista. Més d’un centenar de persones, la majoria d’elles dones, que han encapçalat la marxa, s’han trobat a la plaça Lluís Millet en la tarda de dimecres per anar en manifestació fins a la plaça d’Octavià.

En forma de marxa de torxes i encapçalades per una pancarta amb el lema “25N. Destruïm l’iceberg. Acabem amb les violències masclistes. Lluita, organització i autodefensa feminista”, les manifestants han travessat l’eix de vianants aturant-se en alguns dels establiments de cadenes empresarials per denunciar algunes de les violències: una immobiliària per la crisi habitacional, un supermercat pel tracte a les treballadores, una fleca pel treball feminitzat, una botiga de roba interior per la sexualització i les talles i una perfumeria per la pressió estètica.

Amb càntics feministes habituals en les mobilitzacions del 8M i del 25M com “visca la lluita feminista”, “no hi som totes, falten les mortes”, “no són mortes, són assassinades” o “la talla 34 m’apreta la patata”, les manifestants també han cridat proclames anticapitalistes. També han fet suport a les set santcugatenques encausades pel tall de vies a la vaga feminista del 2018, a les quals la Fiscalia demana tres anys de presó. Per això moltes d’elles han lluit mascaretes del grup de suport, 8 Mil Motius, i han cantat: “Tenim vuit mil motius per seguir lluitant!”

Quan han arribat a la plaça d’Octavià, les manifestants han encès una bengala, han llegit un manifest explicant els motius de la mobilització i han fet una performance en memòria de les assassinades als Països Catalans durant aquest 2020. Ho han fet pintant sabates de color vermell i deixant-les al centre de la plaça. Quan han acabat el repàs a les víctimes mortals de la violència masclista, les manifestants que portaven una torxa, l’han deixat al voltant de les sabates fent un cercle, imatge final de la protesta.

45 minuts més tard, a dos quarts de nou de la nit, la plaça d’Octavià ha tornat a esdevenir l’escenari del darrer acte feminista de la jornada. Es tracta de l’acció artística de Lluís Ribas i Marta Pessarrodona sota el títol Això no va de política, és només consciència social. L’element central és la projecció d’una imatge sobre la façana del Monestir simulant la caiguda de llàgrimes de sang, de tres reproduccions de pintures de l’artista plàstic sobre dones que han patit i pateixen violència de gènere i d’uns textos de la poetessa i del mateix artista. A Sant Cugat es pot veure durant una setmana de 20h. a 21h. a la façana del Monestir i també s’ha fet a les 19h. al Masnou.

Els espais joves de la Floresta i les Planes fan un vídeo en motiu del 25N

Més enllà de la mobilització, els espais joves de la Floresta i les Planes han publicat un vídeo elaborat per Sofía Pérez en motiu del dia internacional contra la violència masclista on es recullen veus de veïnes dels dos barris que expliquen què és la violència masclista. Hi participen la Comissió Feminista del Consell de Barri de la Floresta, el Grup de Dones de la Creu d’en Blau i de l’Handbol Sant Cugat.

El PSC anuncia un cicle de xerrades sobre feminisme

L’agrupació dels socialistes santcugatencs ha aprofitat el 25N per anunciar un cicle de xerrades i vídeos mensuals durant un any de la comissió de feminisme tot i que encara no tenen data d’inici. Segons Paula Núñez, militant del PSC, l’objectiu és abordar debats que hi ha en el marc del feminisme: “Farem un recorregut de la teoria feminista i dels seus conceptes. És molt important ara perquè estem en un moment molt decisiu en el feminisme perquè rebem molts atacs. D'una banda diuen que no hi ha violència de gènere. D'altra, es qüestiona el que és ser dona. Volem tractar tots els conceptes polítics per explicar-ho bé ”.

Preguntada per què entenen per aquest qüestionament de què és ser dona, fa referència a la llei trans: “Necessitem un debat en aquesta matèria. Hem de veure què és el concepte polític ‘ser dona’ i debatre-ho”. Tot i això, l’objectiu no és consensuar un posicionament polític conjunt sinó “posar una mica de llum”. Esmeralda Pieroluvi, militant socialista, també defensa la importància dels governs del PSC per haver impulsat polítiques feministes com l’inici de la implementació dels Serveis d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) a molts municipis.

“Per al partit és important engegar aquesta nova etapa de l’executiva i, a més, amb la responsabilitat de la Paula de tirar endavant les polítiques feministes”, defensa Pere Soler, primer secretari de l’agrupació, “volem un punt de reflexió des d’una organització consolidada com el PSC i també ajudar a millorar els valors feministes a dins del partit”. El primer secretari diu que és important emprendre aquesta feina per evidenciar les diferències amb algunes de les expressions del feminisme al carrer o a les institucions: “Sempre es pensa en un feminisme radical i batallador però nosaltres el radicalisme el portem a les idees”.

Notícies relacionades