Nahuel Quimasó: “No sé si aniré a la presó però tinc la consciència tranquil·la i no me’n penedeixo”

Fotos: Miquel Margalef

El 17 d’abril de 2013, en plena mobilització estudiantil, més de 200 universitaris de la UAB van decidir ocupar el rectorat per reclamar que s’apliquessin una sèrie de mocions aprovades pel Claustre de la Comunitat Universitària i que l’equip de govern no volia complir. Les mesures que es demanaven ja havien estat aprovades pels òrgans decisoris més importants de la UAB i anaven en la línia de democratitzar el sistema universitari. Però sobretot demanàvem la reducció del preu de la matricula lligat amb una implementació d’un sistema de beques que servís per pal·liar la pujada patida d’un any enrere. Aquella acció estudiantil va acabar, però, en els tribunals amb diversos imputats; entre ells el santcugatenc Nahuel Quimasó, que explica el cas en aquesta entrevista.

Després d’un mes d’ocupació i de demanar reunions per tractar la problemàtica, els estudiants van decidir abandonar l’edifici. Va ser mesos després quan 25 estudiants i a 2 professors que van participar en l’ocupació van rebre una petició del Ministeri Fiscal que demana penes d’entre 11 i 14 anys de presó i demandes que superen, en total, els 400.000€. El sumari judicial va ester impulsat per la UAB amb l’ajuda dels seu servei de seguretat que van recopilar informació durant l’ocupació. A més, com a denunciants també hi apareixen Sílvia Carrasco, exvicerectora de la universitat, i diversos estudiants. Quimasó és santcugatenc, militant de la CUP i un dels acusats per aquest cas. En algunes preguntes mesura molt bé les paraules per no complicar les negociacions ni el procés judicial.

- Quan us arriba la carta demanant entre 11 i 14 anys de presó i més de 400.000€ en la suma total de les demandes, us espanteu?

- Vam flipar quan vam veure els anys totals de presó, els vam comparar amb altres mobilitzacions similars i vàrem confirmar que no tenien res a veure. No ho enteníem. Aleshores l’advocat ens va explicar que la fiscalia, per aconseguir la suma d’anys tant desproporcionada, computa com un mateix delicte diversos delictes que es van dur a terme durant l’ocupació. Segons ens explica l’advocat aquesta suma de delictes no té gaire sentit judicial perquè a vegades es contradiuen a sí mateixos.

- Després de l’ocupació quan temps passa fins que us arriba la demanda judicial a casa?

- És una cosa que va lenta. La primera notificació judicial, que encara no t’imputa, no la vam rebre fins a mitjans del curs següent. Però és un procés que portem molts anys darrere i, per tant, ara no et sabria dir exactament quin dia concret em va arribar la carta.

- Quan us arriben les notificacions judicials a les 27 persones denunciades, què penseu?

- El primer que fem és reunir-nos amb l’advocada que contractem entre tots perquè la notificació t’informa només d’un procés judicial. No t’informa, ni tan sols, de quins delictes es parla en el sumari judicial. El que ens comenta l’advocat és que durant l’ocupació del rectorat els serveis de seguretat de l’Autònoma van estar recollint informació i fent informes de l’ocupació. Aquest informes eren enviats de forma periòdica a la Policia i serviran, posteriorment, per a presentar la denúncia.

- Com va anar l’ocupació?

- L’ocupació va ser una forma de demanar que l’aparell de govern de la universitat acatés els compromisos que havia pres el claustre. Reclamàvem, senzillament, una taula de negociació per plantejar com s’executarien les mesures al llarg del curs. Vam tenir negociació, però en cap cas va girar al voltant del que nosaltres volíem.

- És a dir, que hi va haver negociació amb l’equip de govern?

- Hi va haver una mesa de negociació, però nosaltres la vam veure com una manera de desgastar el moviment estudiantil. No va ser un espai sincer de debat on es pogués parlar de les mesures que nosaltres volíem que apliques la universitat.

- Es van produir alguns incidents i maltractament del mobiliari del rectorat?

- No. El nostre lema durant l’ocupació era: “No marxarem fins que negociem”. El que nosaltres volíem era parlar.

- Amb les diverses denúncies sobre la taula la fiscalia entoma el cas i demana entre les penes de presó i econòmiques que ja coneixem. Els primers demandants quin paper juguen ara? Han retirat la denúncia?

- Al llarg d’aquest procés hi ha hagut eleccions a l’equip rectorat de la UAB i la proposta continuista va perdre les eleccions. El nou equip de govern, que ja ha entomat el càrrec, s’ha compromès a retirar la denúncia que va presentar en el seu moment la UAB. Això ens planteja que la denúncia no és ni molt menys penal, sinó que és una qüestió purament política contra els estudiants mobilitzats.

- Per tant, ja no queda cap denúncia?

- La UAB com a persona jurídica s’ha compromès a fer-ho, la resta de persones encara no sabem que acabaran fent. No podem donar més informació perquè pot influir en si aquestes persones retiren o no les denúncies i en interessa que les retirin.

- És a dir que encara queden denúncies per retirar?

- Cada cop en queden menys i estem en un procés en que si continuem pel bon camí la fiscalia serà la última denunciant.

- Si quedés la fiscalia com a últim denunciant què passaria?

- No ho sé, no sóc advocat.

- En l’ocupació hi havia més de 200 estudiants mobilitzats. Per què només 27 persones i per què aquestes 27 persones?

- Pregunta-ho als denunciants. Si no entenem la denúncia tampoc entenem el nombre d’inculpats. No sabem en quins criteris l’Autònoma fa la denúncia ni molt menys amb quins criteris selecciona els denunciants.

- Us podeu arribar a creure que la Universitat Autònoma de Barcelona juntament amb el servei de seguretat siguin els encarregats fer els informes i la posterior denúncia?

- Sí. Que els serveis de seguretat de la UAB facin una feina de persecució i recopilació de delictes i ho passin a la policia era el tarannà de l’Autònoma. El que és nou en aquest cas és la gran quantitat d’anys que ens demanen, però no la manera de fer de la universitat.

- Acabem de comentar que l’equip de govern de la UAB ha canviat. La situació ha canviat respecte tres anys enrere?

- Creiem que la situació no ha canviat massa. La falta de democràcia universitària segueix ben viva. L’equip de govern no deixa de fer política a la universitat i el compromís per retirar la denúncia l’associo només a voler guanyar vots, no pas a un canvi de tarannà.

- Ermengol Gaissot és professor de la UAB i secretari general de la CGT a Catalunya i és un dels acusats. El passat dimarts, 20 de setembre, va aparèixer el seu cotxe calcinat.

- Encara no ens hem reunit els inculpats per veure com entomem la campanya de comunicació però l’acció transmet molt mal rollo.

- Teniu alguna sospita d’algú?

- No però que li cremin el cotxe a algú es estrany, no? De moment la combustió espontània no existeix, que nosaltres sapiguem.

- Les persones acusades heu sentit que teniu suport? Creieu que el conflicte ha aconseguit sortir a la llum pública?  

- Hem rebut suport de tota mena: en forma d’articles, mocions a diversos ajuntaments de Catalunya, abraçades, festes per recollir fonts, missatges de WhatsApp, etc. Hem aconseguit bastant ressò des que coneixem els anys de presó que ens demana la fiscalia però tenim intenció que vagi a més. La idea és que el problema no es quedi només a la UAB sinó que es vinculi amb la repressió política dels moviments socials.

- A nivell personal, el dia que reps la carta t’ho podies creure?

- Al principi m’ho vaig prendre amb molt cinisme i una mica a broma. La preocupació apareix quan he vist com s’ho ha pres la meva família. L’estat emocional de la família i el fet que no tingui la mateixa visió que jo respecte a la repressió política és el que més m’ha costat de gestionar perquè no sigui un drama.

- En cap moment has vist la possibilitat d’anar a la presó?

- No ho sé, jo tinc la consciència tranquil·la pel que he fet a nivell estudiantil, no em penedeixo de res. Quan rebo aquesta carta ja fa anys que porto interioritzant que la lluita política comporta una repressió política. No sorprèn.

 - Quines etapes s’han de donar ara per poder arribar a l’absolució?

- En primer lloc hem d’aconseguir que es retirin totes les denúncies. Després l’Autònoma ha d’assumir que no pot portar per la via penal un debat polític i tots els actors hem de reconèixer que això se’ns ha anat de mare. Hem d’entomar el debat del model democràtic d’universitat i quin paper juga l’estudiant, aleshores podrem començar a avançar.

- Amb el present actual com veieu el futur?

- Com el passat. Continuarem organitzant-nos en els nostres àmbits de lluita contra la repressió política que pateixen els estudiants. En la plana jurídica no sabem com veure el futur, però en el cas que arribem al judici esperem que els casos no computin els anys necessaris com per entrar a presó. 

Notícies relacionades