Publicitat

Neus Sotomayor: “S’utilitza el terror per tenir-nos espantats, coaccionats, fer negoci i perquè no protestem”

Fotos: Jordi Pascual

El curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) arriba a l’edició 32 amb el terror al punt de mira. La dinàmica mundial que ha portat el terrorisme i l’augment de la repressió a la quotidianitat de milions de persones d’arreu del planeta és la gran preocupació del cicle de conferències que es farà entre el 6 i el 12 de juliol al Centre Borja. Neus Sotomayor, directora de la fundació, fa balanç del recorregut del curs d’estiu, dels reptes de futur i de l’edició d’enguany en aquesta entrevista.

Has estat al darrere de 17 de les 32 edicions de la UNIPAU. Com veus l’evolució?

– Hi ha una clara diferència entre les primeres 15 i les de després. Al principi volia ser un curs de formació reglada, tot i que no va arribar a ser mai, amb un primer i un segon curs. La gent feia assignatures i tot. Quan vam començar nosaltres a l’any 2000, l’estructura era similar però apostant per tractar diferents temes cada any. Crec que vam començar per altres violències i hem anat alternant temes geogràfics com Àsia o Àfrica amb temes més generals. Sempre parlem de cultura de pau i no violència però posant la mirada en un tema concret, que enguany és el terror.

El curs d’estiu de la UNIPAU s’ha mantingut sempre amb molt bona salut. Sempre hi ha gent que hi participa, els ponents surten contents... Potser un any és una mica millor que l’anterior però no hi ha gaire diferències. L’assignatura pendent és que vingui més gent jove, que també ve tot i que potser no tanta com voldríem.

Al curs d’estiu convideu molts experts d’arreu de l’Estat i fins i tot de fora, però pel que fa als assistents, quina projecció teniu fora de Sant Cugat?

– Una meitat són de Sant Cugat i l’altra és gent de l’Àrea Metropolitana i rodalies. Podria venir més gent encara, però no moltíssima perquè no cabríem a l’aula.

Gent jove, sobretot!

– Sí, perquè és un espai de formació molt interessant i enriquidor. Segur que hi ha molta gent jove motivada per aquests temes i ni ens coneix. La nostra capacitat de difusió és limitada. Tenim un nom molt gran però som una estructura molt petita. No podem fer molta comunicació més enllà de la que fem.

Com és l’estructura?

– Tenim un patronat, format per 20 persones. El president és l’Arcadi Oliveres, el president d’honor l’Adolfo Pérez i dues vicepresidències, l’alcaldessa i Maria Dolors Renau. Entre els 16 vocals hi ha representants de la Fundació per la Pau, de Fundació Sant Cugat, de FETS... Això és l’estructura legal però hi ha un grup de treball en què decidim tot el que fem. Són entre 10 i 15 persones voluntàries. En l’estructura de treball no hi ha ningú a jornada completa. Jo porto la direcció, treballo moltes hores que no compten com a tal. Hi ha una secretaria tècnica que treballa unes 20 hores, una encarregada de comunicació i el projecte Teixim xarxes amb les escoles, on hi ha una persona que coordina però també treballa unes 20 hores.

Es podria pensar que sent una Universitat Internacional de la Pau, s’acabarien repetint els temes. Però cada any passa alguna cosa. Al 2011 vam tenir les Primaveres Àrabs, darrerament la guerra de Síria, els refugiats... Sempre podeu aportar una visió nova.

– Sempre podem aportar una visió nova relacionada amb la situació d’aquell moment però si es miren els temes de fons, la publicació de l’any 1984 està al dia. Caldria actualitzar els conflictes però en el fons el negoci de les armes, l’ús de la violència i la política mundial no té grans canvis. Malauradament podríem repetir la primera edició.

Per què heu decidit el terror com a tema per a enguany?

– Sobretot és l’ús del terror. Ara mateix estem en una situació en què s’utilitza el terror, més enllà del terrorisme mal anomenat jihadista, per tenir-nos espantats, coaccionats, fer negoci i perquè no protestem. L’exemple és des de la llei mordassa a casa nostra fins a les polítiques de Trump. L’altre dia la Theresa May deia que per lluitar contra el terror, si calia, es violarien els drets humans. I ho vivim com una cosa normal. Amb els refugiats ens els estem saltant a la torera tota Europa i no passa res. El discurs de la por i de l’enemic cada vegada està més present a la nostra vida. Es fa servir per justificar actuacions polítiques, econòmiques i d’abús de poder. Cal respondre.

Per tant, el terror és una estratègia d’alguns que volen tenir més control?

– Sí, per totes bandes. D’uns que volen tenir més control com poden ser els terroristes d’Orient Mitjà que ja no sé com anomenar perquè abans els deia Daesh però l’altre dia la Dolors Bramon ens va dir que no els havíem d’anomenar així. Ells l’utilitzen, també contra nosaltres. I nosaltres, per defensar-nos d’ells, també utilitzem el terror. S’utilitza per totes bandes responent a estratègies de poder i negoci d’armes. Perquè, a qui li interessa mantenir els conflictes vius?

Quan acabes un dia de conferències del curs d’estiu d’UNIPAU, et quedes amb el coneixement d’un problema que se t’escapa totalment de les mans i et preguntes: què podem fer? Què es pot fer a títol individual?

– No tinc la solució. Com a persona individual pots fer poques coses. Pots ser activista perquè tot el que fem té unes repercussions, el que comprem, el que consumim... Podem intentar canviar el món a nivell micro fent-nos de Som Energia i no d’una gran elèctrica, consumir en una cooperativa i no en grans superfícies... Si això canvia el món, és molt lentament. L’única possibilitat és ser activista però no estic convençuda que nosaltres veiem cap canvi al món realment visible. No podem desesperar.

Tot i així, l’any que ve intentarem parlar d’alternatives. Estem fent una mena de cicle. Fa dos anys vam fer les causes dels conflictes, l’any passat vam fer les conseqüències, enguany fem l’ús del terror que n’és una altra conseqüència i l’any que ve volem parlar d’una manera més positiva, de construcció de pau en lloc d’analitzar tant els conflictes actuals. A veure si entre tots aconseguim trobar què fer i no entrar a la desesperació.

Fins ara pensava que “menys mal que tenim les clownclussions del Koldo”!

– Molta gent ens ho diu a les enquestes de valoració. Malgrat que sempre ho intentem, la part positiva i les alternatives queden tan diluïdes que és veritat. A més, sempre que parlem d’alternatives ens remuntem a l’origen i fem anàlisi de conflictes igualment. Si ets a totes les conferències quasi que acabes amb una depressió. Aquest any, almenys tenim una nota positiva, la pau a Colòmbia. És un conflicte que, després de molts anys, amb els seus daltabaixos, sembla que s’ha resolt.

Així i tot, sempre dieu que la pau no arriba quan acaba la violència. Encara tenen un repte molt important per davant.

– A Colòmbia tenen molta feina a fer però com a mínim la part de la violència ja està resolta, tot i que segur que encara no del tot. Ara tenen la possibilitat de construir la pau i les relacions normals. És molt difícil. Ho hem vist a altres conflictes com a Sudàfrica, a Rwanda i fins i tot al País Basc. Encara no està resolta la convivència totalment. Si ens remuntem a la Guerra Civil, és cert que fa molts anys que va passar perquè no hi ha hagut més violència però encara hi ha gent que no sap on són els seus familiars. És una rèmora del passat de conflicte.

La UNIPAU té la capacitat d’unir persones que potser només es veuen un cop a l’any al curs d’estiu.

– Sí, hem fet molts amics. Es creen molts vincles. A l’hora de confeccionar el programa, no tinc cap problema d’escriure a ponents d’altres anys perquè em valorin la proposta o perquè em recomanin més gent. L’esplai de convivència és molt important. La proximitat entre els ponents i els alumnes és clau. És una bombolla. Entraré al Centre Borja i, quan surti, em semblarà que he estat fora de Sant Cugat tot i que hauré anat a dormir a casa meva.

Són molts dies de conferències. Com es pot fer a nivell econòmic?

– És una despesa important. Ho sufraguem gràcies al conveni amb l’Ajuntament. Hi ha anys que tenim subvenció de l’Agència Catalana de Cooperació i de la Diputació, aquest any no. Si tenim garantida la continuïtat és gràcies al conveni amb el consistori que inclou no només les despeses del curs sinó també la nostra seu al Xalet Negre.

Darrerament algunes entitats han demanar revisar el conveni per tenir més subvenció. Com ho veieu vosaltres?

– Si no hagués estat pel conveni seria impossible. Va baixar, com tots, amb la crisi. Aquí s’ha quedat. També és cert que fem el Teixim xarxes i els ajuntaments ens ho parlen a part. Ens serveix per fer el projecte i per ajudar al manteniment de la UNIPAU.

Quina perspectiva de futur li veus al curs d’estiu?

– Li’n veig molta perquè hi ha molts joves, no només entre els participants, que estan formant-se o ja estan formats. Això garanteix el futur. Pràcticament totes són noies. Tenen ganes i aposten per mantenir-ho. Segurament quan elles ho portin totalment, faran algun canvi com vam fer nosaltres però la continuïtat està garantida.

Notícies relacionades