Presentació de l'informe. Fotos i gràfics: Jordi Pascual

Com sempre que s'apropa el 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, l'Ajuntament publica l'informe d'Impacte de la violència vers les dones a la ciutat. En aquest es recullen xifres completes del 2015 i del primer semestre del 2016 amb els casos d'atenció a la víctima que hi ha hagut des dels diferents serveis de la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere de Sant Cugat.

En xifres generals, el 2015 ha estat un any menys traumàtic que l'anterior ja que hi ha hagut 14 casos menys. Ara bé, es tracta només de casos detectats. A més, la Xarxa posa especial atenció en el jovent, en el qual veu una reproducció de rols masclistes transmesos pels mitjans i les xarxes socials i un augment de la cosificació de les noies.

Cada any prop de 100 dones acudeixen al servei municipal d'atenció a la dona, als serveis socials d'atenció primària, a la Policia Local, als Mossos d'Esquadra i als centres d'atenció sanitària que hi ha a la ciutat. Al 2015 en van ser 88 i durant el primer semestre del 2016, 47. Tot i que representa una lleugera davallada respecte a anys anteriors la sociòloga Blanca Moreno, de la Consultoria Mit, encarregada de fer l'informe, apunta que la violència física ha pujat.

No hi ha un perfil fix de dona sotmesa a violència de gènere. L'únic punt comú entre totes elles, a banda del gènere, és que majoritàriament tenen fills i estan sotmeses a violència psicològica –les que en sofreixen física també són víctimes de la psicològica–. Del 2015, prop d'un 60% de les dones ateses per la Xarxa tenien nacionalitat espanyola mentre que la tenien el 75% dels seus agressors. És destacable que més del 80% han denunciat, el que representa un augment de més de 20 punts respecte al 2011.

Una de les xifres que més destaca Moreno és l'augment gradual de les víctimes que tenen feina dels tres darrers semestre, situant-se al primer del 2016 en un 61,7%. A banda de demostrar que la violència no entén de classe social ni de condició econòmica, representa una bona notícia en el sentit que les dones amb capacitat econòmica pròpia tenen més fàcil refer la seva vida sense dependre de ningú ni molt menys del seu maltractador, que en bastants casos és la parella i part important del sustent familiar.

Justament perquè la violència es dóna principalment en la parella, la sociòloga de la Consultoria Mit explica que no hi ha un model estàndard. És habitual que la violència es doni en la convivència quotidiana com a parella o matrimoni però també hi ha casos en què l'amenaça en dóna quan hi ha una separació, el que demostraria, al seu parer, que la violència havia estat latent prèviament però no s'havia manifestat encara.

Una de cada 1.000 dones sofreix violència de gènere

A la ciutat s'ha detectat que una de cada 1.000 dones sofreix violència de gènere, amb una tendència a la baixa des del 2011. Si bé, de cada 1.000 dones estrangeres n'hi ha unes 3 detectades, una xifra que no era tan alta des del 2012. Per edats, la major part de víctimes (63,8% al primer semestre del 2016) tenen entre 25 i 44 anys seguides per dones d'entre 45 i 64 anys (29,8%) i d'entre 17 i 24 (6,4%). Si bé, aquesta és una xifra enganyosa ja que no per més detecció significa més casos perquè hi pot haver col·lectius que tenen tan normalitzada la violència que ni tan sols es poden detectar perquè no la perceben com un problema.

Aquí entra amb especial importància l'educació i conscienciació sobre la violència. “El patró de violència s'aprèn però d'aprendre es pot desaprendre”, valora Moreno. És a dir, els nens reprodueixen les conductes dels adults, ja siguin els pares o la societat en conjunt, i en la seva adultesa tendeixen a reproduir aquests comportaments. Si bé, conscienciar-los a temps pot ser la forma de revertir l'exemple per convertir-lo a ulls de l'aprenent en una mala praxis.

Per això Moreno considera que s'han de donar nous patrons als nens que evitin reproduir comportaments sexistes i que fomentin la cosificació. Accepta, però, que no és fàcil ja que hi ha una tendència creixent que porta cap a més violència: “Al jovent es reprodueixen estereotips sexistes que creiem superats”. Per això proposa fomentar una mirada crítica sobre els mitjans de comunicació, les xarxes socials i el cinema. Per tant, cal, diu, posar recursos personals i econòmics per fer el que considera una “inversió de futur”.

La visió de les víctimes

En la presentació de l'informe va participar la fundadora del col·lectiu de dones que han sofrit violència de gènere No estàs sola, Maribel Guillamón. Ella mateixa ha participat en l'elaboració d'un tapís que ja presideix la sala de plens de l'antic Ajuntament, una activitat que els va servir per trobar-se moltes dones i a elles mateixes i alhora representava una gran metàfora: teixir allò que s'havia trencat –“si es trenca el fil, fas un nus i continues, perquè la vida continua”, diu–, un procés d'uns 10 anys de durada per a les dones que han sigut víctimes de violència masclista.

Guillamón assegura que cal moltes consciències, tant d'homes com de dones, i, sobretot, reforçar l'educació perquè no es reprodueixin conductes sexistes. Per a això, considera, cal anar a la base, començar aquest ensenyament des de ben petits. Defensa que les afectades han de tenir veu en el procés de lluita contra la violència de gènere i, alhora, critica que el context judicial no ajuda a alleugerir una situació tan traumàtica com ser víctima de violència perquè en molts casos l'assumpte dura entre vuit i 10 anys al jutjat.

Les xifres de serveis concrets

Més enllà de les dones ateses per cada servei, hi ha altres indicadors sobre la violència a la ciutat com ara el nombre d'ordres de protecció concedides sobre les peticions. Després de tres semestres consecutius d'augment, l'inici del 2016 ha representat una lleugera davallada amb un 43,8% de les dones ateses pel conjunt de serveis que existeixen a Sant Cugat, gairebé 20 punts menys que el darrer semestre del 2015. Actualment hi ha cinc dones tenen Servei de Teleassistència Mòbil que els permet assessorament durant tot el dia i atenció telefònica immediata davant d'emergències.

A més, al 2015 hi va haver 12 dones ateses al Grup terapèutic per a dones víctimes de violència i al primer semestre del 2016 unes altres 12, el que fa preveure un augment que podria situar-se prop d'anys anteriors (al 2012, 23; al 2013, 22, i al 2014, 20). Des d'una perspectiva familiar, conscients que la violència afecta tant a la dona com als fills, entre el juny del 2015 i del 2016 es van atendre 25 casos al Servei d'Atenció i Recuperació Terapèutica per a Infants i Adolescents, una xifra que ha tendit lleugerament a l'alça des que al 2012-2013 es va estrenar amb 15 casos.

Les línies d'acció

Aprofitant la presentació de l'informe, els cossos de seguretat i altres serveis relacionats amb la violència masclista van poder presentar les seves línies d'actuació. Els Mossos d'Esquadra desenvolupen, segons l'inspector Jordi Hosta, sessions informatives a adolescents. Alhora, han activat un qüestionari que permet fer una valoració de risc de la víctima que permet determinar una acció immediata i que, de cara a un judici, té un gran valor per a la Fiscalia. També tenen el programa d'Igual a igual amb Sant Cugat Empresarial amb el qual apropen la conscienciació i accions a fer davant de la violència a àmbits empresarials.

La Policia Local, per la seva banda, explica l'inspector en cap Josep Maria Escarré, fa sessions formatives amb dones víctimes de violència que els permet mantenir el contacte, tenir cert acompanyament i adquirir algunes nocions d'autodefensa. Al mateix temps, reforça la tasca dels Mossos dirigint-se als més menuts ja que, aprofitant les activitats sobre educació vial, també fomenten la reflexió sobre els rols d'home i dona en la conducció.

Els serveis d'assistència primària, segons el director dels centres Josep Maria Mercader, intenten donar el “màxim suport” a les víctimes detectades, el que ha de passar per més formació del personal que hi treballa directament. Diu que l'administració pot marcar camí però és la societat la que ha d'avançar i apunta que tot i que les xifres poden semblar més o menys estables obvien un munt de casos que no es poden detectar.

El Col·legi d'Advocats de Terrassa, per la seva banda, segons explica l'advocada Elena Barba, vol que la víctima conegui totes les eines que té al seu abast alhora que aposta per conscienciar els professionals sobre la part no legal de la violència de gènere. Tenen un grup d'11 advocats que participen en un programa per millorar l'atenció de la víctima, amb especial importància de l'acompanyament, que no pot acabar només passa el judici. Aquesta és una voluntat que no queda només a la cocapital del Vallès Occidental sinó que aspira a arribar a tot el Partit Judicial, en el qual està inclòs Sant Cugat.

Tot plegat coincideix, gens casualment, amb el 25 de novembre. Diferents entitats de la ciutat i l'Ajuntament han organitzat actes en commemoració del dia per a l'eliminació de la violència contra les dones que se celebraran aquell dia, i dies abans i després. Es poden trobar les activitats a l'agenda d'elCugatenc.