Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La jornada del Síndic de Greuges sota el títol Els nens de la Mediterrània celebrada aquest dimecres per la tarda a la Sala Clavé de la Unió ha esdevingut un recorregut pel procés migratori i la posterior acollida dels menors a Catalunya de la mà d’Albert Mayordomo, membre de l’ONG de rescat Proactiva Open Arms, i de Rita Grané, directora de Punt de Referència, entitat que afavoreix l’acollida i el camí cap a la vida adulta dels menors que no tenen referents adults al nostre país. En la taula rodona s’ha evidenciat una vulneració de drets durant tot procés, des de com es juguen la vida durant el trajecte fins quina rebuda els fem, en paraules del Síndic de Greuges local, Ramon Palacio.

Mayordomo ha explicat que entre el 2014 i el 2021 han arribat a Europa 1,8 milions de persones per via marítima, amb una davallada a partir del 2018 pel finançament europeu als anomenats guardacostes libis, organitzacions armades que intercepten les embarcacions per retornar els migrants a Líbia, on tot sovint acaben esdevenint esclaus. Actualment Tunísia, Bangladesh, Egipte, Costa d’Ivori i Iran són els principals països d’origen tot i que el representant d’Open Arms preveu que, després de la presa del poder per part dels talibans a l’Afganistan, canviï el rànquing.

Des de l’organització de salvament denuncien les polítiques frontereres de la Unió Europea, especialment a través de l’agència Frontex, que ha servit per externalitzar la gestió de fronteres en altres països, alguns d’ells en conflicte o amb disputes de poder com Líbia. Amb la mirada fixada en la infància, Mayordomo ha explicat que entre el 2016 i el 2021 la seva organització ha rescatat 2.536 menors, 1.208 dels quals no anaven acompanyats per cap referent adult. La majoria d’ells són nens majors de 13 anys. Les nenes representen prop d’un 40%.

Ara bé, quan es fa l’acollida a Catalunya, les nenes tutelades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència representen menys d’un 3%, segons Grané, el que adverteix que és una mostra de la tracta de nenes i de l’esclavitud per fer tasques domèstiques. Segons explica la representant de Punt de Referència, hi ha 1.513 nois i noies tutelats a Catalunya, que representen un 19,5% de conjunt de menors amb nacionalitat estrangera que viuen al nostre país.

Per evitar que es quedin al carrer només compleixen la majoria d’edat, l’entitat té el projecte Acull, que permet acollir joves adults perquè coneguin la llengua, la cultura i tinguin un espai d’estabilitat que els encamini cap a l’emancipació. Punt de Referència també té el projecte Referents en el qual voluntaris fan de mentors socials a menors per aconseguir construir una xarxa relacional que els ajudi a crear la seva vida a Catalunya. Segons Grané, tenir una persona adulta al costat els ajuda a tenir més resiliència i autoestima alhora que permet que els voluntaris tinguin aprenentatges de vida.

El món local davant l’atzucac

Tot i que la política fronterera és competència estatal i, amb compartició de sobirania, de la Unió Europea i l’acollida és competència autonòmica, aquesta nova edició de les Jornades del Síndic ha servit per interpel·lar l’Ajuntament davant d’aquesta realitat. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, encarregada de la inauguració de l’acte, ha dit que les administracions no han de declinar les seves obligacions i que també des dels ajuntaments i ens locals es poden fer projectes de sensibilització i protecció. La regidora ha reivindicat l’humanisme davant d’unes polítiques migratòries que ha qualificat de racistes i classistes.

Eva Abellán, Síndica de Sabadell i presidenta del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, ha dit que s’ha de seguir reivindicant el dret a la vida i que les sindicatures locals poden fer suport a aquestes persones amb accions com informar del funcionament del padró municipal. També ha recordat que el Fòrum col·labora amb entitats humanitàries, posant d’exemple el conveni que tenen amb Open Arms.

Susana Herrada, sotspresidenta de l’EMD de Valldoreix, ha acudit a l’acte com a públic i ha estat convidada a fer una reflexió com a representant institucional al final de l’acte. Ha recordat que l’EMD ha col·laborat amb Open Arms amb donatius i que, a més, ha acollit xerrades de sensibilització, una pràctica que, defensa, no s’ha d’aturar perquè serveix perquè cada dia més gent sigui conscient de la vulneració de drets.