Fotos: Jordi Pascual

És neurofarmacòloga, professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i investigadora a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, on ha realitzat diverses investigacions sobre el cànnabis. Patricia Robledo va visitar Sant Cugat el passat 15 de febrer per parlar de l’ús, l’abús i l’addicció a aquesta substància en una activitat organitzada per l’Ateneu en el marc del Dia Internacional de la Dona a la Ciència.

– Fem una mirada social. Preocupa el consum de cànnabis i, sobretot, el policonsum entre el jovent.

– La prevalença de consum de cànnabis a Espanya és de les més altes d’Europa. Les dades estadístiques que publica el Ministeri de Sanitat mostren que l’edat d’inici disminueix, és a dir, cada vegada hi ha més persones d’entre 14 i 17 anys que s’inicien en el consum de cànnabis. Són dades preocupants perquè durant l’adolescència és quan hi ha més riscos. És així perquè el cervell és immadur i està en desenvolupament. El cànnabis pot alterar els processos de memòria i de control racional de les conductes.

Hi ha estudis científics que demostren que si comences a consumir cànnabis en l’adolescència és més probable que tinguis una malaltia mental, com l’esquizofrènia o la psicosi, en l’edat adulta. El consum precoç ens hauria de preocupar més.

D’altra banda, hi ha casos de policonsum d’alcohol, cànnabis i almenys una altra substància il·legal. Això és preocupant perquè l’alcohol i el cànnabis són depressors del sistema nerviós central i aquests efectes es potencien, la qual cosa pot provocar problemes de salut greus, i si el seu consum és crònic pot incrementar les alteracions de la memòria.

– Ens apropem als joves mitjançant tallers als instituts però, malgrat tot, el primer consum acostuma a ser en l’adolescència. Què falla?

– El que falla podria ser que la percepció de risc de consumir marihuana està disminuint entre els joves, és a dir, no veuen el cànnabis com un perill. També podria ser degut a que a Espanya és fàcil aconseguir cànnabis ja que tot el producte que ve del Marroc passa per Espanya per després distribuir-se a tota Europa. Alhora, hi ha molta gent que cultiva la planta de la marihuana a casa perquè a Espanya és legal cultivar unes petites quantitats de cànnabis. Potser aquesta també és una via d’arribada als joves.

D’altra banda, tenim el repte dels cannabinoides sintètics. A Espanya no hi ha un gran consum d’aquests en comparació amb altres països com el Regne Unit però també hi arriba. El problema dels cannabinoides sintètics és que es poden comprar en qualsevol lloc, per internet, per exemple.

– Fixa’t que tenim una percepció de risc baixa però, en canvi, quan hi ha una addicció el que es genera és una estigmatització cap a la persona. És passa d’un extrem a l’altre.

– És cert. Jo sempre explico l’addicció com una malaltia mental que altera el cervell afavorint el cicle de l’addicció. Per això és important parlar del risc.

– Hem de parlar de polítiques públiques, per tant.

– Sí, caldria fer campanyes de manera constant perquè la població general s'assabenti dels riscos de l'abús del cànnabis i per incidir en les polítiques socials i l'elaboració de lleis més clares. TambéCal regular l’ús medicinal per saber exactament quins productes són segurs i com es poden prendre.

– No s’estan treballant bé les campanyes de conscienciació?

– El problema és que no s’arriba al públic en general. Potser per internet es pot trobar més informació però a la xerrada diverses persones han criticat que als grans mitjans no arriben els anuncis ni la informació sobre els perills de l’abús del consum de drogues. Encara queda camí per recórrer si volem arribar a la ciutadania en general.

– En quant a la regulació de l’ús recreatiu, quina és la via? La legalització, la prohibició, un terme mig..?

– S’ha de tenir molt en compte l’edat d’utilització. No valoraré si el cànnabis és o no nociu per a la persona adulta si es consumeix mesuradament, però cal tenir en compte que l’abús pot alterar el sistema de neurotransmissors al cervell i afectar a la persona a nivell emocional, de motivació i de recompensa. A més a més, l’escorça cerebral, encarregada del control racional de les conductes es pot veure alterada i ser disfuncional. Tot això és el que reforça el cicle de l’addició.

Al Canadà s’acaba de legalitzar i es permet el consum als 18 anys. És una edat massa jove. Ens cal una regulació més estricta, que si ha de permetre el consum recreatiu sigui a una edat més avançada. Hem de veure també què passa ara al Canadà.

– Per què? Per un possible efecte crida?

– No només per l'efecte crida sinó perquè no sabem què passarà amb la prevalença de consum en els joves i també perquè moltes persones aposten per la legalització per acabar amb el tràfic il·legal però veiem que amb la legalització també pot créixer el tràfic il·legal.

– Per la vessant del consum medicinal, és millor regular el cànnabis en si o cal crear productes derivats que tinguin les propietats positives de la substància?

– Cal regular l’ús medicinal per saber exactament quins productes són segurs i com es poden prendre. El problema és que el cànnabis té tants components que és molt difícil regular i fer productes que tinguin les quantitats precises del que es necessita. Això també fa que sigui complicat saber el grau de seguretat de les medicines. És a dir, cal saber si el consum de cànnabis i els seus components pot ser nociu per a altres malalties que tingui la persona. Segurament aquest és un dels grans problemes, que la planta té efectes molt diversos que afecten les persones de manera diferent.

Hi ha productes al mercat per a usos medicinals que són purament THC, el component actiu del cànnabis, que es utilitzen com antiemètics o per al tractament del dolor en pacients de càncer. Hi ha altres que contenen THC i canabidiol per el tractament de contraccions i rigidesa en l'esclerosi múltiple o preparacions de sol cannabidiol per a l'epilèpsia precoç en nens. També hi ha algunes evidències que mostren que la planta sencera pot tenir més beneficis medicinals per l'efecte sinèrgic de tots els seus components, però aquesta teoria encara s'està investigant.

– Consideres que a Espanya no està ben regular l’ús medicinal?

– A Espanya només el Sativex està legalitzat per a l’esclerosi múltiple. També pots accedir a aquesta medicina per altres usos mitjançant la llei de l’ús compassiu. Es parla molt d’ús medicinal però la llei no avança en aquest sentit. El problema és que el cànnabis segueix en la llista més restrictiva de substàncies perilloses sense usos terapèutics i això dificulta la legislació de l'ús medicinal del cànnabis.

– Parles d’un canvi de llei en molts sentits?

– Sí, segurament no hem de fer una legalització total però tampoc deixar de banda l’ús medicinal. Hauríem de legalitzar i regular l’ús medicinal i establir unes normes clares per a l’ús recreatiu.

– És una cosa que ha de liderar el Ministeri de Sanitat?

– Sí, hi hauria d'haver un esforç conjunt entre la societat, els polítics i el Ministeri de Sanitat. És desconsolador veure com hi ha mocions presentades per Units Podem i Ciutadans per avançar en l’ús medicinal que s’han quedat aturades.