Rebuig a la violència masclista en un any en què ha crescut el nombre de casos en el marc del confinament

Fotos: Jordi Pascual

La lectura de la declaració de les institucions catalanes pel 25N ha marcat l’acte central del dia contra la violència masclista a la ciutat, celebrat aquest migdia al davant de l’Ajuntament amb la presència de desenes de treballadores del consistori; entre elles moltes interines amb cartells i una pancarta per demanar la regularització de la seva situació laboral. L’acte ha comptat amb música, el repartiment de bosses i polseres amb el lema “només sí és sí” i la col·locació simbòlica de flors en un llaç lila fet amb gots al terra.

La declaració ha estat llegida per representants de les entitats feministes Noestàsola, l’Associació de Dones Empresàries del Vallès i Mujer Diáspora tot i que la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, també ha agraït la implicació de molts altres col·lectius feministes de la ciutat. També hi han intervengut els portaveus dels grups municipals així com l’alcaldessa, Mireia Ingla.

Al final de l’acte s’ha guardat un minut de silenci per les assassinades durant el que va d’any: 16 a Catalunya –nou oficials, dos feminicidis no íntims i un infantil, segons feminicidi.cat– i 80 a tota Espanya – 41 oficials, dos íntims no oficials, 24 familiars, dos no íntims, dos infantils, un per prostitució, un per robatori, un per violència comunitària i sis sense dades suficients, segons feminicidio.net, que a banda d’aquests també compta tres menors homes en el marc de la violència masclista i set casos més que encara investiguen.

“Les dades ens indiquen que les violències masclistes, lluny d’erradicar-se, en situacions d’aïllament i en què fallen les xarxes socials, creixen”, explica Gibert en referència a l’estat d’alarma i el confinament per la COVID-19, “les dones que ens arriben són només una part de les violències masclistes que existeixen”. Per això, la tinenta d’alcaldia crida a acabar amb la impunitat fent que tothom sigui un agent transformador.

Més casos detectats al SIAD

L’Ajuntament va donar a conèixer anit les darreres dades sobre violència masclista a la ciutat. Des de principi d’any i fins al 30 de setembre, el Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) va fer un total de 601 atencions, un 35% més que durant el mateix període del 2019. Tot i l’increment de les atencions, ha baixat el nombre de dones ateses ja que aquest 2020 n’han estat 145 i al 2019 en van ser 172.

En canvi, en l’atenció específica sobre violència masclista s’han atès 68 dones, un 21% més que al 2019, sent especialment substancial l’increment donat durant el primer estat d’alarma (16 de març – 11 de juny) amb 37 atencions, un 42% més que durant el mateix període de l’any anterior. Com ja va explicar elCugatenc en un reportatge, la vulnerabilitat de les dones en el marc del confinament es va disparar, un fet que ja es veia a les dades parcials dels mesos posteriors i que es demostra amb les dades facilitades pel consistori.

Segons fonts institucionals, l’activació de l’estat d’alarma va portar lligada un reforçament del servei, permetent l’atenció telefònica, per Whatsapp i per videoconferència i amb alteració dels horaris per als casos més greus. Per això el consistori i altres administracions van activar recursos d’atenció telemàtica anònims així com una incipient xarxa d’alertadors. Noestàsola, entitat de supervivents a la violència masclista, també va impulsar una campanya per animar a denunciar els casos de violència masclista en el marc de l’estat d’alarma.

Per tipologies, les atencions més destacades en aquest període van ser els casos de violències masclistes, els conflictes familiars i els dols per divorcis o mort d’una persona estimada per COVID-19. També s’ha donat suport a dones infermeres o metgesses que han estat a primera línia per la pandèmia. Segons l’Ajuntament, s’han realitzat coordinacions amb els diversos actors de la xarxa contra el maltractament i s’han gestionat recursos especialitzats per a les dones en situació de violències masclistes.

Entre les dades municipals, també s’han facilitat els casos detectats al CAP (13 al 2020 i 19 al 2019) i a la Policia Local (3 al 2020 i sense dades del 2019) així com les denúncies interposades als Mossos d’Esquadra (40 a 2020 i 76 al 2019). Si se sumen a les ateses al SIAD, això suposa 151 casos al 2019 i 124 al 2020, màxims històrics. Però, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, reconeix que hi ha dones que poden haver acudir a més d’un servei i, per tant, aquestes dades totals podrien comptabilitzar dos o tres cops una mateixa dona. Per ara, diu, el servei prefereix millorar el funcionament que fer una depuració de dades tenint en compte que amb les xifres separades per serveis ja es detecten tendències per preveure actuacions.

Dades difícilment comparables i sense l’informe que es va deixar de fer al 2018

A nivell d’anàlisi, és difícil fer una comparativa real entre les dades prèvies al 2018 i les actuals ja que fins al 2017 l’Ajuntament elaborava un informe que agrupava les xifres de tots els serveis que detectaven casos de violència masclista a la ciutat. Això, amb la contractació d’una empresa externa, permetia fer la depuració per evitar comptar una dona més d’un cop si havia acudit a més d’un servei. Aquest informe es va presentar per darrer cop al 2017, amb dades del primer semestre d’aquell any, i ja no s’ha tornat a realitzar.

Al 2018 el govern anterior va anunciar que puntualment no es facilitarien les dades completes tot argumentant que es treballava en l’optimització de l’eina. Es van donar unes dades bàsiques referents al 2017 (complet) i 2018 (de gener a setembre) que només contemplaven les deteccions del SIAD i, per tant, no eren comparables amb el conjunt de deteccions dels anys precedents.

L’arribada del tripartit tampoc ha suposat la recuperació de l’informe i, de fet, aquest 2020 és el primer any en què han donat les dades. Segons Gibert, es van deixar de presentar durant els anys anteriors per un problema amb la base de dades i per això l’any passat, al novembre del 2019, només es va donar una xifra aproximada de 100 atencions durant el que anava d’any.

Aquest 25N ja han pogut facilitar les dades completes –de gener a setembre tant del 2019 com del 2020; tot i que en els informes previs al 2018 es comptaven els anys precedents complets– però sense unificar-les de tal manera que, per exemple, entre les 40 denúncies als Mossos d’Esquadra hi pot haver algun cas atès al SIAD i, per tant, la suma pot suposar comptar més d’una vegada algun dels casos. Tenint en compte aquesta desviació, l’evolució seria la següent:

Gibert diu que la davallada de denúncies, que és el que genera la tendència a la baixa al gràfic, segurament es degui al confinament, un temps d’aïllament en què les víctimes tenien molt més difícil acudir a una comissaria per interposar una denúncia. “Estem veient increments en totes les vulnerabilitats, patologies i situacions conflictives”, valora, “però si estaves confinada era més fàcil enviar un WhatsApp anònim que denunciar així que, tot i que és una suposició, sembla que la davallada és una qüestió del canal a emprar quan ets al domicili amb el teu agressor”.

Un nou protocol en actualització constant

Com ja va anunciar Gibert en la roda de premsa de presentació del programa d’activitats i la campanya del 25N, l’Ajuntament també s’ha dotat d’un nou Protocol Local per a l’Abordatge Integral de la Violència Masclista en l’Àmbit de la Parella, un document que recull mesures per millorar els circuits d’atenció, d’adaptació del propi protocol al marc legal vigent i als recursos existents i reforça el treball en xarxa dels diferents serveis.

El tripartit contempla aquest protocol com un document viu, és a dir, obert a incorporar millores i altres modificacions. Datat de juny del 2019, el document es marca objectius com garantir l’atenció coordinada entre les administracions, millorar la comunicació entre els serveis, aplicar mesures per evitar revictimitzar les dones, garantir els recursos per fer complir el protocol, dissenyar nous circuits d’atenció, establir un model únic i consensuat de recollida de dades, contribuir en l'erradicació de la violència masclista, donar resposta social i institucional a les víctimes i establir una xarxa per un model d’intervenció integral que tingui les dones com a subjectes actius.

El document també recull protocols dels àmbits professionals que hi intervenen com els Mossos d’Esquadra, la Policia Local, els serveis sanitaris, urgències, el SIAD, els serveis socials, l’àmbit educatiu, el Servei d’Ocupació Municipal, l’àmbit judicial i els recursos de fora del municipi com els que depenen del Consell Comarcal.

A més, a la pàgina 117 s’hi recullen tots els serveis que hi intervenen i també el llistat d’entitats que actuen directament o indirecta: Noestàsola, el Grup de Dones de la Creu d’en Blau, Hora Bruixa, l’Associació de Dones Immigrants de Sant Cugat, Casa de la Dona, el Grup de Dones de la Floresta, l’Associació de Dones Empresàries, Dones amb Iniciativa (ara vinculades a Sant Cugat en Comú), el Hilo Rojo, la Xarxa de Dones Emprenedores i l’ADA (Dones Artistes).

No hi consten altres col·lectius feministes. Segons Gibert, s’han prioritzat els que han fet accions directes en aquest àmbit tot i que agraeix la feina de totes les entitats de la ciutat que s’han posicionat i han fet aportacions per definir el pla. Explica que aquest pla s’actualitzarà amb un grup de treball que tindrà cura del compliment dels protocols. Pots veure el document complet a continuació:

Notícies relacionades