Publicitat

Refugees Welcome fa una crida per tenir més cases d’acollida per a persones refugiades durant el desconfinament

Foto: Captura de la videotrucada

Moltes de les persones que restaven a la primera fase del Sistema d’Acollida de Protecció Internacional han vist com els han allargat la seva estada a centres d’acollida en motiu del confinament. Això fa preveure a les entitats que acompanyen les persones refugiades que durant les properes setmanes i mesos hi haurà un increment de demandants de llars. Adverteixen que de cop totes les persones que han allargat la primera fase i les que l’havien d’acabar durant les properes setmanes i mesos passaran a la segona fase del sistema, és a dir, la preparació per a l’autonomia, moment en què ja tenen permís per treballar i, amb ell, l’obligació de buscar-se la seva pròpia residència.

És per això que, tot i que no preveuen un col·lapse total, Refugees Welcome demana un increment de persones voluntàries que posin els seus habitatges a disposició de l’acollida de demandants d’asil que entrin en la segona fase. Així ho ha explicat Brisa Luque, responsable de comunicació de l’entitat, en una xerrada digital celebrada dilluns a la tarda i promoguda especialment a nivell local, tot i que amb la participació d’assistents d’altres indrets de Catalunya i fins i tot d’una persona de Madrid, on també hi ha un nucli de voluntariat de Refugees Welcome.

L’entitat s’encarrega de facilitar una resposta habitacional a les persones que entren a la segona fase d’acolliment, que es dona generalment a partir dels sis mesos en el tràmit general i dels nou en els casos de persones vulnerables, tot i que tot sovint els temps canvien. Segons Brisa, es mantenen en contacte amb les entitats que s’encarreguen de l’acollida a centres prevista a la primera fase del sistema d’acollida per preveure les necessitats i respostes habitacionals.

El seu funcionament es basa en posar en contacte persones que posen a disposició una habitació a casa seva amb les refugiades que busquen un pis. Amb un pagament d’un lloguer social i garantint una convivència com a companys de pis –assegurant-se prèviament que els perfils encaixen i que les convivències siguin de com a mínim sis mesos–, posar a disposició una habitació esdevé una solució que va més enllà de la necessitat habitacional ja que també garanteix un enxarxament local que no es pot assegurar amb un contracte de lloguer a través d’una immobiliària.

Pablo Alonso, valldoreixenc i coordinador de l’entitat a Catalunya, explica que la principal necessitat és la de trobar més cases d’acollida ja que la necessitat no s’atura. Per a qui no pugui aportar cap habitació, explica que es pot implicar en el projecte fent-ne difusió, aportant recursos econòmics per garantir un equip tècnic que fa tasques no es poden garantir només amb persones voluntàries o fent voluntariat. A més, tant Luque com Alonso expliquen que la desaparició gradual de les notícies sobre persones refugiades als mitjans de comunicació també ha tingut un efecte directe sobre el número de persones que han oferit els seus habitatges per fer acollides.

Però la situació de necessitat no s’atura. Al 2019 es van presentar 118.264 sol·licituds de protecció internacional a Espanya, sent Veneçuela (34,59%) i Colòmbia (24,83%) els principals països d’origen i les persones d’entre 18 i 34 anys (50%) i entre 35 i 64 (29%) les que més peticions hi van presentar. A finals del 2019 encara restaven més de 55.000 peticions pendents de revisió i se n’havien rebutjat 17.266. A més, de les 118.264 només 1.655 es van resoldre amb l’estatut de refugiat, la figura de protecció màxima, mentre la majoria (39.776) es van tramitar per raons humanitàries, és a dir, amb un permís d’un any renovable.

Des que es va crear Refugees Welcome s’han tramitat més de 1.500 convivències arreu del món, 86 de les quals a Espanya, on van començar a treballar a Madrid. L’entitat té presència arreu dels Països Catalans, sent els grups locals de Catalunya els més actius (a Barcelona, Sant Cugat-Valldoreix, Castelldefels, Sabadell i Girona) i tenint presència a Palma i a València. Fa poc s’ha creat el primer grup a Galícia, a Ourense. Tot i que tenen cases disponibles arreu de l’Estat, sense grups de voluntariat territorialitzats no és possible concretar les convivències ja que s’aposta per trobades prèvies per garantir que les persones demanandants d’asil i les que cedeixen l’habitatge s’avenen a conviure plegades.

Notícies relacionades