Refugiats sense refugi i santcugatencs solidaris

Concentració a la Plaça Octavià. Foto: Patricia Cirera

Quan a finals d'estiu van començar a arribar a Europa sirians que fugien de la guerra entre Baixar al-Àssad, Estat Islàmic, els kurds, els rebels i les forces estrangeres, Sant Cugat es va preparar per a l'acollida. Es va gestar l'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats i el govern va anunciar que faria tot el que calgués perquè la ciutat acollís refugiats. Una moció va fer que el municipi esdevingués ciutat-refugi, seguint els passos de Barcelona. Ara tot allò és un miratge. La voluntat local hi és però les persones a qui s'havia d'acollir estan bloquejades en camps davant de fronteres tancades. Aquests són els afortunats, hi ha que han mort en la travessia.

Des de la moció que va arribar al Ple de setembre, el camí per cercar terres segures ha pegat un gir de 360 graus. Per a alguns nouvinguts ha estat literal perquè, amb l'acord que ha signat la Unió Europea amb Turquia, les deportacions han esdevingut un modus operandi. En una entrevista publicada en aquest mitjà, la presidenta sortint d'Amnistia Internacional Catalunya, Maria Cañadas, era clara i concisa: “Tot això és una clara vulneració dels drets humans i del dret internacional humanitari, els convenis de Ginebra que a Europa tots els governs han signat”.

Ara les imatges són de camps, alguns davant de fronteres tancades amb clau i forrellat

Les primeres notícies de solidaritat a Àustria i Alemanya van anar transformant-se en reaccions de l'extrema dreta als propis països i, sobretot, tancaments de fronteres en l'anomenada ruta dels Balcans. Des que l'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats va prendre força amb una manifestació a les portes de l'Ajuntament, les imatges han canviat. Ja no hi ha vorals de les carreteres de l'est d'Europa amb fileres de famílies, ara les imatges són de camps, alguns davant de fronteres tancades amb clau i forrellat.

La pluja ha trencat qualsevol condició digna d'acampar. Les malalties s'estenen a dojo i les peticions d'asil no arriben enlloc o ni es poden fer. Espanya es va comprometre a acollir fins a 15.000 refugiats, 4.500 a Catalunya. De moment, només se n'han acollit 18. Els nouvinguts van acumulant-se en camps, alguns han pres una força simbòlica important, com el d'Idomeni a Grècia, on unes santcugatenques van acudir per ajudar en el que calgués. Grècia ha començat a desallotjar i reagrupar les persones. Les fronteres es desdibuixen per als cossos de seguretat i policies de Macedònia han entrat a territori grec per reprimir els refugiats.

El país hel·lè, que havia estat protagonista els darrers mesos per una forta crisi i la reacció popular amb la victòria de Syriza en les eleccions, s'ha trobat en el centre de l'huracà. A les illes s'enfronta a l'arribada constant de refugiats. Lesbos ha esdevingut el símbol de les migracions en pastera des de Turquia.

Y mientras, aquí en Lesbos, cientos de personas entre rejas... por escapar de una guerra y buscar un futuro. pic.twitter.com/H3v8mp7U6J

— Principia Marsupia (@pmarsupia) 10 d’abril de 2016

La solidaritat ha arribat al seu límit. El govern grec ha anunciat que pretén desallotjar els camps d'Atenes abans que comenci l'època turística. Al carrer, els neonazis d'Alba Daurada clamen en contra dels refugiats. Encara que són pocs, els antifeixistes i voluntaris fan tot el possible per protegir els nouvinguts.

Es habitual que agresiones a migrantes e izquierdistas ocurran después de las manis de Amanecer Dorado. El Pireo en alerta ahora.

— Arbide Aza (@Hibai_) 8 d’abril de 2016

Una pregunta amb difícil resposta: Què fer des del món local?

 

Amb la crisi endurint-se a l'est d'Europa i sense refugiats a Sant Cugat, l'Assemblea de Voluntaris s'ha hagut de reinventar. A falta de peticions d'asil respostes positivament, ha deixat de preparar la xarxa de solidaris que ajudarien a l'adaptació dels nouvinguts per fer actes diversos de reivindicació, el més gran l'11 de març a Plaça Octavià. La Floresta 15M també va organitzar unes jornades de solidaritat el passat cap de setmana. Fins i tot la taula de l'Ajuntament està inactiva perquè, segons diuen, ja està tot llest per a l'arribada de refugiats.

De fet, l'aposta de l'Assemblea per als Refugiats està pressa a consciència. En una entrevista publicada per elCugatenc, Marta Albir, representant del col·lectiu, va deixar en mans de la ciutadania la tasca de pressionar els governs a actuar: “Si la gent ens mobilitzéssim, tenim força”. És la mateixa visió que la de l'expresidenta d'Amnistia Catalunya: “Si no ho demanem [l'acollida] pot donar la sensació que no estem implicats amb aquest problema”.

De fet, la seva ONG ha impulsat una campanya de recollida de signatures per demanar al govern espanyol que respecti els drets humans i comenci a treballar per complir la quota corresponent. En el mateix sentit va un manifest, publicat per Ctxt, en què s'anima a la població a sortir al carrer: “Exigim al poder polític, espanyol i europeu, que detinguin aquesta barbàrie”. Justament, la visualització de la Unió Europea com a principal bloquejadora va animar a l'Ajuntament, també a altres municipis, a deixar a mig pal la bandera comunitària.

La bandera europea a mig pal. Foto: Ajuntament de Sant Cugat

Una moció per fer un donatiu als camps de refugiats

Sense poder fer extensible l'ajuda a nivell local, l'Assemblea de Voluntaris per als Refugiats ha fomentat una moció perquè l'Ajuntament faci una aportació a ONGs que treballen sobre el terreny equivalent a la despesa que significaria donar asil. De fet, és una proposta que es va aprovar en el darrer Ple de l'EMD de Valldoreix per unanimitat. Per a la Vila significa 18.000€ que es destinen a Proactiva Open Arms.

A nivell municipal, signifiquen 108.000€ que es distribuirien entre Acció Solidària i Logística, Proactiva Open Arms i Metges sense Fronteres. La moció es debatrà en el Ple d'abril i està presentada per ERC-MES, ja que ha cedit l'espai a l'assemblea. El suport de la CUP-PC i ICV-EUiA és explícit ja que fins i tot van participar en la presentació en roda de premsa.

Presentació de la moció. Foto: Jordi Pascual

Els grups proposants no saben encara si s'aprovarà o fins i tot si serà institucional. Dubten principalment del vot del PSC i PP ja que són els grups sense representació a l'EMD. Si bé, encara no s'ha celebrat la comissió informativa prèvia a la sessió plenària i no poden avançar els posicionaments. Dimitri Defranc, regidor de la CUP-PC i membre de l'assemblea, diu que si acaba esdevenint institucional es cedirà l'espai de lectura de la moció a la taula per als refugiats.

Els proposants coincideixen en dir que tot i que la gestió és dels estats, la proximitat seria molt més efectiva. Per això, proposen seguir treballant perquè els municipis mostrin la seva solidaritat i tinguin cada cop més marge de maniobra en l'assumpte ja que al final seran els que assumiran els serveis que necessitaran els nouvinguts.

Notícies relacionades