Suport emocional per telèfon com a resposta a l’aïllament de la gent gran durant el confinament

Foto: Clara Ontañón

El confinament, i en concret l'aïllament domiciliari, han tingut conseqüències en totes les persones però en especial per a la gent gran que viu sola. Per això des del sector públic, de la mà del Departament de serveis de proximitat i atenció a la dependència dels serveis socials, i del privat, com per exemple el Club Rotary Sant Cugat, van centrar els esforços per acompanyar, des de la distància, a totes aquelles persones majors viuen soles a la ciutat.

Des dels serveis socials, es va desenvolupar un projecte de detecció de gent gran que consistia en dues trucades al domicili a la setmana, per saber si les seves necessitats estaven cobertes i per oferir acompanyament emocional. A partir de les dades el padró es van trucar a totes aquelles persones majors de 75 anys que viuen soles o amb una persona més gran de 65 anys. En total es van atendre a 282 persones, a banda de continuar amb el seguiment de 2.190 persones prèvies al confinament.

Una de les persones ateses va ser Montse Oller, que en el quart dia de confinament va rebre la trucada d'una treballadora que l'informava que l'atendria fins que acabés l'estat d'alarma, el dimarts per comprovar que tot estigués bé i el dijous, durant una hora per mantenir una conversa: "Al principi només pregonava si mantenia els meus costums bàsics, que si m'havia dutxat, si menjava, si m'aixecava, etc." explica Oller. Més endavant la treballadora li proposava de fer activitats per distreure's: "La veritat és que ho vaig fer tot, i em va anar molt bé. Sobretot escriure els meus records d'infància, i va sortir de tot!".

Per a Oller, el més dur del confinament era estar allunyada dels seus fills i néts, amb qui parlava amb videoconferència cada dia. Les trucades des dels serveis socials es van mantenir durant tot el confinament. En començar la fase 1, i poder començar a sortir al carrer, Montse explica que en un inici li feia por. Aquests tipus de temors els hi explicava a la treballadora: "Estava tan bé a casa que ja no volia sortir, però ella em va anar convencent i ajudant. Quan ho vaig aconseguir em vaig emocionar tant que vaig plorar".

Des de l'altra banda del telèfon, la treballadora social Laia Rubiralta explica que el confinament ha sigut "perillós" per a la gent gran que viu sola: "Han hagut d'aprendre a viure amb incertesa, han patit ansietat i en alguns casos, s'ha agreujat la seva situació d'aïllament" i afegeix que "han passat per processos d'elaboració del dol de persones estimades a qui no han pogut acomiadar-se, han perdut els hàbits quotidians de veure als familiars, anar a comprar, etc". Rubiralta ha emfatitzat en la importància de l'esforç de les famílies i dels veïns per a mostrar-los que no estan sols, i que hi ha persones que vetllen per al seu benestar. I és que segons els serveis socials, a Sant Cugat la majoria de gent gran que viu sola compta amb el suport de la família i dels amics. En els casos en què no hi ha aquesta presència, es recorre al suport professional.

Des del Departament s'han engegat altres iniciatives per tenir cura de la gent gran com: el repartiment d'àpats i lots d'aliments a domicili, el repartiment de mascaretes i l'acompanyament per accedir al sistema de salut. A més es va iniciar una xarxa de 300 voluntaris que anaven als domicilis de gent gran per tirar-los les escombraries o fer la compra. A banda de continuar amb els serveis que ja estaven en marxa com el Servei d'Atenció a Domicili (SAD), la teleassistència i tràmits de sol·licituds.

I és que segons l'IDESCAT, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles, un 42,5% de les quals tenen més de 65 anys a més que la soledat afecta a més de 175.000 persones grans al país. Aquesta dada preocupava a entitats filantròpiques com el Club Rotary de Sant Cugat, que en coordinació amb els altres clubs arreu de l'estat, van crear la iniciativa "Rotary respon contra la solitud" que consistia en un número de telèfon on la gent gran podia trucar per a parlar amb un voluntari, que en el cas de Sant Cugat han sigut quatre persones. El president del Club, Josep Aymerich, ha reconegut que la participació no ha estat alta però que es troben satisfets perquè moltes de les trucades que rebien eren de persones que s'oferien per a fer de voluntàries. La iniciativa es va aturar en entrar a la fase 0. Aymerich assegura que en el cas de repetir-se la situació de confinament domiciliari, tornaran a engegar el servei.

Notícies relacionades