Testimonis i reconeixements al voluntariat en l’homenatge a les víctimes de la COVID-19

Fotos: Jordi Pascual (amb galeria al peu de l’article)

L’acte en honor a les víctimes de la COVID-19 organitzat per l’Ajuntament com un esdeveniment de ciutat s’ha convertit també en una forma de reconèixer la tasca de totes les persones que des del voluntariat, les entitats i els seus llocs de treball han aportat el seu gra de sorra per fer front a la pandèmia. Carregat de música de la mà de l’Orquestra Simfònica i les Decibelles i de poesia amb Jordi Lara i Gisela Figueras, l’esdeveniment d’aquest dimecres també ha servit perquè l’alcaldessa, Mireia Ingla, hagi anunciat que Sant Cugat dedicarà un espai públic a les víctimes de la pandèmia, “on puguem fer aquest dol que en el seu dia no va ser possible”.

Un reconeixement a les persones que han passat la malaltia

El testimoni de Francesc Ventura, supervivent a la COVID-19, ha estat el moment més emotiu del vespre. Ingressat el 3 de maig a l’Hospital Universitari General de Catalunya pensant que tenia una grip, el positiu a la prova de detecció va derivar en un ingrés de 17 dies a l’UCI. Va estar greu, amb insuficiència respiratòria i el primer cop que es va aixecar un cop havia superar la malaltia va caure al terra.

Ventura sempre recordarà el Sant Jordi del 2020, quan li van comunicar que havia donat negatiu al darrer test i, per tant, havia superat la malaltia. Mentrestant, la seva parella restava aïllada a casa però, gràcies al voluntariat del veïnat, no li va faltar de res. Li portaven la compra, àpats i li passejaven la gossa. Un cop va tornar a casa la mateixa xarxa veïnal el va rebre amb pancartes, una cançó d’una veïna des del seu balcó i fins i tot passejades per recuperar les forces. És per això que Ventura ha reivindicat pensar l’espai públic de les ciutats amb aquesta lògica d’enxarxament, unes ciutats pensades per enfortir la relació entre conciutadans.

Tot i que ha explicat el seu cas, emocionant-se quan ha agraït el suport de familiars, amics i companys de feina, realment ha parlat en nom de moltes persones que han passat la malaltia, 809 casos positius a la ciutat des de l’inici de la pandèmia segons les darreres dades del Departament de Salut. També ha reconegut l’esforç del personal sanitari que, diu, no només ha fet tots els esforços professionals per salvar vides sinó que també ha emprat totes les eines emocionals possibles perquè els pacients estiguessin millor en l’aïllament.

Dol per les víctimes mortals

Però no tothom ha tingut la ventura de Ventura. Moltes persones han mort per la COVID-19, en concret 1.427 al Vallès Occidental –no hi ha dades locals–. Una d’aquestes és el responsable de mercats i fires de l’Ajuntament, Joan Fibla; la família del qual ha intervengut a l’acte a través d’un vídeo agraint el suport dels companys de feina i dels treballadors dels marcats, fires, mercadets i entitats culturals. La seva parella ha fet un reconeixement especial a la doctora que li va permetre entrar a l’UCI per acomiadar-se del seu marit i ha reivindicat que les vivències hi restaran per sempre.

El dol ha estat present des del principi de l’acte, amb un repic de campanes i un minut de silenci que ha emmudit les 240 persones que han omplert el Claustre del Monestir, adaptat per a l’ocasió després d’haver hagut de traslladar-se a un espai tancat davant els rebrots. El silenci ha donat pas a la poesia –Joan Salvat Papaseit i Apel·les Mestre– i a la música –Bach i Puccini per part de l’Orquestra i Veng Kang Segla per les Decibelles– fins donar pas com a vídeo final a una esperança, el testimoni d’una mare que ha hagut de donar a llum en plena pandèmia.

Reconeixement de professionals i voluntaris

L’acte ha estat intercalat per vídeos de persones clau en la pandèmia: sanitàries i personal de les residències, professionals de tots els sectors i representants d’entitats i xarxes de voluntariat. En aquests vídeos, Alícia Puig, directora de la residència pública de gent gran Santa Rosa, ha posat en valor la relació continuada amb l’Ajuntament i ha reconegut que moltes persones s’han jugat la vida per ajudar d’altres.

Una farmacèutica ha explicat la mancança de mascaretes i gel hidroalcohòlic al principi de la pandèmia mentre una treballadora social ha reivindicat tant la tasca feta des del sector públic com amb les xarxes i entitats preexistents com Gilgal Solidari, Creu Roja, Càritas o Protecció Civil, entre d’altres. Han aparegut voluntàries que han teixit mascaretes i persones que han fet tot tipus de voluntariat, com Rebeca Galán, de Gilgal Solidari, que es va convertir en un gran rober solidari.

L’alcaldessa posa en valor el treball de cures i el paper de les dones

Abans de la cloenda, Ingla ha fet un discurs com a alcaldessa de la ciutat en què ha posat en valor els treballs que no s’han pogut aturar durant la pandèmia perquè són indispensables per al sosteniment de la vida i ha recordat que bona parts d’aquests recauen sobre les dones: “Tenim l’oportunitat de reconèixer i posar en valor allò que ens fa éssers humans, l’empatia i el suport, però alhora també el coratge, la determinació i la professionalitat”. Amb aquesta mirada, l’alcaldessa ha cridat a prioritzar el benestar per sobre de la resta de coses, el que passa, reivindica, per cuidar la salut física però també l’esperit i l’ànima.

Ingla ha posat en valor l’altruisme que ha esclatat durant els mesos més durs de la pandèmia amb un esment especial al voluntariat: “Cosint mascaretes, repartint menjar a la gent gran, fent costat a les famílies aïllades amb malalts hospitalitzats, repartint targetes moneder”. També ha reivindicat la feina feta als centres odontològics, fisioterapeutes, clíniques, entitats i empreses de tots els sectors i, especialment, la tasca de Protecció Civil, de l’ADF, del persona sanitari del CAP i de l’Hospital General, de les treballadores socials, de la Policia Local i agents de civisme, de la brigada, del 010, de la Creu Roja i dels treballadors públics en general.

Ha defensat l’acte com l’espai on dir un últim adéu a moltes persones que han mort soles: “La mort no té res de protocol·lari. És incerta, arriba quan arriba i és una obertura de la transcendència, fa que les coses adquireixin sentit mentre duren. El coronavirus ens ha arrabassat persones estimades i, si això no fos prou dur, no ens ha permès que les acomiadéssim com es mereixen”. Davant la situació d’incertesa, ha dit que la cohesió, els drets a la salut, la cultura, l’educació i el treball han de ser centrals en l’acció de tots els governs i ha acabat la intervenció cridant a cuidar-se i recordant les persones mortes amb un “sempre us durem al nostre cor”.

Notícies relacionades