Una santcugatenca atrapada a Bolívia pel buit de poder al país llatinoamericà

Fotos: Cedides per Olga Montecinos

Olga Montecinos, santcugatenca d’origen bolivià, es troba atrapada a Bolívia davant el buit de poder que es dona al país llatinoamericà. Havia acudit per tramitar la nacionalitat espanyola per a una de les seves filles però, segons explica, l’ambaixada no les atén i a través de les xarxes socials només indica que no surtin al carrer davant la situació d’inestabilitat política que travessa la república. “Jo podria tornar però la meva filla no pot venir amb mi si no tramitem aquests papersˮ, explica.

Segons explica el Consolat espanyol de la Paz, el problema ha estat que davant del tancament de la cort de Cochabamba, on es troba Montecinos, la santcugatenca ha intentat contactar amb ells a través de les xarxes socials: “És un instrument que no tenim protocolitzatˮ. Davant el tancament de la cort al departament, el Consolat es compromet a buscar altres vies per al registre civil de la menor. Fa més d’una setmana que la situació està encallada i l’afectada diu que la darrera respost ha estat “un no rotundˮ perquè li demanen uns documents que ha d’extreure de l’òrgan electoral “que fa més de tres setmanes que està tancatˮ.

La santcugatenca manté contacte diari amb els seus familiars catalans i segueix atenta el desenvolupament dels esdeveniments des del departament de Cochabamba. Davant la complexitat política, considera que Espanya no està tenint un paper actiu per a la resolució del conflicte obert arran de les eleccions generals del 20 d’octubre. Montecinos diu que l’única solució són unes noves eleccions però es nega a qualificar la situació com un cop d’estat: “Bolívia ja no vol Evo Moralesˮ.

D’unes eleccions a una autoproclamació

La crisi al país es va accentuar amb les eleccions, quan el partit Movimiento al Socialismo – Instrumento Político por la Soberanía de los Pueblos (MAS-IPSP) del president Morales va revalidar la seva majoria amb un 47% dels vots, 11 punts per sobre del principal opositor, Carlos Mesa, candidat de la coalició Comunidad Ciutadana (que inclou el Frente Revolucionario de Izquierda i Soberanía y Libertad). El MAS-IPSP aconseguia així una majoria absoluta ajustada tant a la Cámara de los Diputados com al Senat.

Morales va ser reescollit president per quarta legislatura consecutiva però una part de l’oposició el va acusar de frau. A més, al 2016 Bolívia va votar en referèndum en contra del projecte de reforma constitucional que havia de permetre la reelecció dos cops de manera continuada del president i sotspresident, amb un resultat ajustat a favor del no (51,3%). Al 2017, però, el Tribunal Constitucional Plurinacional va dictar sentència en favor de la repostulació indefinida.

És en aquest context i davant l’acusació de frau que es van accelerar els moviments en contra de Morales, en primera instància amb el posicionament de l’Organización de Estados Americanos (OEA) criticant l’aturada durant unes hores del recompte electoral i demanant una auditoria i la repetició electoral. El seu president, Luís Almagro, considera que el cop d’estat és “robar les eleccions del 20 d’octubre i perpetuar Morales al poderˮ.

 

Aquest gest va donar ales a l’oposició boliviana i també a les forces armades, que el passat 10 de novembre van demanar la renúncia de Morales. El president va cedir a les pressions i va acceptar fer uns nous comicis amb un òrgan electoral renovat. Però això no va aturar que Luís Fernando Camacho, president del Comité Pro Santa Cruz que ha pres un rol actiu a favor de la destitució del president, seguís encapçalant les mobilitzacions i que al dia següent davant l’amenaça de l’exèrcit Morales anunciés la dimissió. Ara es troba exiliat a Mèxic.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va explicar el 12 de novembre aprofitant el Congrés Internacional Afrodescendent que es feia a Caracas que la marxa de Morales era obligatòria perquè si restava a Bolívia li esperava una mort segura. També va agrair l’acollida al govern mexicà de López Obrador i la intermediació del president argentí Alberto Fernández, que fa un paral·lelisme de la situació actual a l’Amèrica Llatina amb l’Operació Còndor dirigida pels Estats Units i que va impulsar les dictadures militars dels anys 70.

Paral·lelament les protestes s’accentuen a Bolívia, amb marxes també de bona part dels indígenes i de la classe obrera en defensa de Morales. La policia i l’exèrcit han pres el control del carrer mentre la vicepresidenta segona del Senat, Jeanine Áñez, s’ha autoproclamat presidenta del país tot i no tenir el suport de dos terços de la cambra. Forma part del partit de dretes Movimiento Demócrata Social, la força menys votada (4,24% dels vots) d’entre les que van obtenir representació el 20 d’octubre.

La comunitat boliviana santcugatenca es mira el conflicte amb atenció

Montecinos defensa que res del viscut és un cop d’estat sinó un aixecament popular en contra d’un govern que considera corrupte, el que entronca amb mobilitzacions com les viscudes durant els darrers mesos a Equador i Xile. És crítica amb la perpetuació de Morales al poder a través del que considera un frau electoral i constitucional en presentar-se com a presidenciable en més de dues legislatures consecutives.

D’aquesta manera, tot el viscut a Bolívia seria una mobilització en defensa de la democràcia: “S’han de fer unes noves eleccions amb un nou tribunal suprem electoralˮ. Diu que la marxa de Morales “fent-se la víctimaˮ no ajuda a la situació: “No hi ha hagut un cop d’estat perquè l’exèrcit no ha intervingut en contra seva, ha estat el poble el que s’ha aixecat per demanar la seva renúncia. Eren mobilitzacions pacífiques fins que ha marxat i han començat les disputesˮ. Assegura que és en aquest marc que les forces armades han sortit al carrer i culpabilitza l’esquerra de les protestes violentes.

Però a la comunitat boliviana catalana també hi ha la mirada contrària, la que diu que el que succeeix al país llatinoamericà és un cop d’estat en contra de les polítiques progressistes de Morales. És més, algunes veus apunten a una mirada geoestratègica pel control del liti i denuncien que l’advertència del possible frau electoral feta per l’OEA no ha estat acreditada. El bolivià Eriberto Wata, membre de la junta directiva de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès, veu clar que es tracta d’un cop d’estat. Ara mateix es troba a Bolívia i per això encara no ha pogut explicar més detalls a aquest diari.

La repressió de les manifestacions en favor de Morales, més de 30 morts en un mes de protestes, els atacs a una alcaldessa del MAS i el control policial i de l’exèrcit són només algunes de les mostres que fan que bona part dels mitjans a nivell internacional parlin de cop d’estat. En un moment de buit de poder, el Senat bolivià ha iniciat els tràmits per convocar eleccions, encara sense data, amb l’acord tant del MAS com dels partidaris de la presidenta autoproclamada, que adverteix que si no hi ha acord fixarà la data per decret. Tot i aquest indici de possible normalització al qual Morales no s’oposa, el president exiliat critica el cop d’estat per part de la dreta. Alhora el govern autoproclamat acusa el president exiliat de terrorisme i sedició.

Notícies relacionades