Canvi climàtic i conflictes, el cercle viciós

Fotos: Jordi Pascual

L'actual model econòmic imperant al món, el neoliberalisme, comporta un deteriorament brutal del medi ambient i, en conseqüència, un canvi climàtic d'efectes catastròfics. Aquest model econòmic i la degradació de la Terra comporten conflictes greus que s'agreugen dia a dia. L'augment dels conflictes provoca més problemes ambientals i l'augment de problemes ambientals provoca més conflictes. Cal cercar la fórmula per trencar aquest cercle viciós. Aquesta és la gran conclusió de la tarda del divendres 10 de juliol al curs d'estiu d'UNIPAU al Centre Borja.

 

La segona part de la jornada començava amb una convidada de luxe, la Susan George, poliòloga, activista científica-social, presidenta d'Honor d'ATTAC i antiga membre d'administració de Greenpeace, entre d'altres títols. Era l'encarregada d'explicar Els conflictes que acompanyaran el canvi climàtic. Ho va fer en anglès i acceptant des de l'inici que no podia oferir un “producte acabat” ja que els estudis continuen i encara no hi ha solucions definitives.

 

Començava parlant clar: un augment de la temperatura mundial de 2ºC de mitjana comportarà efectes irreversibles i, per això, cal una radicalització de les polítiques ambientals en benefici del planeta i dels drets humans, que es veurien greument afectats amb una crisi ecològica mundial. Inclús membres de l'executiu d'Obama, explica George, han acceptat que els efectes del canvi climàtic poden comportar problemes socials i de seguretat nacional.

 

 

Sabent que l'enemic és intern, adverteix que el canvi climàtic acabaria amb un gran nombre de glacials, la pèrdua d'aigües aptes per al consum (concentrades a rius i llacs), una gran crisi a l'Àrtic arrel de les explotacions petrolíferes i inclús problemes d'alimentació a escala mundial. De certa forma, això ja es veu amb la desertificació que, sumada a conflictes bèl·lics, comporta un augment de refugiats immens. Ara és especialment significativa la situació dels refugiats que arriben a Grècia a través de Turquia. A més, aquestes són emigracions que no es saben gestionar i acostumen a anar acompanyades de violència policial o militar, com en el cas de Ceuta.

 

D'una banda hi ha crisis ambientals com a Bangladesh que, de seguir l'actual ritme, es condemnaria a un futur de terres poc cultivables. Ja comença a passar amb l'arròs i països pròxims construeixen murs per evitar refugiats. De fet, seria un país daminificat per l'augment del nivell del mar. D'altra, hi ha problemes d'abastiment induïts per la política econòmica. És el cas del NAFTA, el tractat de lliure comerç entre Canadà, Estats Units i Mèxic, que va comportar un arruïnament de l'agricultura mexicana en benefici de les grans empreses nord-americanes. Mèxic va haver de començar a importar menjar i molts mexicans van emigrar.

 

George s'atreveix a fer un símil entre el NAFTA i el TTIP. Augura que en cas d'aprovar-se el tractat de lliure comerç entre Estats Units i la Unió Europea, els petits agricultors i ramaders europeus no podrien fer res davant les grans multinacionals estatunidenques preparades per a exportar els seus productes. Creu que la unió europea ha entrat a una espiral de polítiques neoliberals amb polítiques de vegades pitjors que les estatunidenques. Únicament Syriza ha plantat cara. Espera que Podemos també ho faci a Espanya.

 

Apunta a una necessària unió dels activistes de diferents àmbits en els punts comuns per així solucionar els principals problemes com el medi ambient, íntimament lligat a la conflictivitat mundial. Com a curiositat, els assistents es van poder assabentar que George és militant de Nouvelle Donne, un petit partit francès.

 

El neoliberalisme és part del problema, no de la solució

L'Oscar Mateos, professor de la Ramon Llull i membre del Grupo de Estudios Africanos de la Universidad Autónoma de Madrid, tenia difícil superar la intervenció de la Susane George però se'n va sortir. Tenia l'encàrrec d'explicar el Neoliberalisme a l'Àfrica Subsahariana: conflictes, nova geopolítica i resistències socials i això li va permetre lligar algunes de les parts de la intervenció anterior.

 

Ubica el neoliberalisme com a un dels principals problemes de l'actual situació d'Àfrica i critica cert afro-optimisme basat únicament en aspectes econòmics que no reflecteixen les desigualtats per la falta de redistribució de la riquesa. Considera que aquest és un mecanisme per legitimar les pràctiques neoliberals hegemòniques.

 

Planteja el neoliberalisme com la base de la descolonització des que Tatcher i Reaggan el van ubicar com a dogma econòmic mundial introduint una despolitització que fa que a dia d'avui semble que el neoliberalisme és l'única doctrina econòmica. Si bé, aquest model ha portat, al seu parèixer, dècades perdudes i inclús la falta d'eficàcia davant l'Ebola és per la manca de serveis arrel de les polítiques neoliberals. El model neoliberal que ha viscut i encara viu Àfrica és similar al que va viure l'Amèrica Llatina i al que actualment viu Europa.

 

 

Ara bé, a Àfrica comença a haver un neoliberalisme que surt del consens de Washington per entrar a l'anomenat consens de Beijing. Amb l'actual món multipolar no solament Estats Units es comporta com una força imperialista sinó que altres països com Xina també ho fan. Aquest cas és significatiu perquè els dirigents polítics de molts països africans venen grans terrenys a canvi de la construcció d'infraestructures. Això funciona electoralment però representa un endeutament a mig i llarg termini.

 

Aquesta política respon a la lògica d'acumulació de terres que els grans països utilitzen per cultivar biocombustibles o per superar possibles crisis alimentàries. Per controlar el territori l'arrasen amb el conseqüent impacte ambiental i el desplaçament de comunitats senceres.

 

Davant això hi ha una resistència silenciada. En destacada el paper del Forum Social Mundial, en decadència, i del Forum Social Africà. A peu de carrer s'ha viscut una revolució tecnològica amb l'augment de mòbils i cibercafés que permet una vinculació xarxa-carrer per organitzar la resistència tot i que hi ha gent que ha pres un estil de vida post-liberal que defuig de la lògica neoliberal del sistema. El creixement de les ciutats ha permès l'aparició d'un precariat urbà polititzat que pot portar el canvi a Àfrica.

 

Concloia la intervenció de Mateos parafrasejant a Zygmunt Bauman: “érem més consumidors que ciutadans”. És per això que, davant l'evidència que exportar el model de vida occidental arreu del món és insostenible ambientalment, anima a cercar altres formes de vida que pot ser a Àfrica ja es donen o almenys hi ha pistes.

Notícies relacionades