Xàfec, monogràfic i feminisme a la pantalla

Foto: Jordi Pascual

Plou a bots i barrals però no hem hagut de suspendre la presentació, mirem la part positiva de les coses. El xàfec no ens ha aturat i elCugatenc ha entrat a  moltes llars santcugatenques a través de les pantalles per escoltar la conversa de Berta Amador, historiadora especialitzada en gènere, amb Aina Serra, periodista, sobre Feminisme, aquí i ara. Més de 100 usuaris han visitat el directe d’Instagram i la presentació ha tingut un auditori d’entre 35 i 45 persones permanentment. 

El  motiu del directe ha estat la presentació del 5è monogràfic d’elCugatenc, que està dedicat a l’actualitat més recent del feminisme a Sant Cugat, donant presència a col·lectius, societat civil, entitats i grups de dones que han posat la lluita feminista al centre de la seva activitat, defugint de la vessant institucional. 

La conversa entre Amador i Serra s’ha centrat en el “on estem” i en el descobriment de la història de la dona, enormement desconeguda. Però comencem pell punt de partida, què és el feminisme? Parlar de feminisme implica feminismes perquè hi ha moltes branques i i parlar del feminisme com a la cerca d’”igualtat” implica anar més enllà. El concepte del feminisme com a cerca de igualtat és cert però pot generar controvèrsies: Volem la igualtat? O la igualtat dins la diferència? És per això que Berta Amador ha trobat una cita de Mª Àngels Cabré realista, àmplia i clara: “El feminisme treballa per dignificar la diferència”.

Dones i història

Serra ha partit de la invisibilització de la dona en la història per donar pas a Amador, que ens ha descobert dos elements clau de la història universal que ens ensenyen a les aules. En primer lloc, les dones no hi són, és a dir, “la història de les dones apareix com un apartat específic, una cosa petita i arraconada i s’està explicant la història des de la perspectiva dels homes”. Però, a més, en aquesta línia, s’exposa la història com una línia de progrés, com si la humanitat hagués millorat: “Aquest discurs es reforça molt amb les dones, com si abans estiguéssim fatal i gràcies una revolució científica, social i industrial les dones haguessin guanyat drets”.

És aleshores quan a les oients se’ns ha descobert que les dones han estat valorades en la història, amb pics, però que ho han estat. En aquest sentit, Amador ha explicat la realitat de les dones en part de l’Edat Mitjana, que gestionaven el castell i tot el que implica quan els homes no hi eren o que hi havia dones pageses propietàries de la terra i de les cases. I és que la figura de l’hereu no es va aplicar fins al segle XIII. Per tant, hi ha hagut períodes de l’Edat Mitjana en què les dones han tingut més drets que en períodes del segle XIX: “Quan afegeixes la dona al relat, el relat canvia molt”, ha sentenciat Amador. 

En segon lloc, és important destacar el llenguatge ja que a les aules d’història es parla de pagesos i d’obrers i no es menciona les obreres i les pageses. En aquesta línia, la historiadora ha afirmat que quan es parla en masculí plural com si fos llenguatge neutre, no queda mai clar el paper de la dona. 

Ara i aquí

“Sembla que estem un moment d’auge del feminisme, però en alguns casos de profunditat justeta”, exposava Serra per traslladar-nos al present. La teoria sembla estar molt present però… i la pràctica? Les dones tendeixen a autoconvèncer el seu propi jo de no poder fer les coses per les quals han estat formades, l’educació segueix reproduint rols de gènere i les polítiques públiques concretes, com les quotes, no s’apliquen, per exemple.

És aleshores quan la xerrada ha posat el focus en l’individu: Què pot fer la meva persona enfront el problema del patriarcat, que és un problema global i que no hem creat nosaltres a títol personal? La conversa, en aquest punt, ha posat sobre la taula un cas paradigmàtic: “Hem creat un sistema en què dones estrangeres venen a cuidar els nostres fills i deixen els seus al seu país”, ha exposat Serra, que ha trobat en la complicitat d'Amador la resposta clau: Fer de les cures una realitat. La historiadora ha exposat que és lícit que tota dona vulgui explotar la seva vessant professional i, per tant, no pugui cuidar dels fills en certs moments del dia perquè el sistema no permet més però: “A aquestes dones que cuiden els nostres fills les estem contractant? Estem disposades a pagar-les el que toca i que cotitzin? Això sí que està a les nostres mans”.

Serra i Amador han fet d’una tarda plujosa, molt plujosa, i de confinament, una tarda de reflexió sobre feminisme, oberta, ampla i molt fàcil de seguir. La conversa ha durat una hora i s’han tocat molts temes i i matisos. L’equip d’elCugatenc us anima a escoltar la xerrada sencera i us la deixarem a continuació:

Notícies relacionades