Publicitat

Les diferents maneres per plantar cara al racisme institucional es debaten al Temerari

Foto: Anna Poquet

Pere Cortada, membre del grup de treball de migrants i refugiats de la CUP, ha realitzat una xerrada per parlar de les diferents maneres per tal de plantar cara al racisme institucional. La conferència ha tingut lloc aquest dijous 2 de febrer a Cal Temerari.

Pere Cortada ha parlat de la realitat del dia a dia de les persones estrangeres que estan vivint a Catalunya des de sempre i de la quantitat de traves i fronteres interiors amb les que es troben. Una situació de racisme per part de les institucions que, per molt que passin els anys, no canvia i que està relacionada amb les dificultats a l’hora d’empadronar-se, l’accés al servei sanitari, etc.

En un termini de 10 anys, Catalunya ha passat de tenir gairebé 300.000 persones estrangeres a tenir-ne més d’un milió. Uns percentatges que segons Cortada són similars a la resta de països com Alemanya, França o Bèlgica, “però el que ens fa únics a nosaltres és el procés d’intensitat en aquests 10 anys d’entrada de gent”. A dia d’avui a Catalunya, aquesta diversitat que hi ha hagut d’entrada de persones estrangeres en 10 anys ha estat molt diversa, amb persones que venen de més de 180 nacionalitats diferents i que Cortada assenyala que “això ha generat una riquesa en tots els nivells de diversitat cultural, lingüística i gastronòmica”.

Ja a l’any 1929, Catalunya va atreure una gran onada de població estrangera, es calcula que hi havia un 30% de població migrada que va venir a treballar, tot i que en aquell moment procedia sobretot del País Valencià i Múrcia. A més, una segona onada de població estrangera que arribava a Catalunya va ser als anys 60, aquest cop procedents, en gran part, d’Andalusia. Per tant, Cortada explica que “al llarg de la historia, la gent ha anat arribant a Catalunya de forma constant i els hem anat assimilant la nostra catalanitat”.

Pel que fa a Sant Cugat hi ha un percentatge molt petit de població estrangera. En el cas de Catalunya està sobre un 15% i en el cas de Sant Cugat, en canvi, la població estrangera és d’un 11,5%. A més, les principals procedències són d’Itàlia, França, Bolívia, Alemanya i Regne Unit, a diferència de la resta de Catalunya que són d’origen marroquí, romanès i xinès. A dia d’avui, el total de persones estrangeres empadronades a la ciutat és de gairebé 10.000 habitants.

Cortada parla també del fet que la població estrangera s’assenti en un territori, no és per un tema de drets que se li donen ni perquè la ciutat sigui més o menys maca sinó que, el principal factor és el mercat de treball, és a dir, aconseguir feina encara que la persona no tingui papers. Com a conseqüència es dóna l’efecte crida.

A Catalunya tot i el gran augment de població en els últims 10 anys, no hi ha hagut una adaptació quantitativa real als canvis quantitatius i qualitatius que s’han donat, “ens ha crescut la població i no hem posat els recursos necessaris davant aquest augment”, diu Cortada. Com a conseqüència, no hi ha escoles per a tots els nens, hi ha problemes de sobreocupació, els barris en què hi ha més població estrangera no han tingut un augment proporcional de pediatres o metges.

Segons la comissió de la Unió Europea hi ha 3 elements bàsics per integrar les persones estrangeres en qualsevol comunitat, Cortada fa un anàlisi pels tres indicadors, els quals Catalunya suspèn. Pel que fa la inserció laboral, les persones aturades estrangeres a Catalunya dupliquem a les que no són estrangeres. A més, davant el coneixement de la llengua, Cortada afirma que “moltes vegades no és que les persones estrangeres no vulguin aprendre el català sinó que hi ha més demanda que oferta de cursos en català”, com a conseqüència, només un 28% té coneixement de totes les competències en llengua catalana. Per últim, respecte al nivell formatiu, un 64% de les persones estrangeres que hi ha a Catalunya són persones sense estudis primaris complets.

Davant dels problemes d’adaptació per part de les persones estrangeres que arriben a Catalunya, Cortada assenyala que existeix una matriu de segregació racial que fa que aquesta incorporació a la societat no sigui en termes d’igualtat. “A dia d’avui hi ha una discriminació molt marcada cap a la raça i origen de les persones, per aquest motiu, la islamofòbia i la romafobia són els principals reptes que tenim i àmbits de lluita important”. 

Notícies relacionades