Yeray S. Iborra: “El problema no és el ‘top manta’ sinó que hi ha persones que es passen 12 anys sense poder regularitzar la seva situacióˮ

Fotos: Jordi Pascual

És periodista freelance que ha treballat en mitjans com Cafè amb llet, Crític, Ara, Jornada, la Marea i Público i ha visitat Sant Cugat en el marc de la darrera nit temàtica de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per parlar dels manters. Yeray S. Iborra va ser becat al 2017 per LaFede.cat per realitzar un especial sobre venda ambulant, que ha pres forma de llibre: Vida mantera: retrat circular de la venda ambulant (Dakar-Barcelona) [Ed. Octaedro, 2019].

El manter encarna dues contradiccions. D’una banda la seva, venir a Europa buscant un futur i veure’s abocat a un treball no reconegut. D’altra, la nostra, sortir en massa al carrer dient que volem acollir però tenir moltes persones sense una acollida real.

– Hi ha un tercer element. En els últims anys s’ha demostrat que són una peça fonamental en el joc polític a Barcelona. Tenim una Europa fortalesa, amb dificultats amb la llei d’estrangeria... La nostra visió ha permès blanquejar políticament la figura dels refugiats. Finalment, quan volem juguem a favor o en contra.

És racisme o classisme? O les dues coses?

– Des de l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia són un actor del joc de les elits perquè la Guàrdia Urbana i la dreta mediàtica volen desgastar el govern. La resta de notícies a nivell estatal venen de la inèrcia del que s’ha generat a Barcelona.

I clar, no només és racisme. A Barcelona el sòl és molt car i fer una activitat al carrer és un element diferenciador. Per a molta gent és igual si són negres o blancs, si venen un producte falsificat o original..., el més important és que ocupen un pedaç de sòl que no li va bé als comerciants per la imatge que s’ha generat de Barcelona. Per això es vincula tant la pràctica als problemes de seguretat.

Es dona poc marge als governs, limita la resposta social.

– Per ser justos, el govern de Barcelona en Comú va fer polítiques pioneres davant del rebombori mediàtic. Hi ha hagut experiències comparables com la dels drapaires, que Trias es va treure de sobre enviant la policia i fent una cooperativa per a 15 persones. En canvi, Colau ha fet molts més plans d’ocupació. Malgrat això, hi ha hagut una coordinació policial important. Potser no s’ha vist tant la part social perquè el mateix govern s’ha vist forçat a comprar el discurs de la dreta pels possibles pactes i per una lògica electoralista.

Falla la solució social?

– Persones que es dediquen al que poden als marges del sistema n’hi ha a tot arreu. És naïf pensar que la solució dependrà d’un consistori. Tot i que es poden fer accions. Per exemple, a Vancouver hi ha un mercat per a venedors ambulants. Això era pràcticament implantejable a Barcelona perquè la dreta s’esgarrifava. El marge és petit perquè el gran tema a abordar és la llei d’estrangeria. Més enllà de quins productes venen, on, com s’organitzen, quines relacions mantenen entre ells... el problema és que hi ha persones que es passen 12 anys a Barcelona sense poder regularitzar la seva situació i, per tant, sense possibilitat d’accedir a res que no sigui una via informal. Ells mateixos et diuen que és normal que qualsevol cosa que facin sigui il·legal si ells mateixos són il·legals.

El món local no té marge.

 

– Bé, el govern de Barcelona en Comú ha pressionat per modificar la llei d’estrangeria però és fer volar coloms.

L’organització dels manters ha servit per canviar l’opinió pública i la política?

– Sense el contrapoder que han exercit no estaríem fent aquesta entrevista, no hauria fet un llibre... Ha estat un gran pas dels venedors i dels moviments socials. Han aconseguit parlar en un llenguatge que tots comprenem: tenen portaveus, fan manifestacions... Ara qui no accedeix a una font no policial és perquè no vol. Que s’hagin erigit com un actor polític ha mitigat el conflicte en certs moments.

I malgrat tot segueix la pressió.

– Sobretot a l’estiu. Al 2015 va ser flagrant. Tot eren informacions amb fonts policials. Si ens haguéssim quedat en aquest punt, seguiria l’estigmatització. Habitualment els periodistes arribem tard a fer les informacions i això ens fa sobredimensionar les fonts institucionals.

Hi ha periodistes que es veuen limitats pel seu propi mitjà.

– Clar, i això fomenta que caiguem en caricatures i estereotips. En el cas dels manters, com segurament en molts altres, són moltes les associacions que s’han fet en premsa i que calen. Hi ha gent que associa els manters a violència, màfia, il·legalitat... És difícil de desmuntar. És un imaginari que han creat els polítics i els mitjans, que s’han donat les mans.

Quina és la situació actual?

– Després de l’estiu hi va haver un altre moment calent amb un enduriment del discurs i una matisació posterior. En canvi, al carrer no han canviat les coses: moltes hores de venda, precarietat i presència policial. Pot haver empitjorat una mica però ja estaven malament abans. És una vulnerabilització del vulnerable. La tardor pot suposar un canvi temporal perquè fa més fred, hi ha menys sol, menys gent als carrers...

A nivell general hi ha un creixement de la força de l’extrema dreta.

– És cert tot i que l’afer dels manters està molt centrat a Barcelona, amb debats que poques vegades transcendeixen la ciutat. Quan ho fan, sempre és negatiu. Aquests canvis polítics no s’han donat en clau municipal així que no sé dir segur quin efecte tindran. Potser a partir del pacte entre PSOE i Unides Podem es proposa fer un canvi en matèria d’estrangeria tot i que ho dubto perquè estan en minoria.

Notícies relacionades