Com cada any per aquestes dates i ja en fa 49, aquest dissabte es va fer públic el veredicte del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per l’Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau. El Comitè de concessió d’aquest ha acordat atorgar-lo en aquesta edició al mestre Josep Maria Monferrer.

Josep Maria Monferrer ha estat un mestre que durant 40 anys ha viscut i treballat al barri de la Mina i, com va afirmar la Presidenta de l’Institut Victor Seix de Polemologia, Montserrat Salvans, “és un líder veïnal i estudiós que lluita per la dignitat dels minencs i per la conservació de la seva memòria històrica, així com la dels barris del tram final del riu Besós: Camp de la Bota i Pequín”. Ha fet de mediador, d’animador del centre cultural, de mestre i des de que s’ha jubilat porta la memòria històrica del barri que va ser un lloc de martiri i execucions en els primers anys del franquisme. Es farà l’entrega seguint la tradició de portar-li a casa, com es fa habitualment, seguint les recomanacions de’n Frederic Roda.

A la presentació del veredicte hi ha assistit també l’Arcadi Oliveres, president de la UNIPAU i la Susanna Pellicer, tinenta d’alcalde de Benestar i Ciutadania. En Joan Botam, que representa la memòria del premi i que acompanya habitualment aquest acte ha faltat a la cita per una indisposició puntual. En la seva intervenció, Oliveres ha recordat en primer lloc que aquest any, el Comitè de concessió, a dedicat uns minuts a la Montserrat Agell, vinculada al Institut, del que tenia l’arxiu i que va morir per setmana santa. També ha ressaltat que el bisbe de Vallecas, Alberto Iniesta, guardonat el 1980, va morir a Albacete fa dues setmanes, als 93 anys.

Per part de l’Ajuntament de Sant Cugat, la regidora ha afirmat que “quan un premi arriba als anys que s’ha arribat és perquè s’ha consolidat, i les persones guardonades han estat després persones molt importants i amb incidència en processos de pau, el que ens ha d’omplir d’alegria. Si no la UNIPAU no existís l’hauríem d’inventar”. Ha expressat el seu suport a la Universitat de la Pau i al premi i el compromís en reforçar encara més l’edició de l’any que ve “per fer-la més grossa perquè representarà 50 anys”.

Pel que fa al procés de la presa de decisió del guardonat, Oliveres ha explicat que, com sempre, s’ha fet un sistema de propostes en que es proposen figures que a vegades no es coneixen per part del jurat fins que s’arriba als dos finalistes dels que se’n tria el guanyador. La resta de candidats no es coneixen però sí que a resposta al nostre mitjà ens han confirmat que donen resposta a dues tipologies: la militància social, aquells que treballen en barris perifèrics i per persones que pateixen i, la segona, de gent que treballen de forma directa en la resolució de conflictes i la pau. Entre aquests podria haver estat algun amb ressò internacional.

L’any 2017 es compliran 50 anys del Memorial Joan XXIII per la Pau

L’any que ve es vol recordar la feina feta i la gent que ha merescut aquests guardons. Aquest Memorial va ser el primer que es va començar a donar a l’estat. I, per tant, té una transcendència important. El primer any en que es va instituir va ser el 1967 i el primer guardonat va ser Luciano Perena, Catedràtic de Dret Internacional, per les seves publicacions sobre temes de pau. Altres guardonats a destacar han estat, l’arquebisbe Helder Cámara, el primer objector de consciència Pepe Beunza, Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau el 1980, Eduardo Chillida, Juan Mari Bandrés, Josep Maria Espinàs, Pere Casaldàliga, Jaume Mateu – Tortell Poltrona –, Raimon Panikkar, Miguel Gila, Pedro Arrojo, Jonan Fernández, Sor Lucia Caram o Marixabel Lasa.