Crisi(s) II: Crisi d'abastiment

per Anònim (no verificat)

Ecologia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Foto: "Petrol Prices" by Images_of_Money is licensed under CC BY 2.0

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

Les fàbriques d'automòbils estan fent aturades en la producció perquè diuen que no arriben microxips. Actualment, no només els cotxes elèctrics sinó qualsevol cotxe mínimament modern té una munió de components electrònics. Aquests components no estan fets només dels elements clàssics de la indústria (ferro, carbó, coure, etc.), sinó que cada cop agafen més elements de la taula periòdica (liti, beril·li, cobalt, tàntal, wolframi, germani...). I aquests elements són escassos, i per tant no són ni seran fàcils de trobar, extreure o processar.

També ha baixat l'oferta de mòbils. Ens han avisat que no hi haurà tantes joguines (sobretot electròniques) per Nadal. No és un problema de sortir de la COVID-19, ni d'un vaixell embarrancat al canal de Suez, com sovint es diu en molts mitjans. No és una crisis conjuntural com expliquen els tertulians. Creiem que és una crisi sistèmica, és a dir estructural, que ha arribat per quedar-se. I és que no podem demanar tant al planeta, és una qüestió de límits. No és que no hi hagi gens de molibdè o de petroli, és que no es pot extreure tan ràpid i en tanta quantitat com demana el creixent consum esperonat per l'economia capitalista. I també és un problema energètic, és a dir, l'extracció d'aquests components sovint demanda més energia que la que aporten. 

Si seguim pensant que és un problema passatger el qual es resoldrà d'alguna manera màgica o tecnològica, no serem capaços d'adaptar-nos. Les indústries, per exemple, continuaran aguantant amb deutes i estalvis, però no es podran recuperar ja que els problemes d'abastiment es mantindran i s'agreujaran. En el panorama mundial ara sembla que tenim clar que cal relocalitzar molt la producció, i que la globalització potser va ser una mala idea. I que potser estem "pagant" haver incentivat la fugida de la producció a la Xina, Vietnam i altres llocs amb mà d'obra barata i escasses polítiques en drets ambientals i laborals. Això significa que les cooperatives, empreses i tota la capacitat productiva que es descapitalitzi i desaparegui, degut a no fer front al problema sistèmic d'arrel, no podran ajudar en aquesta relocalització.

Davant d'aquesta crisis sistèmica en l’abastiment, tant l'aposta del govern central per l'economia de l'hidrogen, com l'aposta per la digitalització promoguda en els pressupostos pendents d'aprovació del govern català, com la remor constant de que cal invertir massivament en energies renovables no són solucions, ja que es tracta de projectes molt intensius en components electrònics. Components que són escassos o molt difícils d'obtenir. El que cal és pensar una altra forma d'economia. Com deia Max-Neef en la seva "economia descalça", les necessitats humanes s'han d'abordar des d'una perspectiva ontològica (pròpia de la condició de l'ésser humà), sent poques, finites i classificables, a diferència de la idea econòmica convencional que defensa que són infinites i insaciables.

Cal superar el capitalisme i organitzar la vida al voltant de la dignitat i els drets, de les necessitats, i no dels negocis. Com diu l'Antonio Turiel en el seu llibre Petrocalipsi, la tecnologia té molt a aportar, però només si la reorientem com una aportació a un model socioeconòmic diferent.

Segurament aquesta crisi d'abastiment no acabarà mai i ens obligarà a una reducció forçada del consum i un empobriment general. El que cal és que deixem d'esperar que arribin regals d'Orient i posar-nos a organitzar una bona vida aquí. Relocalitzant la producció i el consum per cobrir necessitats sense exhaurir els recursos naturals i mantenint l’entorn. Això significaria una reducció d'aquesta producció i consum, un decreixement voluntari basat en les necessitats reals dels éssers humans.

Germán Llerena del Castillo, Laura Calvet Mir i Miquel Caballé, grup de lectura d'Ecologia Política de cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article