Crisi(s) III: El creixement econòmic causa pandèmies

per Anònim (no verificat)

Ecologia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Foto: Jordi Pascual

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

El dimecres dia 15 de desembre de 2021 vam tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari impartit per Salvador Pueyo, doctor en biologia i expert en sistemes complexos. Les idees del qual van en línia amb el que nosaltres pensem i volem compartir.

El Dr. Pueyo va començar explicant que els impulsors directes de les epidèmies i de la pandèmia actual de COVID-19 són la desforestació, el sistema agro-industrial de producció i consum, la híper-mobilitat propiciada per les línies aèries i els grans nuclis poblacionals. Per exemple, un article del PNAS (Proceedings of the National Academy of Science dels EUA) de l’any 2019 afirmava que una major desforestació provocava un augment de la malària en l’Amazonia brasilenya. El mateix IPBES (Panell Internacional per la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics) va afirmar al 2020 que “estem entrant en l’època de les pandèmies”.

La primera impressió és que una pandèmia atura el creixement econòmic i que pot revertir en part aquest. Però el Dr. Pueyo ens va endinsar en la potencialitat d’una paradoxa de Jevons epidemiològica. Recordem que la paradoxa de Jevons és aquella situació en la qual el perfeccionament tecnològic augmenta l'eficiència amb la qual s'utilitza un recurs, fent més probable un augment del consum de l'esmentat recurs que una disminució. Concretament la paradoxa de Jevons implica que la introducció de tecnologies amb major eficiència energètica poden, al final, augmentar el consum total d'energia. En el cas de la paradoxa de Jevons epidemiològica una epidèmia provoca una aturada del creixement econòmic, però l’eficiència del sistema sanitari potencialment podria fer que després de superar-la s’incrementi el creixement econòmic. Podria passar que els beneficis que obtenim d’un sistema sanitari fort contribueixin a l’imperatiu de creixement de la societat capitalista. Pueyo va suggerir que la millora de les condicions sanitàries pot obrir la porta perquè els imperatius i els impulsors del creixement condueixin a l'expansió d'activitats econòmiques i patrons d'organització que afavoreixen l'origen i la propagació de malalties infeccioses i que, en cas contrari, probablement haurien estat limitats per aquestes mateixes malalties.

Tant si la paradoxa de Jevons epidemiològica es compleix com no, és rellevant que ens quedi clar que el beneficis i costos del creixement en qualsevol dels quatre impulsors directes de les pandèmies no és equitatiu. En el cas dels vols, per exemple, els beneficis els obtenen les empreses i els usuaris que les utilitzen, sent aquests un % molt baix de la població mundial, una minoria rica de consumidors. En canvi, els costos ambientals i epidemiològics es distribueixen per tota la població mundial. Per tal d’evitar aquest imperatiu del creixement Pueyo va emfatitzar la taxació i l’eliminació de subsidis com a eines principals. Aquestes però han d’anar acompanyades d’un decreixement en tots els sectors impulsors de les pandèmies i parar l’imperatiu del creixement. Hem de ser capaços, com a societat, de posar els nostres propis límits per tal de fer prevaldre la justícia socio-ecològica. També va dir que hem d’apostar per uns sistemes de salut pública i/o comunitària forts, però evitant caure en la paradoxa epidemiològica de Jevons.

Per concloure volem remarcar, en línia amb el que argumenta Pueyo, que el discurs del negacionisme i altres més de caire anarco-capitalista no estan lluitant contra el sistema sinó que l’estant alimentant. El think tanks econòmics més neoliberals han donat ales als discursos negacionistes durant tota la pandèmia per reduir les restriccions. A més, dient que el sistema ens menteix, l’únic que aconseguim és amagar els crims del sistema. Negant que existeix la pandèmia, negues que el sistema capitalista neoliberal ens ha portat a ella, mitjançant una zoonosis, és a dir una malaltia infecciosa transmesa pels animals no humans (normalment vertebrats) als humans. Que està cometent crims dia rere dia i que dilapida la justícia socio-ecològica. Si no ens agrada el sistema el que hem de fer es treure a la llum els seus crims, no negar les evidències alimentant-lo.

Més informació en l’article de Salvador Pueyo “Jevons' paradox and a tax on aviation to prevent the next pandemic: https://osf.io/preprints/socarxiv/vb5q3/

Laura Calvet Mir i Germán Llerena del Castillo, grup de lectura d’Ecologia Política de Cal Temerari

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article