Publicitat

Educació i decreixement

Foto: Clàudia Bell

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

Paulo Freire proposava que hi havia una educació “bancària”: aquella en la que els rics omplien les ampolles buides dels pobres amb continguts propis de la seva classe social i, per tant, era opressora. Per contra, una educació “emancipadora” havia de fomentar que els educands generessin els seus propis continguts. L'educació llavors era transformadora de la societat perquè alliberava les persones i les feia protagonistes de la seva pròpia vida. Amb un esperit similar hi ha hagut multitud de perspectives educatives.

A les nostres institucions educatives, es dona sovint el debat del fet que les famílies que no fomenten la lectura o l'esperit crític repodueixen una mentalitat d'oprimit. Per això cal intervenir i aportar aprenentatge des d'altres perspectives. No hi ha dubte que la diversitat de perspectives és gran, també arriben a les nostres escoles mirades del sistema, com ara el famós programa d'economia financera que va promoure la Generalitat amb La Caixa, el BBVA, Santander i altres actors del món financer (EFEC). La resposta crítica és doble: per una banda, programes orientats al foment del cooperativisme o l'economia social i solidària i, per una altra, una visió àmplia de l'economia com la que pot aportar l'economia ecològica o l'economia feminista.

Els grups de recerca R&D (Recerca i Decreixement), GRESC@ (Grup de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat, l’Escola i la Comunitat) i GREDICS (Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials) de la UAB estan desenvolupant un seminari, aquests anys, que prova de treballar un aspecte d'aquesta vessant crítica: l'educació i el decreixement.

El paradigma econòmic hegemònic capitalista és tan poderós que ens impedeix veure que hi ha vida més enllà de l'homo economicus i que la societat de mercat no és l'única manera d'organitzar les relacions socials. Una educació per sortir d'aquesta estreta mirada hauria de plantejar-se la finalitat de formar per l'ecociutadania, crítica i compromesa per prendre decisions sobre la seva vida individual i col·lectiva des d'una mirada de justícial social i ambiental. També cal fer un esforç en l'educació política, una dimensió molt poc treballada en els nostres centres, així com en l'econòmica i l'ambiental, que es treballen a vegades per separat i com en el cas de l'EFEC― des d'un paradigma molt creixentista.  

Un dels reptes més clars és el treball amb contextos locals i globals ben connectats. La comprensió i incidència inicial en els assumptes globals que afecten el nostre planeta han de combinar-se i ser coherents amb una acció local i immediata. Algunes propostes, com les cooperatives d'alumnes o l'agroecologia escolar, permeten a l'alumnat encarregar-se d'una acció connectada amb fenòmens socials tan potents com l'economia o l'alimentació.

Per una alfabetització econòmica oberta al decreixement és important no entendre la classe l'economia només en els seus termes monetaris i financers, sinó incloure especialment les necessitats bàsiques humanes, les polítiques públiques, la vida social al voltant de la producció i el consum, el treball  i la relació amb el planeta.

Si volem, també, afavorir l'anàlisi crítica dels problemes socioambientals que hi ha al món, és molt important introduir les intencions, el desenvolupament històric i les estructures de poder que els afecten, i no només entendre els aspectes científics o les accions quotidianes que nosaltres podem dur a terme. Aquestes accions quotidianes solen ser individuals i de mercat, pròpies del marc productiu, no col·lectives ni basades en el prcomú, la cura i reproducció. 

Haurem de fer un esforç a més per conèixer models alternatius de gestionar la vida social, més enllà de les relacions de mercat. Altres cultures i societats poden ser aquí molt interessants de conèixer.

Per promoure una acció transformadora que doni sentit a l'alfabetització econòmica de mirada oberta, l'anàlisi crítica i la consideració de models alternatius, ens caldrà fer un esforç en el sentit que l'alumnat (no cal que sigui en absència de persones adultes) gestioni processos reals i importants. Per tant ens hem de preguntar quins són processos que ho permeten

Grup de lectura d'ecologia política de cal Temerari

Germán Llerena i Laura Calvet Mir

Seminari Educació i Decreixement: GRESC@, R&D i GREDICS

Notícies relacionades