L'alimentació com a acte polític: teixint sinergies entre agroecologia i decreixement

Foto: Clàudia Bell

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

En l’últim article que vam escriure a elCugatenc vam explicar com l’agroecologia apostava per una redefinició del sistema agroalimentari i com es podia alinear amb les narratives sobre el decreixement. En aquest article aprofundirem en el vincle entre decreixement i agroecologia en un context d’emergència climàtica.

L’agroecologia ha sorgit en les darreres dècades com un enfocament alternatiu als sistemes agrícoles industrialitzats i globalitzats, amb l’objectiu d’incrementar la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris des d’una perspectiva ecològica, socio-cultural i econòmica. S’aposta, així, per un sistema agroalimentari local, ecològic i de temporada, on les decisions es prenguin des de baix, per part de les agricultores i consumidores. 

El decreixement és un terme que es va expandir a principis del segle XXI com un projecte de reducció voluntària de la producció i del  consum dins de la societat, orientat a la sostenibilitat social i ecològica. Ràpidament es va convertir en un eslògan contra el creixement econòmic i s’ha desenvolupat en un moviment social. Els principis bàsics del decreixement es podrien sintetitzar en: 

1) Re-polititzar el debat sobre la transformació socioecològica

2) Buscar alternatives per les representacions actuals del món on vivim

3) Fomentar alternatives locals, descentralitzades i de petita escala

4) Promoure un consum conscient i crític per tal d’impulsar la transformació a nivell individual i social

5) Reduir el consum d’energia i materials en tots els processos econòmics

6) Transformar l’economia cap a un estat estacionari sostenible en termes socials i ambientals

7) Qüestionar les relacions mercantils i la tesis de creixement econòmic subjacents en el nostre imaginari social

8) Satisfer les necessitats humanes bàsiques i aconseguir justícia socioecològica

9) Apostar per una ciència crítica i polititzada 

Nosaltres argumentem que l’agroecologia s’alinea amb els principis bàsics del decreixement buscant la maximització del benestar i la minimització del consum de recursos. Dins l’agroecologia s’aposta per la reducció d’insums agrícoles (no per la substitució d’insums químics per ecològics), el tancament dels cicles de nutrients, la reducció dels intermediaris i del transport dels productes agrícoles, afavorint així la reducció d’energia i materials. L’agroecologia es basa en una ciència crítica cap al model agroalimentari industrial i es troba profundament polititzada, ja que advoca per un canvi de model que promou el consum conscient, fomenta alternatives locals i descentralitzades (ex. mercats de productors, cooperatives de consum) i qüestiona l’imaginari actual de la relació mercantil que tenim com a societat amb la nostra alimentació. A més, creiem que des de la perspectiva del decreixement, l’agroecologia és l’únic sistema de producció i consum d’aliments que pot ser viable en un context d’esgotament de recursos i d’emergència climàtica ja que és sostenible, local i fomenta la justícia socioecològica mentre construeix comunitat. Finalment, cal ser conscient, que l’alimentació és un acte polític.

Laura Calvet Mir i German Llerena, Grup de lectura d’Ecologia Política de cal Temerari

Notícies relacionades