Què és el Medi Ambient?

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

Amb aquesta pregunta ens venen a la ment, gairebé inevitablement, imatges de natura. Després, potser, de residus i emissions. El medi ambient no existia a l'edat mitjana europea. Va néixer a mesura que naixia el concepte d'Economia. L'economia no és un descobriment: és una construcció mental, abstracta, creada durant cinc segles per definir allò que genera beneficis als qui tenen beneficis.

L'economia va començar a néixer de la sorpresa d'una greu crisi a l'imperi espanyol, que importava or i plata d'Amèrica a cabassos. Com podia allò provocar una pujada de preus i pobresa? Les autoritats van demanar a experts que fossin economistes i pensessin com aconseguir riquesa (o com no perdre-la).

La idea d'economia va néixer realista:
1) ningú no es fa ric si no és que algú es fa pobre; i 2) aquí l'únic qui produeix és la natura, els «productors i productores» són les persones del camp que l'ajuden. La resta no produeix res, només transformen el que s'ha produït, o pitjor: només revenen més car.

Però a poc a poc, amb diverses generacions d'economistes, es van anar retocant aquestes idees i es va anar separant l'economia de la realitat física i també de la moralitat (es va fer «ciència econòmica»). Es va definir que producció és allò que genera un increment de valor, mesurat en diners. I es va afirmar que és possible que la societat millori si l'economia va bé.

Sona a miracle, però aquestes idees es van anar fent veritats incontestables, consens social (sobretot entre les classes poderoses i a mesura que la burgesia anava guanyant terreny). I, així, va néixer la idea de Medi Ambient, del que «sobrava» o es «descartava» del concepte d'economia: els recursos que són gratuïts i abundants no generen valor monetari, per tant muntanyes i rius no «valen» (a menys que es destrueixin per extreure'n minerals o canalitzar i obtenir energia); són medi ambient. Els materials que ja no tenen «valor» perquè s'han degradat massa (residus i emissions) ja no són economia; això també és medi ambient.

I, per això, el PIB, que mesura aquest concepte de riquesa, millora si destruïm els ecosistemes de què depenem, perquè destruïm el medi ambient i ho convertim en economia. El PIB mesura la destrucció del primer medi ambient que ens ve a la ment (la natura) i la generació del segon (residus i emissions).

Quina societat més intel·ligent la que es guia per aquest índex...

Reflexions inspirades en el llibre:

JM Naredo (1978). La economia en evolución. Madrid: Siglo XXII

German Llerena i Laura Calvet Mir.
Grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari.

Notícies relacionades