Publicitat

Aprovat el text refós del PEPNat que preveu “retornar els sòls edificatsˮ de Sol i Aire i Mas Fortuny “a sòl no urbanitzableˮ

Foto: Jordi Pascual

La majoria de forces polítiques del Consell Metropolità han votat a favor de del text refós del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de Collserola (PEPNat). Mentre PSC, En Comú Guanyem, ERC i Compromís i Acord per Torrelles (un 83% dels representants) han votat favorablement, només els consellers Junts per Catalunya, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i PP han emès un vot contrari, tal com havia demanat l’Associació de Veïns i Propietaris de Sol i Aire. Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú s’hi han abstingut. La votació ha evidenciat la diferència de criteri dins del govern metropolità, format pel PSC, En Comú, ERC i Junts.

El PEPNat reconeix Sol i Aire i Mas Fortuny com a Espais de Regulació Especial (ERE), una figura recollida des de la creació del parc natural, al 2010, per tal de preveure un tractament específic a les zones construïdes en sòl no urbanitzable dins del parc. El que durant anys havia estat l’esperança de Sol i Aire i Mas Fortuny per seguir dempeus, ha acabat esdevenint un dubte sobre l’extinció d’aquests barris.

Quan el PEPNat va aparèixer als mitjans a principis de l’estiu passat, el veïnat de totes dues zones va tenir un primer moment de dubte, però llavors confiaven que els EREs seguien recollint-se com formes de garantir la continuïtat de les edificacions existents, sense possibilitats d’ampliació a canvi de l’acció d’autoprotecció i cura del territori. Amb les aprovacions inicial i provisional ja fetes, la votació d’avui es remunta al debat sorgit a principis d’any.

“Al febrer el text del PEPNat parlava d’extinció dels EREs i això va fer que ens moguéssim ràpid per intentar aturar-hoˮ, explica la presidenta de l’Associació de Veïns i Propietaris de Sol i Aire, Carolina Oliva. La proposta d’incorporar la paraula extinció venia marcada per la comissió d’urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, que havia presentat indicacions i requeriments de rectificació durant el tràmit. La pressió va afavorir la retirada del punt de l’ordre del dia i l'arribada d'un nou redactat, que és el que s’ha votat al Consell Metropolità d’aquest migdia:

“L’objecte d’aquest document és el de preveure i regular els mecanismes concrets a través dels quals s’abordarà el tractament de les edificacions existents i la restitució dels valors ambientals afectats. Així tindran com a finalitat retornar els sòls edificats i en situació de disconformitat urbanística a la condició que els és pròpia, corresponent al sòl no urbanitzable.”

Segons va explicar el tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Francesc Duch, l’objectiu a llarg termini és la desaparició de les edificacions perquè el sòl és no urbanitzable. “Això no vol dir que entrin excavadores i les cases es tirin a terra, no hi ha cap intenció de fer aixòˮ, va explicar a aquest mitjà, tot dient que l’Ajuntament haurà d’elaborar un programa d’actuació de la mà del veïnat per preveure la desaparició dels immobles de Sol i Aire i Mas Fortuny, “va molt per llarg i volem tranquil·litzar els veïns i veïnes perquè tot es parlarà amb ellsˮ.

Per a Oliva la mirada suposa liquidar com s’havien previst els EREs i, tot i no recollir-se explícitament com a extinció, avançar cap a la desaparició d’aquests nuclis. Amb un redactat que obre el camí, el veïnat resta a expenses de la voluntat política de quan es faci el programa d’actuació i dels governs posteriors. El que Duch té clar és que no es començaran a fer expropiacions: “Prou despeses hi ha en altres expropiacions com perquè ara s’hagi d’invertir en edificis per enderrocar-los; tot i així quan una casa queda abandonada sí que s’actua, s’expropia i s’enderroca”, va dir al març a elCugatenc.

En la carta que l’entitat veïnal ha enviat a tots els partits polítics abans de la celebració del Consell, indiquen que en l’actualitat a Sol i Aire hi resideixen 130 persones en 65 habitatges, els més antics dels quals daten del 1946. “Aquest nou text, tot i que fa desaparèixer la paraula ‘extinció’ manté la mateixa idea de fer desaparèixer el nostre barri com a única alternativa a considerarˮ, recollien a la carta, “us demanem voluntat política per parlar d’aquest tema més enllà dels informes tècnicsˮ. La principal crítica d’Oliva és, precisament, que la voluntat política de conservació que han rebut de totes les forces polítiques topa amb una qüestió tècnica-urbanística.

El debat al Consell Metropolità

Bona part del debat del Consell Metropolità ha girat al voltant d’aquesta qüestió tècnica. L’alcaldessa, Mireia Ingla, hi ha intervingut per anunciar que s’ofereix per acompanyar el veïnat de les dues zones a fer una reunió amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; qui ha recordat que durant bona part del mandat passat portava la cartera d’Urbanisme del govern de PDECAT-Demoràtes a Sant Cugat. El govern local recorda que no es poden obviar les prescripcions com les rebudes per la comissió d’Urbanisme i que, en qualsevol cas, l’aprovació definitiva ara depèn del conseller, que té l’última paraula.

Ingla ha intervingut en resposta al conseller metropolità i regidor santcugatenc de Junts, Joan Puigdomènech, qui ha defensat que els EREs s’han de protegir per la seva funció d’autoprotecció, neteja i col·laboració amb els agents de protecció, accions per les quals defensa que els municipis haurien d’estar molt agraïts. Per tant, el grup de Junts al Consell Metropolità defensa que s’ha de lligar l’extinció al no compliment d’aquest compromís però no a la figura de planejament.

Davant les crítiques rebudes, el conseller metropolità ha dit que el vot contrari ve promogut per un text “que no és acceptableˮ i ha pres el compromís d’acudir de nou a la comissió d’Urbanisme. En declaracions a aquest mitjà, Puigdomènech defensa els EREs com un primer pas cap als nuclis de ciutadans autoorganitzats que s’idees dins del concepte de ciutats en transició. “Recalquem que allò important és la funció que compleixen dins del parc però el text diu que allò important és que és sòl no urbanitzableˮ, clou.

El conseller d’ERC i vicepresident de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques, Jordi Sánchez, ha reconegut els EREs com un problema “social, legal i urbanísticˮ però ha recordat que la competència per evitar-ne la desaparició no és de l’AMB sinó que depèn de la llei d’urbanisme i, per tant, del Parlament: “No podem supeditar la millora de la protecció a legalitzar urbanitzacions perquè no seria legal però, a més, no és competència del PEPNatˮ.

Josep Perpinyà, conseller del PSC, ha insistit amb què la solució passa pel Parlament però a més recordant que els EREs s’havien previst inicialment per a equipaments tot i que posteriorment es van aplicar a nuclis d’habitatges. En el torn de votació també hi ha intervingut Miguel Jurado, del PP, i Marilén Barceló, de Ciutadans. El primer ha defensat que cal buscar una solució i que la proposta de text del PEPNat no n’és una. La segona ha evidenciat les contradiccions dins del govern metropolità i ha instat a emprendre el diàleg amb el veïnat.

Notícies relacionades