Assemblea pel Clima: “Estem posant els debats ecologistes i l’emergència climàtica al centre del debat públic”

per Jordi Pascual

Ecologia

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El passat 13 d’abril l’Assemblea pel Clima va celebrar el seu primer aniversari en un acte a l’Horta Alliberada. Tot i que el col·lectiu fa més d’un any que va sorgir a la ciutat, han pres aquesta referència tenint en compte l’aturada temporal que es va produir al poc temps de fer la primera engegada. Després de més d’un any d’activisme, Nerea Ruiz i Clàudia Pla-Narbona, membres de l’assemblea, fan un balanç i repassen alguns dels temes rellevants en quant a medi ambient que han sorgit al debat social i polític de la ciutat.

Quin balanç general feu?

– Nerea Ruiz [NR]: Pel que fa a la nostra activitat com a assemblea, fem una valoració molt positiva perquè hem estat capaces d’estar al dia de l’agenda política de la nostra ciutat i a sobre dels conflictes ambientals que han anat apareixent.

Ens hem trobat un govern municipal que ha impulsat polítiques que defensen com a ecologistes i que nosaltres interpretem com a greenwashing. Això ens ha portat molta feina per intentar desmentir aquest relat i per ficar una mirada crítica a què vol dir exactament dur a terme polítiques ecologistes.

Vau ser un dels col·lectius impulsors de l’Horta Alliberada. En quin punt es troba ara?

– Clàudia Pla-Narbona (CPN): Vam col·laborar en l’obertura i durant els primers dies. Va ser un projecte que es va obrir al veïnat, amb molt bona rebuda. Per això ens vam desenganxar una mica. La idea era que fos un espai autogestionat. Hores d’ara la nostra vinculació és utilitzar l’espai i visibilitzar el projecte.

En el debat sobre la construcció de la Mirada al bosc de Volpelleres ha aparegut SOS Bosc, el col·lectiu que ha liderat l’oposició a l’emplaçament escollit per fer l’escola. Vosaltres us hi heu sumat tot i que no vau impulsar aquesta lluita.

– CPN: SOS Bosc ens va explicar els seus motius. Nosaltres vam seguir el fil de les negociacions de l’Ajuntament. Vam veure clar que era un conflicte ambiental de la ciutat en què calia ser-hi.

Tot i la vostra oposició, i la d’altres col·lectius, el govern tira pel dret.

– NR: Si apostem fort per aquesta lluita és perquè creiem fermament que hi ha ubicacions alternatives, com argumenten les companyes de SOS Bosc i a l’informe de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA), que deixa en evidència els arguments de l’Ajuntament per descartar les altres ubicacions que es plantejaven per construir l’escola. Hem de ser optimistes i treballar perquè l’escola es construeixi a un altre espai. Per això vam impulsar un manifest en què vam tenir el suport de més de 20 entitats ambientals i socials de la ciutat i d’altres llocs.

Els infants porten en mòduls des del 2016 i buscar un emplaçament alternatiu pot retardar més el projecte.

– NR: Però per altra banda, si se segueix apostant per fer l’escola al bell mig del bosc, les entitats com SOS Bosc i l’ADENC portaran el cas als tribunals. L’argument que el projecte es pot retardar per buscar ubicacions alternatives cau, perquè també es retardarà si s’aposta per la ubicació actual.

Volpelleres és un barri que s’ha pensat en l’expansió i l’especulació urbanística, no en les necessitats reals de les veïnes. De fet, té molt sòl privat que no està construït. A priori no veiem amb bons ulls que l’Ajuntament pagui una milionada a una empresa privada però, si és per fer una escola, es podria explorar. A més, hores d’ara ja hi ha altres escoles, com el Leonardo da Vinci, afectades per la franja de protecció de Renfe que va obligar a desplaçar la Mirada. Tard o d’hora s’hauran de cobrir les vies. Sembla que no es farà res fins que no s’arribi al límit de 15 anys que donava Protecció Civil.

500 milions d’euros i depenent d’altres administracions...

– CPN: El projecte de l’escola està iniciat per la Generalitat. També podria buscar solucions. Ens consta que des de l’Ajuntament no s’ha explorat buscar una via de finançament. Potser és una obra que hauria de pagar Adif i Renfe.

Però quan les coses depenen de l’Estat ens trobem casos com les pantalles acústiques de Mas Gener. 20 anys demanant-les i encara res... Una escola no es pot permetre estar tant de temps en la provisionalitat.

– NR: En qualsevol cas, per a nosaltres el conflicte del bosc de Volpelleres va molt més enllà de l’escola. La Mirada és només un altre atac al bosc, que acabarà sent un parc equipat, com ja l’anomena el govern als documents oficials. Nosaltres ens hem marcat la línia vermella de protegir el bosc. D’acord que construir una escola és de les obres més legítimes que s’hi podria fer però, si això avança, tindrem un parc amb gronxadors i sense guineus ni teixos ni tants altres animals recollits a l’informe de l’OTAAA.

Vagues pel Clima i altres accions, de vegades de la mà de Fridays for Future. Com ho heu treballat?

– NR: Sempre que Fridays organitza actes, hi intentem ser. Va ser un dels grups promotors dels primers actes ecologistes de la ciutat. Amb la COVID-19 no hi ha hagut quasi activitat.

– CPN: Sí hi va haver la mobilització pel dia global d’accions pel clima del passat setembre, organitzada per Fridays i en la qual vam participar. La vaga anterior la vam organitzar nosaltres.

Sou el col·lectiu santcugatenc més actiu en el marc de la plataforma Reconvertim el Camp de Golf de Can Sant Joan. Què hi feu?

– CPN: Participem a les reunions i vam fer aportacions en la proposta de pla especial.

– NR: Tot i que a nivell tècnic urbanístic i jurídic no podem fer grans aportacions. Hi anem com a col·lectiu anticapitalista i en defensa de la terra. Sí que hem dit la nostra pel que fa a convertir bona part del golf en terreny agrari. Ho hem lluitat molt.

Per què?

– NR: Creiem en la sobirania alimentària. És una de les eines que tenim per fer front a l’emergència climàtica. A l’Àrea Metropolitana quasi no tenim sòl agrícola i la poca pagesia de Collserola es troba molts entrebancs. Creiem que caldria desenvolupar més la vessant agrícola. A un camp de golf en desús té més sentit fer projectes agraris que zones de concerts i esbarjo allunyades de les ciutats.

L’Institut Català del Sòl continua apostant per la reobertura parcial del golf. Com ho veieu?

– NR: En aquest conflicte som més optimistes perquè hi ha la implicació dels ajuntaments i de molts partits i organitzacions. Tenim molta més força al darrere. Ho guanyarem.

S’ha aconseguit una unitat d’acció dels col·lectius ecologistes de la ciutat?

– CPN: Hem intentat situar-nos com un col·lectiu ecologista referent i per això ens han demanat suport a SOS Bosc, a la Revolta Escolar, amb l’anella verda... Tot i això el moviment ecologista de Sant Cugat no està gaire actiu.

– NR: No existeix una coordinadora ecologista. De fet, tenim diferències. De vegades es proposen accions que no ens semblen prou radicals o que van de la mà de l’Ajuntament. Tot i això, hem intentat fer de vincle entre les entitats purament ecologistes i la resta de moviments socials de la ciutat. Nosaltres ens ubiquem a Cal Temerari i tenim bona relació amb alguns dels col·lectius que hi són allà. Quan fem actes, intentem que hi vinguin.

I ho aconseguiu?

– NR: Creiem que estem posant els debats ecologistes i l’emergència climàtica al centre del debat públic. Hem parlat amb organitzacions com Arran, la CUP, amb altres partits de l’Ajuntament... Una de les nostres grans lluites és que els col·lectius tinguin més present l’emergència climàtica. Encara ens queda molt camí per recórrer.

Heu criticat el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica. Quines mancances té?

– CPN: És una mancança general. Tot i que recull mesures més ecologistes que les que s’han fet fins ara, segurament no són suficients.

– NR: De fet, llegim les propostes del pla com a pedaços perquè sembli que l’Ajuntament fa passes en aquest sentit. Però, segons la comunitat científica, el que realment necessitem per afrontar l’emergència climàtica és un canvi radical en la nostra forma de consumir, en el nostre model energètic... I això no hi és en aquest pla. És un greenwashing que no va a l’arrel del problema.

Quan el van presentar, van dir que era un pla que comptava amb la participació de les entitats ecologistes.

– NR: Vam participar de les taules però moltes de les propostes no van quedar recollides. Vam fer un munt d’esmenes i al·legacions. Estem a l’espera de veure què ens responen tot i que el pla ja està aprovat. Tot i que hem explotat totes les vies de comunicació amb l’Ajuntament, les nostres veus no estan recollides al pla.

Una de les crítiques que heu fet és que enlloc apareix el terme decreixement. Per què considereu que és tan difícil políticament assumir aquest concepte?

– CPN: Perquè no està dins de la lògica del sistema i és poc atractiu per als partits.

– NR: Dir a la gent que per garantir la nostra supervivència i la d’altres espècies hem de deixar de consumir tal com ho hem fet fins ara i, per tant, tenir un nivell de vida diferent no és atractiu a nivell polític. Fins i tot des de les esquerres les teories del decreixement no s’han acabat de desenvolupar i cap partit les inclou al programa.

Aquest bloqueig és una qüestió de la regidora que ostenta Alba Gordó o és per l’equilibri de forces amb altres àrees?

– NR: No ho sabem. Amb l’Alba tenim relació i ella ha acceptar reunir-se amb nosaltres múltiples vegades però no tenim coneixement de les coses internes del tripartit. Només podem dir que dels tres grups de govern, el PSC no s’ha reunit amb nosaltres.

També heu apuntat que la Zona de Baixes Emissions no és una mesura ecologista, tot i que precisament el govern la reivindica des de l’ecologisme.

– NR: Nosaltres l’entenem com una mesura de salut pública i que, a més, llegim com a classista. No podem entendre la mesura com a ecologista perquè la ZBE suposa que hi hagi persones que es canvien el cotxe per un híbrid, que tampoc són la solució a l’emergència climàtica. Hores d’ara la ZBE té una moratòria de sancions. Si ens seguim mobilitzant potser encara som a temps de frenar-ho.

– CPN: Parlem de mesura de salut pública perquè es basa sobre un etiquetatge que no té en compte els gasos d’efecte hivernacle sinó els que afecten a la salut. A més, s’aplica sense preveure solucions com fer modificacions al cotxe per reduir les emissions. Considerem, alhora, que la ZBE hauria d’anar acompanyada de mesures de reforç del transport públic.

Anella verda, més carrils bici, mobilitzacions com la Massa Crítica, bicibus a moltes escoles, la pressió de l’Assemblea de la Bici... Com viviu l’intent de canvi en la mobilitat?

– NR: Tenim força contacte amb gent de l’Assemblea de la Bici i ens transmeten que estan descontentes amb el resultat perquè els cotxes no respecten els nous carrils, l’anella verda, per exemple, que també falta connectar-la amb els barris que queden més allunyats del centre.

Què teniu previst d’ara endavant?

– CPN: Al setembre, un cop acabat el període d’al·legacions del Pla d’Acció Climàtica (PAC) municipal, volem fer una mena d’acte.

– NR: Nosaltres l’hem treballat molt i hem presentat esmenes i al·legacions però tenim la sensació que la majoria de la ciutadania no el coneix ni les seves implicacions i mancances. També tenim ganes de fer una anàlisi dels punts calents en matèria ecologista per preveure noves accions i aliances.

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article