Com tenim la brossa a Sant Cugat?

Una bateria de contenidors a Sant Cugat. Fotografia: Xavier Boix

Un reportatge de: Xavier Boix i Patrícia Cirera

Sant Cugat és una ciutat –en aparença– “verda” perquè, almenys visualment, sembla que hi hagi cura del medi ambient, per la gran quantitat d’arbres i parcs que hi ha, des de fonts municipals s’afirma que “ens toca” a un arbre per habitant. Per aquest motiu ens hem preguntat: d’allò que en el seu moment es va aprovar com a Agenda 21 Local, què se n’ha aconseguit? En un dels eixos més importants des del punt de vista ambiental, com ho és el dels residus, què hi està fent l’Ajuntament de Sant Cugat? Reciclen el veïnat i comerços de Sant Cugat? Quants residus generem?

Hem cercat les dades en una sola font per no marejar els lectors, del web de l’Agència de Residus de Catalunya i n’hem extret les d’una munió de municipis comparables: els majors de 50.000 habitants, sense tenir en compte Barcelona, l’Hospitalet i Badalona, amb dinàmiques diferents. Molt sovint es comparen les dades de Sant Cugat amb les de l’Àrea Metropolitana, les del Vallès o Catalunya sense tenir en compte que les realitats socioeconòmiques són molt diferents. Hem volgut buscar, doncs, un tipus de dinàmiques tan properes com sigui possible dins la diversitat.

Sant Cugat: de ciutat líder en generació de residus a capdavantera en recollida selectiva

Sant Cugat va ser, juntament amb altres municipis com Torrelles de Llobregat o Molins de Rei, ciutat pilot del programa Residu zero. Un programa que contemplava la gestió dels residus des de la perspectiva que la població havia de responsabilitzar-se dels materials que utilitzava. L’administració havia de reciclar i reutilitzar en la “fracció resta” tot aquell material susceptible de ser-ho i només anava per separat el residu orgànic i els productors havien de fer un canvi de model productiu. És evident que estem encara lluny d’aquell model i que es demanava un esforç massa important a la ciutadania.

Aquesta aposta política no va quallar doncs a la nostra ciutat i en el moment en què es va passar a formar part de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i el Tractament dels Residus (EMSHTR), en l’any 2006, vàrem assumir el mateix model de gestió que les ciutats metropolitanes. És a dir: El de la recollida selectiva amb tota la bateria de contenidors de colors: groc pel plàstic, verd pel vidre, blau pel paper, el marró de l’orgànica i el gris de la fracció resta que ja funcionaven a Sant Cugat.

Si ens centrem en les dades que trobem en les fonts oficials de l’Agència Catalana de Residus podem ressaltar el següent, tal com representa el primer dels gràfics adjunts: som la ciutat que genera més residus d’entre les ciutats comparades –sempre parlem en kg. / hab. / any– entre l’any 2000 i 2010, amb l’excepció del 2001 i el 2006 i en competència directa amb ciutats amb característiques similars des del punt de vista socioeconòmic com Castelldefels i Vilanova i la Geltrú. El 2000 generàvem 802 kg. /hab./any; el 2004, 885’74; el 2006, 607’5 i el 2010, 659’22. A partir d’aquest any i, com la resta de ciutats, es dóna una baixada important en generació de residus acabant per sota dels 400 kg./hab./any del 2014 i sent “superats” per Sant Coloma de Gramenet pel que fa a menys residus generats.

Però si generem més residus, és important saber què en fem d’aquests. La segona gràfica és ben clara. Fins al 2008 l’ajuntament de Sant Cugat no va començar a fer els deures i la gent tampoc, cal dir-ho. A diferència d’altres ciutats metropolitanes, la recollida selectiva a la nostra ciutat era gairebé inversament proporcional a la dada anterior. Sobretot si del total dels quilos li restéssim els residus de poda i jardineria que a Sant Cugat són exageradament més alts que a qualsevol altra ciutat de l’àmbit metropolità. Dels 15 municipis analitzats, en el 2000, Sant Cugat figurava en la novena plaça amb 59’68 kg./hab./any que suposava un 7’3% del total dels residus generats. La ciutat de referència en aquell moment era Vilanova amb 195 kg./hab./any i un 24’7% de recollida selectiva.

Com és la bossa de la brossa a Sant Cugat?

La progressió a partir d’aquí ha estat lenta i destaca el que hem ressaltat en el paràgraf anterior: la composició de la bossa de la brossa. En els següents gràfics es pot apreciar la diferència entre la de Sant Cugat i el mix de la de les ciutats de més de 50.000 habitants. En els primers cinc anys de l’anàlisi, a Sant Cugat hi destaquen la matèria orgànica –entre el 12 i el 25%– i la poda i la jardineria –entre el 12 i el 24’5%. En canvi a la resta de ciutats hi destaca els voluminosos –de l’11 al 23’9%–, altres recollides selectives –del 16’4 al 25%– i l’orgànica –del 7’86% al 18%. En els darrers anys aquesta composició varia i a Sant Cugat la recollida de matèria orgànica millora substancialment –passa del 26 al 39’3%– i segueix tenint pes la poda i jardineria però no tant –del 29 al 13’6%. Mentre que a la resta de municipis la situació és diferent i les dues fraccions amb més pes segueixen sent la matèria orgànica –22’8 al 26’7%– i els voluminosos –16’3 al 15’5%.

 

Amb aquestes millores en la recollida selectiva a partir del 2010, Sant Cugat situa aquesta per sobre el 30% el 2010 i del 40% a partir del 2011, arribant al 45% el 2012. Una bona dada sens dubte per una ciutat de l’envergadura de la nostra. No val a badar però perquè d’aquesta fracció, com hem dit abans, més d’una desena part el darrer any venia dels parcs i jardins. El que respon al model de ciutat que tenim, cosa que no passa a la majoria de la resta de ciutats de l’anàlisi. Amb aquests resultats estaríem onze punts per sobre de la mitjana de ciutats com la nostra i sis punts per sobre del percentatge de recollida selectiva total de Catalunya –38’35%.

Un contenidor de residus especials (piles, cds, bombetes, etc) al centre de Sant Cugat. Fotografia: Xavier Boix

Què caldria millorar

On es podria millorar? Totes les dades aportades en aquesta anàlisi són susceptibles de millora però hi ha alguns aspectes que són clarament millorables amb més recursos materials, educatius o informatius. També òbviament amb la voluntat ciutadana. Si Sant Cugat és la ciutat que en els darrers tres anys més nivell d’auto compostatge ha aconseguit d’entre les ciutats de més de 50.000 habitants –un 18% dels 1.693 quilos registrats per l’ACR–, per què no aspirar a ser capdavanters en altres àmbits?

En voluminosos i fusta és francament millorable la situació de la nostra ciutat que, segons les mateixes dades de referència, en l’any 2014 era la ciutat que menys quilos recollia després de Cerdanyola i Lleida –878 quilos. Un altre àmbit on es pot millorar molt encara és en la recollida de l’oli usat. Ciutats com Cornellà, Mataró, Lleida o Rubí recullen més quilos que no pas els magres nou quilos que recollim nosaltres anualment. I com a darrera qüestió a millorar és els residus tèxtils on recollim “només” 31 quilos el 2014 o 27 el 2013 i altres ciutats com Manresa, Lleida, Rubí o Reus superen els 100 quilos amb escreix.

Cal dir però que hi ha una qüestió en la qual podem estar previsiblement tranquils que és el destí dels nostres residus. En principi, tota la fracció de la resta –el que llancem al contenidor gris– va a una planta de tractament. O sia, no va ni a incineradora ni a dipòsit de residus –com el de l’Elena que tenim aquí al costat entrant a Cerdanyola. Aquesta política però només es porta a terme des del 2011. Fins aleshores tot es portava a un dipòsit de residus. I fins i tot el 2013, 637’88 quilos van anar a incineradora.

Què hi diu la gent del carrer de la gestió dels residus?

Hem preguntat a quatre veïns, Ignasi, Susanna, Enric i Gemma, que es trobaven pel centre, si reciclen a casa seva. Tots quatre han dit que sí. El mateix amb dos restaurants i un comerç d’alimentació als quals també hem preguntat. Tot i així, no hi ha dades concretes de la quantitat de residents que viuen a la ciutat que reciclen, tampoc de comerços. No hi ha doncs un observatori local sobre la qüestió.  

Respecte a la situació del reciclatge a Sant Cugat, “cap enfora no pinta malament, l’ajuntament sembla que té una flota de seixanta camions de diferents tipus de recollida d’escombraries, hi ha contenidors per tot arreu, hi ha fins i tot contenidors subterranis... He llegit les dades oficials –ens les hem de creure– que s’ha reduït molt el rebuig que no es pot reciclar en el municipi. Segons l’ajuntament, és un 40 i escaig que tot el rebuig que es genera al municipi es recicla”, afirma Daniel Gambús, membre de El Mussol.

Des de l’entitat fan èmfasi en quatre punts: rebuig zero a l’abocador, clara aposta per arribar a aquest objectiu, baixar l’empremta de carboni i, transparència. “Cal un missatge molt clar, de que no només es vol donar la imatge que es vol reciclar, sinó que es vol reciclar” sentencia Gambús, referint-se així a que cal que realment hi hagi intenció de reciclar més enllà de l’aparença. “Després de tot aquest panorama tan maco, em falta una auditoria dient quina és l’eficàcia real de tot aquest sistema de recollida selectiva”, explica Daniel. Segons el seu parer, cal associar-se amb altres entitats per dur a terme un millor reciclatge. “En un municipi de la mida de Sant Cugat, que ja comença a ser considerable, segurament per a moltes de les fraccions del rebuig no genera prou massa específica perquè tingui justificació econòmica, però si es comença a sumar municipis sí que la té. Un municipi que realment no vol ser el millor, sinó el que vol és reciclar es comença a associar amb altres municipis per trobar solucions”, afirma Daniel Gambús. També proposa una jornada de recollida d’escombraries on s’impliquin tots veïns.

Notícies relacionades