Cap a una ciutat sostenible

El model de ciutat implica reptes ambientals propis. Foto: Jordi Pascual

Una ciutat-jardí amb un 89% dels ciutadans satisfets de viure-hi, segons la darrera onada de l'Observatori Sociològic. Sant Cugat pot semblar a simple vista un petit paradís verd que, tot i estar al costat de Barcelona, gaudeix de bona qualitat d'aire. Durant el 2015 solament hi va haver dos dies amb qualificació baixa i la majoria, 255, van ser satisfactoris. Hi ha jornades puntuals en què la qualitat és excel·lent; en el primer mes del 2016, tres dies.

Més enllà de les amenaces ambientals que envolten la ciutat, el propi model de desenvolupament urbanístic planteja reptes. L'existència de més de 70 hectàrees considerades verdes (ja siguin parcs o zones naturals) implica mesures de recollida de residus i consum d'aigua superiors a municipis veïns o amb un nombre d'habitants similar.

És per això que en el mandat present s'han acceptat set mocions relacionades amb el medi ambient així com les al·legacions de l'Ajuntament al projecte de fer un ramal ferroviari envoltant l'Estany dels Alous. En el Ple de gener es va aprovar donar suport als acords presos en la cimera de París COP21, iniciar els treballs perquè Sant Cugat esdevingui municipi sostenible i prohibir l'ús de l'herbicida glifosat en totes les activitats que depenen del consistori.

La resta de propostes votades en el Ple són l'inici de mesures com l'esterilització per controlar la població de senglars, el desenvolupament del catàleg d'arbres monumentals, el rebuig a l'anomenat impost al sol i el compromís, finalment pressupostat amb una licitació, per canviar el clavegueram de la Riera Saladrigues i el Torrent de Buscarons.

Els compromisos per l'estalvi energètic complerts

L'Oficina Sostenible facilita un seguit de documents sobre el desenvolupament i compliment o no de polítiques per fer de Sant Cugat una ciutat més respectuosa amb el medi ambient. L'Informe Anual d'Acords Voluntaris del 2015 fa balanç de les accions des del 2012. El punt fort del període és el canvi gradual de la il·luminació pública cap a una tecnologia més eficient i amb reguladors d'intensitat. S'ha complert seguint els terminis.

Dades extretes de l'Informe Anual d'Acords Voluntaris del 2015. Gràfic: Jordi Pascual

Tot plegat queda incorporat en el Pla Director d'Enllumenat Públic i s'ha mantingut amb el canvi de contracte que es va fer al novembre del 2014. L'estalvi en el consum d'energia elèctrica també ha afectat a edificis públics. La seu de l'Ajuntament va incorporar interruptors a les taules al 2013. Això ha permès, segons l'Informe, un estalvi del 10'27% del consum.

A les escoles de Pi d'en Xandri i Collserola es van implementar projectes que han permès estalviar un 23'85% i un 33'44% de consum respectivament. A més, el 2012 es va reduir l'horari de neteja nocturn dels centres públics a dues hores. Durant el període l'escola bressol La Mimosa i l'escola Gerbert d'Orlhac han canviat la caldera per una més eficient, a l'igual que el centre sociosanitari i el complex esportiu de La Floresta.

Sense cotxes híbrids per a la policia

En el balanç 2012-2015 només hi ha una única gran acció incomplerta, la contractació de cotxes híbrids per a la Policia Local. L'adquisició es va cancel·lar a l'abril del 2013 perquè cap entitat financera es va presentar al concurs públic per assumir el finançament dels vehicles via leasing. No hi ha hagut nou intent tot i que al novembre van començar a funcionar dues motos elèctriques.

Els dos governs de Conesa han fet una defensa acèrrima del camí cap a l'eficiència de la flota de vehicles municipals. L'aventura va començar amb l'adquisició de dos autobusos híbrids el 2011. Tot i no haver complert les expectatives, l'any passat es va comprar un vehicle totalment elèctric per a la línia 7.

A finals del 2015 també es va incorporar una furgoneta elèctrica que deixava la flota municipal elèctrica amb vuit bicicletes, quatre furgonetes, dos vehicles tipus Twizys i dues motos. L'aposta pels vehicles elèctrics ve determinada per una moció institucional que es va aprovar el 2014.

Gestió de residus

L'Informe Anual d'Acords Voluntaris del 2015 també recull diverses accions, totes complertes, per a la millora en la gestió de residus. Durant els tres anys que analitza el document s'han adquirit vehicles més eficients i s'han ubicat més punts de recollida. Això va provocar en un primer moment un augment de les emissions però el reestudi de la freqüència de pas, el recorregut i els punts ha permès rebaixar-lo.

Cristina Paraira, tinent d'alcalde de Serveis Urbans, va anunciar el mes passat un nou sistema de recollida de voluminosos. Es perdrà el pas porta a porta i s'ubicaran punts fixes per a la recollida. Aquesta mesura, vinculada als nous contractes de gestió dels Punts Verds de la ciutat, també hauria de significar una reducció de les emissions en la gestió dels residus.

La seu de l'Ajuntament com a handicap

La Declaració Ambiental de l'Ajuntament és un document en què es plantegen els reptes i accions que desenvolupa el consistori per a la sostenibilitat en aquells àmbits on té una incidència més directa, l'edifici de la Plaça de la Vila i la brigada. La darrera actualització feta pública per l'Oficina de Sostenibilitat és del 2013 tot i que, segons el document, al desembre del 2015 s'hauria d'haver publicat el tercer seguiment.

En aquest informe, la gerent de l'Ajuntament, Carme Oliver, signa un escrit en què s'afirma que se cerca un “model de ciutat verda que promogui l'estalvi energètic, l'ús d'energies renovables, la reducció d'emissions contaminants, així com una gestió sostenible del cicle de l'aigua i dels residus”.

Per predicar amb l'exemple, el consistori desenvolupa el programa Ho fem pel medi ambient destinat als treballadors de l'Ajuntament. Es van pronosticar 42 actuacions durant el 2013 de les quals cinc es van anul·lar. A més, els assalariats tenen accés a un Manual de bones pràctiques ambientals des de la intranet municipal. Amb el programa es pretén reduir els residus, crear consciència, implementar la compra responsable i fomentar els desplaçament sostenibles.

Justament l'edifici de la Plaça de la Vila té una alta despesa energètica que en el 2013 va arribar a 1.221.954 kWh. Es va complir l'objectiu de no incrementar-lo. De fet, es va reduir respecte a l'any anterior. Ara bé, continua sent, segons la pròpia Declaració, una xifra molt elevada que ha de continuar reduint-se amb mesures com les que es van aplicar seguint els Acords Voluntaris.

Tot i haver augmentat el nombre d'assalariats, la seu central de l'Ajuntament ha disminuït el consum per treballador i el total. A més, la instal·lació solar fotovoltaica que hi ha al sostre de l'edifici permet produir més de 20.000 Mwh tot i que mai arriba a representar el 2% del consum total.

Consum d'energia elèctrica de la seu de l'Ajuntament segons la darrera actualtizació de la Declaració Ambiental. Gràfic: Jordi Pascual

 

La marató d'estalvi energètic

En el berenar de Nadal amb els periodistes, Conesa va anunciar que Sant Cugat participaria en una marató d'estalvi energètic en edificis públics. Aquesta proposta es realitza durant el mes de febrer a tres altres ciutats, El Prat, Granollers i Sant Boi. Es tracta de reduir la despesa d'aigua, gas i electricitat respecte febrers anteriors. L'estalvi anirà destinat a pal·liar la pobresa energètica.

Paraira espera que l'estalvi arribi al 10% a la ciutat. Per aconseguir-ho s'ha abaixat un grau la temperatura de l'edifici de l'Ajuntament i la Policia Local. També s'ha desactivat un dels ascensors i s'han reduït el nombre de llums encesos a la recepció i els passadissos.

Presentació de la Marató de l'Estalgia. Foto: Gabinet de Premsa de l'Ajuntament

A la Biblioteca Gabriel Ferrater s'apaguen els llums de la sala infantil els matins de dimarts a divendres, no s'encenen els del pati fins al vespre i s'han instal·lat reductors de pressió d'aigua. A la Casa de Cultura s'han desactivat els focus de la sala d'exposicions i s'han inhabitat un dels interruptors de les aules i els passadissos. El Museu també ha reduït la il·luminació nocturna, ha desactivat els comptadors de persones i les sales es climatitzen segons la necessitat real amb la instal·lació de termòmetres.

El repte de la gestió sostenible de les zones verdes

La gran quantitat de parcs de la ciutat van significar el 2013, segons la darrera actualització de la Declaració Ambiental un consum de 233.000 metres cúbics d'aigua. És una xifra que es troba per sobre dels anys 2007 i 2008 i per sota dels següents. Ara bé, representa la més baixa en la relació de litres per metres quadrats de superfície regada.

Consum d'aigua de la brigada segons la darrera actualització de la Declaració ambiental. Foto: Jordi Pascual

L'altre gran repte de l'existència de tantes zones verdes és la quantitat de residus vegetals generats. Representen més del 90% dels residus de la Brigada de Parcs i Jardins i els darrers anys ha estat per sobre dels 25.000 quilograms anuals. El 2013, darrera dada reflectida en la Declaració va arribar a 37.060 kg.

S'evidencia, llavors, que la percepció de petita illa verda saludable implica reptes mediambientals complexos que, tot i que s'han fet passos ferms per superar-los, continuen ben presents. El desenvolupament dels acords presos en el mandat serà clau per avançar en la línia de la sostenibilitat.

Notícies relacionades