Cohesió social a través dels horts urbans

Fotos: Jordi Pascual

Tot va començar allà pel 2014, quan en el marc de la iniciativa Mira-sol, Fem ambient! es van començar a fixar les bases del que seria l’actual hort comunitari del barri. El Consell de Barri i la cooperativa –llavors era associació– Cíclica van fer pinya per acabar coordinant-se en el nou mandat amb la regidoria de Medi Ambient, encapçalada per Joan Puigdomènech, per organitzar un procés participatiu que permetés definir l’espai i acabar creant l’Associació d’Hortolans de Mira-sol, actual gestora de l’hort ubicat al darrere del centre cívic després d’uns mesos d’acompanyament de Cíclica. Durant l’any passat es van acabar els detalls i des del setembre del 2016 està a ple rendiment. És el primer exemple d’hort urbà municipal gestionat per entitats i destinat a la ciutadania en general.

Abans els horts urbans es pensaven, sobretot, per a persones amb risc d’exclusió o jubilades. Així van néixer els horts del Turó de Can Mates, que al 2007 es van ampliar fins acollir 21 parcel·les destinades, principalment, a jubilats. Són de gestió directament municipal. Amb una lògica similar es van estrenar al desembre del 2015 els horts de Can Possible, gestionats per serveis socials i amb el suport de la cooperativa L’Ortiga, encarregada de la gestió dels horts del voltant de Can Monmany –on també es fan programes per a persones amb risc d’exclusió social–. Estan ubicats al carrer Andana, a prop de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat del centre de la ciutat.

Gran part del boom dels horts urbans ve marcat per una moció institucional del 2012 per apropar la terra als ciutadans. L’hort de Mira-sol ha estat la prova pilot que va permetre que al 2016 es fes la primera convocatòria del programa Cultiva’t pel qual l’Ajuntament cedeix parcel·les a entitats perquè aquestes gestionin i dissenyin el seu espai d’horts. D’aquest projecte van sorgir els horts de Volpelleres, a l’entorn de la masia de Can Canyameres, i els del carrer Amposta, a La Guinardera, que estan en ple funcionament des del juny i el juliol, respectivament.

Mira-sol, Can Possible, Can Mates, Volpelleres i carrer Amposta són els cinc espais de la ciutat que actualment tenen l’ús d’hort urbà. Segons el consistori, tots cinc sumen 9.262 metres quadrats de superfície, 7.138 dels quals estan destinats al cultiu. En una segona fase del programa Cultiva’t s’han tret a concurs 4.258 metres quadrats més (2.602 per a cultiu) amb horts ubicats al parc Ildefons Cerdà, carrer Amposta nord, carrer Andana i avinguda Roquetes. També es canviarà la gestió dels de Can Mates. Els del parc Ildefons Cerdà són possibles després d’haver estat una de les propostes guanyadores als pressupostos participatius del 2016-2017, tot i que inicialment s’havien previst tant al barri del Monestir-Sant Francesc com a La Floresta.

Tenen terminis diferents i alguns encara no el tenen fixat del tot però l’arrencada dels quatre nous espais es donarà durant els propers mesos ja que ja es coneixen les entitats que se’n faran càrrec. Els de Can Mates passaran d’estar gestionats per l’Ajuntament a estar en mans d’una nova entitat que farà de paraigües dels hortolans jubilats actuals i l’AMPA de l’escola del Turó de Can Mates. Les obres d’arranjament del rec i de tancament perimetral es faran al desembre i entraran en funcionament al gener o febrer de l’any vinent.

Pel que fa als nous espais, l’Associació cristiana Gilgal solidari, una agrupació d’esglésies autònomes que té com a objectiu la predicació de l’evangeli, s’encarregarà de la gestió dels del parc Ildefons Cerdà. Les obres d’adequació de l’espai es faran a l’octubre, el que permetrà que entrin en funcionament al desembre. L’Agrupament Escolta Brenguer el Gran, l’Esplai Sarau i el Pica-Roca seran els encarregats de gestionar els horts del carrer Andana, l’adequació dels quals es farà al gener o al febrer, el que permetrà que entrin en funcionament entre el març i l’abril. L’Associació cultural florestana CRAC serà l’encarregada de gestionar els horts de l’avinguda Roquetes, al darrere de la deixalleria, que tenen una previsió de calendari com els del carrer Andana.

Finalment, els del carrer Amposta, les obres dels quals es faran al desembre perquè entrin en funcionament entre el gener i el febrer, estaran gestionats per l’Ateneu. Aquesta serà la primera entitat en tenir dos horts. Segons explica Toni Ramon, membre de la direcció de l’Ateneu, s’han decidit a accedir a la segona fase del programa Cultiva’t veient l’èxit de la primera edició. Espera que es compleixin els tempos perquè es pugui fer a la primavera la primera plantació.

El balanç de la primera experiència de Cultiva’t

L’Ateneu és bona mostra de l’èxit ja que té les 23 parcel·les dels horts del carrer Amposta sud plenes i llista d’espera, que servirà per prioritzar l’altre espai. Tots dos espais els permetran tenir 3.696 metres quadrats de superfície, 2.212 destinats al cultiu. Ramon explica que l’hort que ja està funcionament està pensat amb la lògica de poder cultivar un tros privat però compartint l’aigua, les eines i la neteja, tot i que també tenen parcel·les comunitàries que donen la possibilitat de cultivar de manera cooperativa. El nou espai es dissenyarà tenint en compte la demanda.

Qui també fa un balanç molt positiu del programa d’horts urbans és l’altra entitat que en gestiona directament un, l’Associació de Veïns de Volpelleres. La seva vocal i membre de la comissió especial encarregada de l’hort, María Torné, explica que l’entitat es va decidir per agafar els horts perquè feia temps que demanava un ús social per als solars buits del barri. En aquest cas, a més, queden al tocar de la masia de Can Canyameres, la rehabilitació de la qual és una de les seves principals reivindicacions avui dia. L’alcaldessa, Mercè Conesa, es va comprometre a la darrera Festa Major del barri a tenir un projecte de rehabilitació per al 2020.

Alguns membres de l’associació van seguir de prop el projecte de l’hort comunitari de Mira-sol i van presentar un projecte que tenia en compte l’accessibilitat així com cedir un petit espai als nens sahrauís que resideixen durant uns mesos al pis que l’Ajuntament els posa a disposició al barri de Volpelleres. Diu, però, que ara per ara els falten voluntaris per poder fer front a la segona pota del seu projecte i no descarta que s’acabi alterant per cedir aquest espai a una nena amb espina bífida, una malformació congènita.

L’hort de Volpelleres té parcel·les individuals i compartides i una organització comuna per a la gestió dels recursos amb comissions d’aigua, eines, planter i d’altres. Així han creat comunitat a un barri que encara està en ple creixement –té uns 5.000 habitants dels 10.000 que pot arribar a acollir– fent que 14 famílies facin amistat entre elles, segons explica Torné. La majoria de famílies estan constituïdes per una parella que va anar a viure al barri i va tenir fills ja vivint allà. Això fa que molts infants acudeixin amb els seus pares a cultivar.

En la primera convocatòria per adjudicar els horts que va fer l’Associació de Veïns es van quedar 15 persones en llista d’espera i n’hi ha aproximadament unes altres 15 que s’hi han volgut sumar, més les persones que passen per l’hort a preguntar. És per això que proposen a l’Ajuntament adaptar un terreny que hi ha just al costat de l’actual hort per fer una ampliació que uniria encara més l’espai agrícola amb la masia de Can Canyameres.

De la mà de l’Ajuntament, diu Torné, van poder redactar el projecte i posteriorment fer cursos de formació, sempre tenint en compte que un dels requisits del programa Cultiva’t és que ha de ser un espai lliure de pesticides. Això els obliga a posar plantes aromàtiques que atreguin les abelles per pol·linitzar i espantin altres espècies nocives per a la plantació. Només cal fer-hi un tomb per comprovar que, tot i que només porten uns pocs mesos en funcionament, ja hi ha tomàquets, carbasses, albergínies, cols i enciams llestos per ser collits; el mateix que passa als horts de l’Ateneu.

Notícies relacionades