El crit per aturar la caça arriba al Consorci del Parc Natural de Collserola

Foto: Jordi Pascual (mapa de les zones de caça del Consorci del Parc Natural)

Un porc senglar es passeja per la muntanya però atret pel menjar fàcil es desvia cap a la ciutat. Les xarxes socials comencen a omplir-se de fotografies. Fa uns mesos que aquesta escena es repeteix amb certa freqüència a Sant Cugat. La sobrepoblació a Collserola i l'inici de normalització d'un hàbitat urbà han posat en alerta veïns dels barris limítrofs amb el parc alhora que ha animat a partits i administracions a actuar d'alguna manera. A mida que la consciència animalista ha crescut, les batudes com a principal sistema humà de regulació poblacional dels senglars han estat posades en dubte.

L'Associació de Veïns de Sol i Aire porta al Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de Collserola una proposta perquè es deroguin les zones de caça menor. Com el seu nom indica, es tracta d'un òrgan de caràcter consultiu on participen, segons figura al lloc web del consorci, entitats i representants dels sectors socials. Funciona de forma paral·lela als tres òrgans executius, l'assemblea general com a òrgan deliberatiu suprem; la comissió executiva que segueix i estableix mecanismes per portar a la pràctica allò que acorda l'assemblea, i la presidència i vicepresidència, en mans d'Ada Colau i Mercè Conesa respectivament, que encapçalen l'assemblea i poden rebre accions delegades d'aquesta.

Els veïns de Sol i Aire, conscients que el seu barri queda en el límit amb la zona de caça que té delimitada Sant Cugat, proposen que la Direcció General de Forests del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació actuï perquè la caça menor quedi derogada al terme municipal de Sant Cugat durant l'any vinent. Demanen al president del Consell Consultiu, Marià Mati, que porti aquest assumpte al Consell Executiu. Consideren que cada cop hi ha més persones que volen “anar més tranquil·les i sense ensurts i acompanyades dels seus animals de companyia”.

Manel Soler, president de l'associació veïnal, diu que és una proposta que de moment només han presentat al Consell Consultiu, que se celebra avui (12 de desembre) tot i que està oberta a que altres col·lectius s'adhereixin. A nivell polític assegura que només ha passat la petició a Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient, ja que prefereix esperar a que el consell dirimeixi.

Així i tot, valora que la protecció de Collserola és contradictòria. Ho fa referint-se a un article que va publicar la setmana passada el diari El Món en què la cap de Servei d'Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental del Parc, Isabel Raventós, explicava que hi havia massa afluència de persones, el que provocava conflictes i impactes negatius sobre el medi ambient. La caça, al parer de Soler, és un perill tant per als animals com per a les persones, el que valora que dista de poder considerar el parc un espai protegit.

Altres crits en contra de la caça

 

Després que al juny del 2015 l'Ajuntament adjudiqués una prova pilot per a l'eliminació del senglar de les zones urbanes en forma de contracte menor de 18.000 euros i, per tant, sense concurs obert, va aparèixer una campanya digital a Change.org per aturar la prova. La recollida de signatures va tenir 3.336 suports. Gairebé mig any després la Plataforma Animalista (PAS) anunciava que tenia més de 1.000 signatures en contra de les batudes i que seguiria treballant en aquest sentit.

De forma paral·lela, l'Ajuntament va iniciar un conveni amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS) de la UAB per fer una prova pilot d'esterilització dels exemplars que s'enxampessin en zones urbanes. Tot i això, tal com van explicar en una jornada a La Floresta a l'abril, tot plegat hauria d'anar acompanyat de mesures que evitessin que els senglars se sentissin atrets per les facilitats d'accés a aliments que poden representar les zones urbanes per la presència de gespa amb insectes o de contenidors de fàcil accés.

Tant els experts del SEFAS com Puigdomènech consideren que la “reducció física” és necessària. De fet, tal com es va explicar en la jornada a La Floresta, l'augment poblacional de senglars ha estat generalitzat arreu del món i a Collserola ja se supera en prop de 500 exemplars la càrrega natural. Si bé, tal com va explicar el professor del SEFAS Santiago Lavín a elCugatenc, “per fer-ho cal la presència d'un veterinari ja que s'ha d'evitar que l'animal sofreixi”.

Intentar mantenir la població estable

Finalment, al setembre es va iniciar un projecte impulsat per la UAB, la Diputació i els ajuntaments de Vacarisses, Terrassa, Matadepera i Sant Cugat per començar a injectar una vacuna als senglars trobats en zones urbanes amb la finalitat de retardar la pubertat i així fer que es reprodueixin més tard. És una operació que es limita a les zones urbanes i que va tenir el vist-i-plau d'ecologistes i administracions, a l'espera de saber-ne els resultats.

Si bé, tal com va explicar Jordi Padrós, coordinador d'Espais Naturals de la Diputació, en la presentació de la iniciativa que es va fer al maig a Matadepera, no es pretén acabar amb la caça, més pròpia de les zones naturals, sinó que es vol comptar amb caçadors, ecologistes i altres actors implicats per evitar conflictes entre els senglars i els humans. De fet, tot i aquest projecte i la petició dels veïns de Sol i Aire, tal com figura al lloc web del consorci, el passat dissabte hi ha hagut caça major – de senglar– a Sant Just Desvern i a Sant Cugat i abans d'acabar l'any, el dia 15, hi haurà una jornada de caça menor –de conill, tudó i tord– a tots els municipis que tenen zona de caça a Collserola.

Notícies relacionades