Fotos: Localpres, Gilgal i Jordi Pascual

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del tercer FOCUS, Menjar saludable i de proximitat, aquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

L’any 2014 l’inici d’un procés participatiu va posar les bases de l’hort comunitari de Mira-sol, una iniciativa estrenada finalment al 2016 i nascuda de la pressió ciutadana, amb el suport de la cooperativa Cíclica i l’empenta del Consell de Barri. Hores d’ara aquell espai està gestionat per una associació d’hortolans que compaginen l’esperit productiu amb altres mirades com la formació, la cohesió intergeneracional i el suport a l’economia domèstica. Tot l’espai depèn d’una assemblea formada pels usuaris, que també es doten de comissions.

Ubicat al Casal de Mira-sol, hi ha un gran hort comunal de 176 metres quadrats així com horts individuals, compartits i per a infants, tot i que tenen previst fer algun petit canvi a la distribució de l’espai. El gran hivernacle que es veu des de fora de la instal·lació permet fet planter de forma col·lectiva. Toni Cuco, membre de l’associació d’hortolans, recorda que l’hort és possible gràcies a la reivindicació veïnal i a la feina del primer any, quan van tenir l’acompanyament de Cíclica fins que es van constituir com a entitat. Ara els queda menys d’un any abans de tornar-se a concursar l’espai, que volen seguir gestionant.

“Fem un balanç molt positiu tot i que la participació també suposa tenir dificultats perquè hi ha gent que es despenja, es desvincula... i això suposa haver de fer accions per reactivar-nos cada cert temps”, explica Cuco, “l’autogestió és la nostra característica més pròpia però també és difícil de gestionar”. Cinc anys després del naixement d’aquest projecte ara ja consolidat, l’Ajuntament té el seu propi programa d’horts urbans, Cultiva’t, que se suma als horts socials ja existents i on hi participen set entitats amb convenis quadriennals i prop de 200 persones.

“És un espai de socialització i de foment de l’agroecologia, amb un suport evident a l’economia domèstica i apostant per la sostenibilitat, tant pel que fa a la reducció de residus com la compaginació d’altres projectes com un hotel d’insectes i una capsa per als ratpenats”, explica Rebeca Galán, membre de Gilgal Solidari, entitat que amb l’Aula de So s’encarrega de gestionar els horts del parc Ildefons Cerdà, al carrer torrent d’en Xandri, “ens queden dos anys de projecte per tornar a intentar tenir la concessió”.

Hores d’ara els horts de Gilgal i de l’Aula de So tenen tres parcel·les de 36 metres quadrats per a tres projectes valorats per l’equip gestor: un programa de l’Ateneu per a persones amb discapacitat, projectes d’inclusió de l’Escola d’Adults i el projecte de criança en basc de Gure Txokoa. Tenen 10 parcel·les més de 31 metres quadrats, quatre de les quals són per a persones en situació de vulnerabilitat derivades per Gilgal o pels serveis socials, quatre individuals sortejades entre el veïnat interessat i dues d’agrupacions de quatre persones també per sorteig. Per fomentar un ús responsable, cada tres o quatre mesos es fa una formació en agroecologia, unes formacions que se sufraguen amb una quota mensual dels usuaris de totes les parcel·les excepte les reservades per a persones en vulnerabilitat.

Cada hort urbà depèn de la proposta de l’entitat. Per exemple, l’Ateneu, que gestiona els horts del carrer Amposta, va accedir a Cultiva’t en la primera edició i hores d’ara hi té 36 parcel·les de diferents mides, on també hi ha un gran hort comunitari de 97 metres quadrats. En total són 2.100 metres quadrats cultivables i amb la reserva de tres parcel·les per a finalitats socials. “Amb els horts comunitaris del carrer Amposta el nostre objectiu és crear un espai on a més de transmetre i fomentar l'autoconsum ecològic, es duguin a terme activitats en comunitat on les decisions siguin preses de manera assembleària”, explica Marcel Cuesta, de la branca EcoAteneu, “actualment, plantegem, que més enllà d'optar a una parcel·la individual es pugui participar de cultius o experiències comunitàries a les parcel·les més grans”.

Als horts de l’Ateneu també hi ha estratègies per millorar la gestió de l’aigua –reg per degoteig o exsudació i recomanació d’emprar programadors– i per aconseguir una gestió de residus eficient –un compostatge comunitari i recollida selectiva–, paràmetres estipulats pel programa municipal. A més, també es fan formacions, compres i reparacions d’eines tradicionals i es distribueixen les tasques de manteniment de forma igualitària, seguint la lògica de l’assemblea que s’encarrega de coordinar l’espai.

Una mirada general per a tots els horts

El programa Cultiva’t pretén esdevenir un paraigua comú de tots els horts urbans municipals. Fins ara hi havia sis espais –Can Canyameres (AVV Volpelleres), Amposta sud (Ateneu), Amposta nord (Ateneu), Mira-sol (associació d’hortolans), parc Ildefons Cerdà (Gilgal i Aula de So) i Turó de Can Mates (AFA de l’escola)– i durant el darrer mes s’ha posat en marxa el setè, el del carrer Andana, gestionat per l’Agrupament Escolta Berenguer el Gran. Fonts de l’Ajuntament expliquen que tenen l’objectiu d’iniciar les obres d’uns nous horts a l’avinguda de Roquetes abans d’acabar l’any.

Cultiva’t s’emmarca al Programa de Foment de l’Agricultura Urbana i Periurbana, que es marca l’objectiu de reduir la petjada ecològica dels productes agrícoles, conservar la biodiversitat del municipi i de la serra de Collerola, mantenir un paisatge en mosaic, promoure l’agricultura ecològica, sensibilitzar la població, reduir el risc d’incendi forestal, adaptar el municipi al canvi climàtic, generar llocs de treball, recuperar oficis perduts i contribuir a assolir tres els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): la fam zero, el consum i producció responsables i l’acció climàtica. En aquest pla es preveu que el programa d’horts urbans tingui una dotació econòmica de 245.600 euros per als horts i 19.500 euros per a la dinamització agroecològica.

En el marc del Programa de Foment de l’Agricultura Urbana i Periurbana també s’incorporen altres mesures com ara el conveni amb el Consorci del Parc Natural de Collserola per promoure la transició agroecològica –l’Ajuntament va aportar 27.000 euros per al període 2018-2020–, el foment del consum dels productes de proximitat als menjadors escolars, la concessió de l’explotació de la finca de Can Monmany –en mans de de la cooperativa l’Ortiga–, la prova pilot de silvicultura i la possible recuperació de camps –a Torre Negra i Can Cabassa.

Fugir de la lògica institucional

Tot i que la majoria d’horts ubicats al nucli de la ciutat o bé són públics o bé estan a parcel·les privades, també hi ha alternatives de persones que busquen espais col·lectius defugint de la lògica institucional. Un exemple és l’Horta Alliberada, un projecte nascut ara fa aproximadament un any de la mà de Batzac, l’Assemblea pel Clima i la Xesca i que ara treballa de forma autònoma i assembleària. Cecilia Gefaell, una de les integrants del col·lectiu que gestiona l’horta ocupada ubicada al final de l’avinguda Cerdanyola, defensa l’Horta Alliberada com un projecte “il·lusionant i molt bonic” tot i que amb el repte d’acabar d’enxarxar les persones que hi participen: “Espero que en un temps tinguem més confiança perquè una comunitat no es construeix en un any”.

Hores d’ara l’Horta Alliberada té diverses parcel·les familiars de 20 metres quadrats i dues de mitjanes per als esplais. La resta de la parcel·la cultivable –mitja hectàrea, ja que l’altra meitat no permet sembrar– s’empra com a hort comunitari. Per Gefaell cal reforçar la idea assembleària per a què les persones que hi participen no agafin dinàmiques de poder i submissió i perquè les diferències de gènere i origen no esdevinguin un fre al projecte col·lectiu. “Aquest és un espai obert al barri i no depèn de ningú ni de cap comissió en concret”, reivindica.

Tot i que sense una mirada política tan ben definida com l’Horta Alliberada, els agricultors dels camps que hi ha al tocar de l’institut d’FP també surten del sistema municipal. Són uns terrenys ocupats on hi ha 86 horts, ara en risc davant de la notificació de l’Ajuntament de desmantellar les tanques, construccions i barraques per ajustar-se al planejament i davant del risc pel subministrament elèctric sense protecció homologada, abastament d’aigua tampoc homologat i inexistència d’instal·lacions per evacuar les aigües fecals.

La notificació estava dirigida a la Inmobiliaria Mar SL, propietària dels terrenys, amb seu a Barcelona i que es coneix públicament amb la marca comercial La Llave de Oro. És aquesta l’obligada a complir l’ordre d’execució de l’Ajuntament. Fonts de l’empresa van rebutjar fer declaracions a aquest mitjà quan l’afer va sortir a la llum al març. Els hortolans defensen el seu projecte perquè, consideren, ha servit per dignificar l’espai i evitar l’abocament irregular de residus.