Ernest Vidal, Assemblea de la Bici: "A Sant Cugat els carrils bici són més recreatius que funcionals"

Ernest Vidal (dreta) durant l'entrevista. Captura del vídeo.

El Club Muntanyenc, on està enregistrada l'entrevista, és el paraigües que inclou l'Assemblea de la Bici però la idea és arribar als ciclistes de tota la ciutat i no només els socis de l'entitat. Això és el que explica Ernest Vidal, coordinador de l'assemblea, que fora de gravació assegura que, des que s'han organitzat, la veu de les persones que conceben els pedals com un transport més ha guanyat força davant de partits i mitjans: “Ara ens feu entrevistes i tot”.

Tot i que no s'ha constituït la Taula de la Bicicleta, estan convidats a la de Mobilitat i esperen poder defensar els ciclistes. Des que es van organitzar han parlat amb els grups municipals però més enllà de bones paraules i petites accions concretes de neteja i solució de desperfectes han aconseguit poc. Aquest mes, però, estan d'enhorabona. Una moció per crear un registre municipal de bicicletes que doni seguretat davant els robatoris ha arribat a ser institucional i s'aprovarà amb el suport de tots els grups municipals. Com a primer proposant es troba Ciutadans, que va contactar amb l'assemblea per enllestir-la.

Què és un registre municipal de bicicletes?

– Està plantejat perquè, en el cas que et robin una bicicleta, ho denunciïs a la policia que amb una base de dades pot tenir el control per trobar-la o descobrir-la a un taller. Ciutadans proposa, suposo, incriure's a la base de dades. Ara existeix el biciregistre a nivell estatal i l'Àrea Metropolitana en prepara un. No és una cosa únicament municipal perquè les bicicletes no es queden a Sant Cugat sinó que la gent baixa a Barcelona, Cerdanyola, Rubí...

Totes les bicicletes tenen un número de bastidor únic gravat al ferro que està sota dels pedals. Amb un biciregistre et donen una mena d'adhesius indestructibles i un líquid que col·loques a la bicicleta. És un adhesiu numerat que en cas que es tregui queda registrat amb una tinta fluorescent pel líquid. Si un taller rep una bicicleta per reparar amb el registre o que se li ha tret, pot avisar a la policia.

A través del Baròmetre de la Bicicleta, una enquesta anual de la Generalitat que es va publicar fa un mes, s'ha detectat que un dels problemes que desincentiva l'ús de la bicicleta urbana és el robatori. És una mesura més per intentar que no se'n robin tantes o que es descobreixi.

Està centrat en robatoris únicament?

No és per perseguir al ciclista, ho vam insistir molt amb Ciutadans. No és una matriculació sinó que està pensat perquè la gent s'animi a utilitzar la bicicleta. Ara la gent se'n compra una, li roben i al final deixa d'anar en bici. Al final la gent o té una bici de 50€ amb una pinta fastigosa o una de 1.300€ plegables que se l'emporta a tot arreu. La bici que hi ha entremig no existeix.

En la moció també es planteja fer publicitat de mesures per conscienciar la gent què fer si li roben la bicicleta. Un dels punts desconeguts és que el segur de casa pot servir per si et roben la bicicleta.

Quan ens vam reunir amb la gent de Ciutadans fa dos mesos, ens van comentar aquest tema. Nosaltres tampoc el coneixíem del tot. Si tens una casa propietat, has de tenir una assegurança obligatòria que en gairebé tots els casos cobreix la responsabilitat civil en bicicleta. La idea de la moció és que l'Ajuntament expliqui a la ciutadania que existeix aquest cas.

Deies que aquest registre és una forma de fomentar l'ús de la bicicleta però no és l'únic. Quin seria l'exemple d'una cosa que falla actualment i que s'hauria de millorar?

El Baròmetre de la Bici indica que el problema que té el ciclista quan va per la ciutat és de seguretat, pel trànsit, i de robatoris. Ja podem fer pedalades, bicisíndries, esmorzars amb bici, intentar que els nens vagin al col·le amb la bici... però si la infraestructura que depen de l'Ajuntament no millora, la gent no anirà en bici. Si no et sents segur i tens ensurts o t'han robat tres vegades la bicicleta, és normal que no la utilitzis. Aquestes són les dues coses que hauria de fer l'Ajuntament.

Com Assemblea de la bici vau fer un mapa de tota la ciutat on hi ha assenyalats problemes i propostes de solució. És una mena d'idea de com s'hauria de desenvolupar Sant Cugat perquè fos una ciutat més amable amb les bicis.

Vam fer dos tallers participatius al Club Muntanyenc en què ens vam reunir amb mapes per dibuixar els problemes que cadascú descobria. Ho vam reunir en un mapa d'Instamaps, una eina de l'Institut Cartogràfic de la Generalitat. El vam separar en tres apartats: prioritat alta, mitja i baixa. En vam fer un altre amb els bici-nyaps, errades que es poden solucionar amb una brigada per ajudar l'Ajuntament si tenia ganes i pressupost per començar a fer coses. Ho vam presentar al setembre a tots els regidors.

És una visió global de la ciutat, però hi ha necessitats diferents per zones. La Floresta és una zona de muntanya i el centre és molt més pla, per exemple. On es pot anar millor amb bicicleta?

Sant Cugat té un nucli urbà edificat de fa molts anys on és difícil millorar, tot i que s'està viananitzant molt. Hi ha barris com La Floresta, Valldoreix i Mira-sol on les distàncies són llargues i la gent es desplaça en cotxe. Pensem que la bicicleta elèctrica és una molt bona eina per a les zones amb més pujades i distàncies. Hi ha barris estranys, com La Floresta, que malgrat les pujades bèsties molta gent va a l'estació però li substreuen moltes parts de la bicicleta. Es podria posar un BiciBox que ja hi ha a Sant Cugat, Mira-sol i Valldoreix.

També utilitzeu el Twitter com una eina constant de manteniment.

Funciona molt bé perquè és directe i arribes a l'Ajuntament de manera puntual. És una eina ràpida i àgil on penjar fotos i fer evident les errades que hi ha. Fem crítica però també fem felicitacions. Hem arribat als Ferrocarrils de la Generalitat on demà ja posaran adhesius de bicicletes als nous vagons de tren que fins ara no hi eren. També hem arribat a solucionar moltes coses amb la Cristina Paraira [tinent d'alcalde de Serveis Urbans]. No ens falla mai.

Tenim el hashtag #bicistcugat que funciona bé i ens serveix per reunir-nos. Aprofitem el que trobem perquè com no tenim un duro ni els volem... [riu].

Si anem als orígens de l'Assemblea de la Bicicleta, vau plantejar un seguit d'objectius que tenen molta relació amb aquesta part política. Per exemple, volíeu una Taula de la Bicicleta. Ja no se n'ha parlat més però hi ha una Taula de Mobilitat en què participareu. Com queda la idea de Taula de la Bicicleta dins de la Taula de Mobilitat?

La nostra idea, egoista i per fer feina a favor de la bicicleta, era tenir només una Taula de la Bicicleta per reunir-nos amb l'Ajuntament un o dos cops al mes, valorar què s'ha fet, què es farà... Això ha quedat dins d'una Taula de Mobilitat on hi ha moltes entitats. Allà intentarem fer el que puguem. Seria més fàcil en una Taula de la Bicicleta. Encara no s'ha convocat la data ni ens hem mogut així que potser ens anirà bé.

Marqueu com a objectiu que d'aquí al 2020 un 5% dels desplaçaments siguin amb bicicleta.

És una xifra rodona que vam consensuar en els tallers que vam fer al Club Muntanyenc. Ara és molt baixa. Hi ha poques estadístiques i has d'agafar les metropolitanes. Demanem aconseguir més estadístiques amb un tòtem comptador de bicicletes que hem proposat posar davant de l'Ajuntament. És una eina que compta cada bicicleta que passa i després es fa públic a través de la web. Ara no hi ha xifres.

Us baseu en estudis de tota l'Àrea Metropolitana?

I altres coses que anem recollint. Un 5% és una xifra maca.

Estem molt per sota?

Estem una mica per sobre de l'1%. Però són dades difícils de comprovar. Sabem, per exemple, que a l'estació de Sant Cugat cada dia hi ha 400 bicicletes. Si no en robessin, potser hi haurien més. La bicicleta va a més. La benzina està com està, el dièsel hem descobert que és molt nociu per a l'aire...

En l'horitzó 2020 plantejàveu una estratègia per prioritzar la bicicleta. A nivell institucional què seria un document específic, s'inclouria en el Pla de Mobilitat Urbana o com es faria?

S'han de fer moltes coses al mateix temps. Hem elaborat onze punts estratègics i el mapa interactiu. A Sant Cugat els carrils bici són més recreatius que funcionals. Estan pensats per a caps de setmana de sol però no per anar a la feina, per anar de nit o dies de pluja. No demanem més carrils bici però sí millorar els que hi ha. A Rambla del Celler, per exemple, hi ha una rotonda en què ningú sap què fer. Si et quedes mitja hora mirant, descobreixes que la gent va de 50 maneres diferents. Cal arreglar infraestructura, fer promoció i que no es robin bicis.

Això vol dir pàrquings segur. Tenim constància que en preparen un al carrer de l'Andana, al darrere de l'estació. Per demanar...

Si voleu arribar al 5%...

S'han de fer més coses.

Proposeu que un 10% del pressupost de mobilitat vagi destinat a la bicicleta.

Ara mateix és molt inferior a aquesta xifra i, si has d'arreglar infraestructures, necessites diners. Ens emmirallem en el que fa Barcelona. Vol triplicar els carrils bici i canviar el concepte de ciutat cap a més humana, més neta, més silenciosa i per als vianants. No s'han de destinar tants calés al cotxe sinó traspassar-los a la bicicleta.

Malgrat tot això, podríem dir que Sant Cugat és una ciutat amable o gens amable amb la bicicleta?

És un municipi molt gran. La gent que es mou pel centre funciona d'una manera diferent a la de La Floresta, Valldoreix i Mira-sol. A l'extraradi es mouen molt amb el cotxe. Si vas a Valldoreix, no hi ha gent passejant. S'ha de fer més pedagogia i la bicicleta elèctrica ha de tenir un pes més gran. Hem d'eliminar molts prejudicis com que si vas amb bicicleta sues o que hi ha moltes pujades.

En el Baròmetre de la Bicicleta s'ha detectat que molta gent no ciclista demana dutxes a la feina. En canvi, la gent ciclista no en demana. Els que no utilitzen la bicicleta tenen la percepció que sues i els que sí no la tenim perquè no és així. A juliol o l'agost has d'escollir l'itinerari però la resta de l'any no. No és un esport, és una activitat física.

Tens la sensació que la bicicleta s'entén més com un esport que com un mitjà de transport?

Tal com estan plantejats els carrils bici a Sant Cugat, sí. Molta gent que utilitza la bici urbana ve de l'esport, que és una bona manera. Als països com Dinamarca, on hi ha un 55% de desplaçaments amb bicicleta, tenen menys despesa de seguretat social perquè la gent amb 60-70 anys tenen menys problemes cardiovasculars, d'artrosis... Que la gent sigui més sana representa menys diners per a la seguretat social que paguem entre tots.

No es tracta de fer esport, sinó d'una activitat física, de posar el teu cor un cop al dia amb més pulsacions. Fa molts anys que les bicicletes tenen marxes i l'esforç es pot gestionar.

Arran de la mort de Muriel Casals després que una bici l'atropellés s'ha obert un debat de si realment les bicis són segures i què es pot fer perquè els vianants, les bicicletes i els cotxes puguin conviure.

La lamentable mort de Muriel Casals va obrir un debat que va començar de manera estranya perquè tothom va acusar el ciclista. Després vam saber que la Muriel es va saltar el semàfor en vermell i el ciclista d'entrada va esquivar uns vianants i desgraciadament no va poder esquivar-la a ella. És un debat que ens hi trobem molt perquè tothom diu que els carrers de vianants són perillosos.

De la mateixa manera que la gent generalitza amb els polítics, que tots són corruptes i no és veritat, també ho fa amb els ciclistes dient que som incívics. És cert que hi ha gent que es comporta de manera incívica i ho acabem pagant tots. Tenim propostes de normalitzar els carrers de vianants. Hi ha pictogrames on apareix una persona amb una bicicleta a la mà. Ho fan servir a Terrassa i els hi funciona molt bé. A Europa hi ha horaris, normalment de cap de setmana i tardes, en què has de parar i continuar caminant.

Ara mateix al carrer Santa Maria els ciclistes ja ens autorregulem els caps de setmana perquè a ningú se li acudeix anar un dissabte a les 7 de la tarda amb bicicleta per allà. De tant en tant hi ha alguna persona que té molta habilitat i li agrada anar jugant. Hi ha gent gran que s'espanta amb tota la raó. Està bastant normalitzat però s'hauria d'arreglar.

Ens agradaria que l'Ajuntament fes alguna campanya per conscienciar els ciclistes que de nit s'ha d'anar amb llums, vermella al darrere i blanca davant. Ara mateix això també és un problema. Som gent que anem amb bicicleta i volem ajudar l'Ajuntament a resoldre aquests problemes. No tenim més intenció que aquesta. Quan tot funcioni, nosaltres desapareixem i ja està.

Notícies relacionades