Ferran Rodríguez: "Reclamem carrils bici segurs, connectats i senyalitzats"

Fotos: Jordi Pascual i Clara Ontañón

FOCUS és l'oportunitat de mirar de més a prop temes que afecten al municipi i que formen part del debat social. Pots trobar tots els articles del primer FOCUS, Cap a una mobilitat més sostenible, aquí.

Ferran Rodríguez és un defensor acèrrim de la bicicleta com a transport per a la vida quotidiana, que presenta grans avantatges per a la salut de les persones i en el medi ambient. Demana a les institucions que la bicicleta tingui el mateix tracte que un vehicle motoritzat i es proveeixi als ciclistes de vies segures, connectades i senyalitzades per poder desplaçar-se.

Membre de l’Assemblea de la Bici i de la Massa Crítica. De professió és tècnic projectista de mobilitat urbana sostenible i ha participat en el disseny de gran part de la xarxa ciclista de Barcelona.

– Divendres 16 d’abril Massa Crítica va celebrar la primera trobada, que es repetirà cada tercer divendres de mes a les 19 h. D’on sorgeix la idea?

– Massa Crítica és un moviment que s’està produint a diferents ciutats del món des de fa anys. A Catalunya, les més importants són a Barcelona però també a Manresa, Girona, l'Hospitalet i Sabadell. Es tracta de reunir-se i pedalar per la ciutat, amb un itinerari que s’adapti als participants, per demostrar que cada vegada més gent ens movem en bicicleta i reclamem poder-ho fer en seguretat.

– Va tenir una bona rebuda?

– Sí, vam poder fer un bon recorregut amb gairebé 50 persones i moltes famílies amb infants, això vol dir que és un moviment inclusiu.

– Quina relació té Massa Crítica amb l’Assemblea de la Bici?

– Des de l’Assemblea hem impulsat Massa Crítica a Sant Cugat. És una oportunitat perquè més gent s’uneixi i demani una infraestructura segura, que estigui segregada de vehicles motoritzats i vianants. Reclamem que es facin ja les mesures pels carrils bici nous.

– Com valores les iniciatives de Sant Cugat enfocades cap a una mobilitat més sostenible com l’anella verda?

– L’anella verda està bé perquè posa la bicicleta al centre de la ciutat i això és positiu. Però té moltes mancances. No està connectada, no saps com arribar-hi si no coneixes l’itinerari. En canvi un cotxe se sap perfectament com arribar als llocs. També ha tingut tres retalls i ara ja no és circular, més aviat és una C.

 Llavors, la gran mancança de l’anella és la falta de connectivitat?

– Sí, i de senyalització. A totes les vies d’accés hauria d’haver-hi una indicació perquè les bicicletes sàpiguen on està l’anella i hauria d’haver-hi un carril que hi connectés. Per exemple, la connexió amb el Parc Central no és directa amb l’anella verda sinó que fa una volta perimetral senyalitzat per un pas vermell al mig del carrer. És cert que a determinats trams no cal fer un carril bici o és inviable, però falta connectivitat.

L’Ajuntament té un llistat, que vam elaborar a l’Assemblea de la Bici, amb punts que s’han de millorar. El consistori ha actuat sobre un o dos i de manera poc conscient. Sé que la comissionada per l'Emergència Climàtica, Alba Gordó (ERC-MES), sí que té voluntat de resoldre els problemes de l’anella verda, però altres, com el regidor de Mobilitat, José Gallardo (PSC), fan petites actuacions que no són solucions. Com per exemple la senyalització de velocitat 30. 

– Des dels col·lectius ciclistes demaneu que s’aprovi l’ordenança de bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) que es va proposar des de la Taula de Mobilitat.

– La normativa de circulació vigent a Sant Cugat és de l’any 1988. El juliol de 2020 es va fer una aprovació inicial d’una nova ordenança per a bicicletes i patinets, basada en unes recomanacions elaborades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però mai s’ha arribat a fer una aprovació definitiva. Des de l’Ajuntament diuen que estan pendents d’unes al·legacions que ha fet l’AMB a la normativa que paral·lelament ha aprovat la Direcció General de Tràfic (DGT), vigent des de l’1 de gener de 2021.

Però no és cert, les al·legacions es produeixen en els períodes inicials de l’aprovació d’una normativa. Si l’AMB ho ha presentat a posteriori, són oficis, que és diferent. Legalment la DGT no té per què respondre, però tot i que ho farà, pot trigar a fer-ho més d’un any o dos i mentrestant a Sant Cugat seguirem amb la normativa de 1988, que està desfasada.

Jo he vist l’ofici de l’AMB i no afecta a l’aprovació de la normativa. Entenc que es podria tornar a aprovar la mateixa normativa al Ple, però no hi ha voluntat política.

– Una altra de les problemàtiques de la xarxa ciclista són els carrils bici que s’acaben de cop. Com s’estan desenvolupant?

– Són carrils bici folklòrics, d’estiueig i cap de setmana. Entre el 80% i el 90% de la xarxa ciclista de Sant Cugat va per la vorera i aprofita antigues rieres i parcs, però quan arriba als llocs conflictius, desapareix. Aquests carrils que s’acaben de cop, fan cometre infraccions perquè obliguen a la bici pujar a la vorera, cosa que no està permesa en la normativa vigent.

Això passa clarament a la rambla del Celler i al Parc Central. L’opció que dona aquest tipus de carril és creuar pel pas de ciclistes, que no té gual, o pel de vianants. Un pas de ciclistes sense gual és perillós perquè se’t pot punxar una roda o pots caure.

Algunes coses s’han fet bé com per exemple il·luminar l’avinguda Montserrat Roig, a Mira-sol, que afavoreix l’ús del carril bici i a més té present la perspectiva de gènere.

– Falta voluntat política?

– L’Ajuntament diu que vol una mobilitat sostenible i la majoria de regidors van en cotxe a tot arreu.

– Reivindiqueu també que des de les campanyes institucionals es mostra la bicicleta com un transport esportiu, de cap de setmana, no com un transport per a la vida quotidiana, com per anar a la feina o a la compra.

–  Totalment. Evidentment el percentatge de persones que es mouen en bicicleta és baix, però si l’objectiu és potenciar-ho, s’ha de comunicar una imatge de quotidianitat.

Però el món de la bicicleta està sotmès a la pressió del lobby del motor. Fa 60 anys que les campanyes publicitàries, els concessionaris i els mitjans de comunicació igualen l’ús del cotxe a la llibertat, i el bombardeig és constant.

– Des de Bikevidrera, el col·lectiu de ciclistes de Vallvidrera del qual també formes part, es vol aprofitar un túnel en desús que creua Collserola, i transformar-lo en un carril bici per connectar el Vallès i Barcelona. És viable? 

– Recondicionar aquest túnel de serveis és molt bona idea, però hem de ser realistes. Primer, connecta només el barri de les Planes amb Barcelona on hi ha molts pendents. I no es poden fer instal·lacions només pensades per a usuaris de la bici elèctrica, han de ser per a tothom.

I segon, presenta problemes tècnics. Aquest túnel de serveis va ser construït als anys 70 per verificar la viabilitat de perforació de la muntanya per fer els Túnels de Vallvidrera. L’autopista va ser construïda abans de la normativa europea de túnels i no compleix els requisits. Llavors, fer una infraestructura adaptada a la nova normativa europea, implicaria un cost molt elevat pel volum inicial de trànsit en bici que generaria.

– Com es podria connectar el Vallès i Barcelona?

– Jo soc partidari de fer ciclables tots els túnels de Barcelona fins a Terrassa. Perquè ja existeixen, són molt més amples, hi hauria menys riscos i seria menys costós, perquè no s’han de moure terres. Representaria un eix vertebrador i de mobilitat sostenible dins de l’Àrea Metropolitana.

Legalment es pot fer, encara que existeixi la concessió a l’empresa Tabasa és la Generalitat qui decideix l’ús del túnel, per tant és viable. Jo ho veig més seriós, factible, funcional i pràctic. Plantegem-ho tot a la vegada.

Sí que és cert que potser és necessari començar pel túnel de Vallvidrera de serveis, però s’ha de pensar que una obra així pot durar com a mínim tres o quatre anys, mentre que s’aconsegueixen els permisos. Doncs jo soc partidari d’anar pel dret, per l’autopista, total és una infraestructura elitista, sobretot de Sant Cugat a Barcelona.

– Trauries un carril de cotxes per posar un de bici?

– Exactament i serien amb segregació, pantalles de seguretat, ventilació preparada, i el cost no és excessiu i el nombre d’usuaris que pot tenir és molt més gran. Les persones que va en bici a la feina, arriben més contentes, són fins i tot més productives.

– I entre municipis i barris?

– Des de Sant Cugat a Cerdanyola s’arriba amb facilitat perquè el carril bici es va fer amb la urbanització dels eixos principals del Centre Direccional amb l'arribada del Sincrotró Alba i es va construir molt de pressa, tot i que té alguns problemes de connexió. A Rubí, costa arribar, t’ho has de conèixer molt bé.

– A banda de la bicicleta, per aconseguir una xarxa de mobilitat més sostenible és necessari un bon transport públic.

– Va completament lligat. Per aconseguir una mobilitat més sostenible a les ciutats ha d’haver-hi un transport públic eficient. Aquí a Sant Cugat tenim el gran problema dels autobusos. L’Ajuntament va cedir la competència a l’AMB, que encara no ha dit si l’accepta o no i no ha licitat el contracte d’autobusos. Crec que és un procediment que s’allargarà molt. I mentrestant el servei seguirà sent ineficient, si t'hi fixes, molts autobusos circulen buits, les línies de més ús no estan optimitzades, és difícil saber els horaris en què passaran, no és una xarxa fiable, entre altres problemes. 

Notícies relacionades