Els humans culpables de l'excés de senglars a les zones urbanes

Fotografia: Jordi Pascual

Carles Conejero és un estudiant de la Facultat de Veterinària de la UAB que prepara, conjuntament amb el seu tutor, Santiago Lavín, un treball de fi de grau sobre la població de porcs senglars a La Floresta. Aquest treball vol analitzar els paràmetres reproductius de l'espècie, la distribució i els desplaçaments dels animals, les interaccions amb els humans així com l'estat sanitari dels exemplars.

Per fer-ho s'han marcat sis senglars, quatre femelles i dos mascles. “Es tracta d'un treball preliminar, adaptat a les limitacions i demandes d'un treball de fi de grau. Per fer-lo complet caldria marcar tres o quatre vegades més exemplars, el que encariria el projecte” explica Lavín. D'aquesta manera, el treball compta amb l'ajut del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaV) de la Facultat de Veterinària i amb el permís de l'Ajuntament i la Generalitat.

Per realitzar-lo, i poder fer el seguiment dels exemplars sense haver d'emprar localitzadors, els veïns de La Floresta han d'avisar a través de Facebook els impulsors del treball cada cop que veuen un animal marcat. Això es passa després a una base de dades. Encara falten gairebé 9 mesos per tenir el treball finalitzat i unes conclusions parcialment representatives. A banda del treball, com experts en control de població, expliquen a elCugatenc les formes més habituals de control així com valoren el pla d'eliminació de senglars a zones urbanes plantejat per l'Ajuntament.

Què vol descobrir el treball?

Conejero basa el seu treball de fi de grau en quatre eixos: reproducció, desplaçaments, interaccions i estat sanitari. Pel que fa a la reproducció es vol descobrir l'edat de gestació, el número de cries mitjà i l'època de l'any. Es parteix del fet que tots aquests paràmetres depenen del pes de l'exemplar i els senglars que viuen a zones urbanes tenen més accés a aliments i, per tant, solen ser més pesats i poder tenir més cries.

En quant als desplaçaments es vol conèixer la mobilitat dels animals. De fet, és la primera i única conclusió ferma del treball fins el moment: els senglars es mouen molt. Això explica que, tot i que a Sant Cugat és on més animals d'aquesta espècie es veuen ja que Les Planes i La Floresta paren al mig de Collserola, la resta de poblacions que envolten en Parc Natural tinguin problemes de convivència entre humans i porcs senglars.

Respecte a les interaccions, es vol conèixer les vivències de les persones amb aquesta espècie. Hi ha situacions de risc? Quina reacció té la persona? I l'animal?... Per fer-ho, es realitzaran un seguit d'enquestes a veïns del barri. Finalment, la part sanitària vol descobrir si els senglars tenen malalties i si aquestes es poden transmetre als humans o a animals domèstics.

Es pot considerar que hi ha una plaga de senglars?

“Si prenem la definició del diccionari, que és que hi ha més exemplars d'una espècie del que és habitual a un lloc determinat i això genera certs problemes, es pot dir que sí”, explica Lavín, “si bé, el terme plaga és pejoratiu i s'empra més per a altres espècies com els mosquits”. Considera, a més, que l'excés de senglars a zones urbanes és un problema social, no natural.

Lavín, a banda de tutoritzar el treball de Conejero, participa a diferents programes d'anàlisi i control dels senglars arreu de Collserola a través del SEFaV. “És necessari que els plans no es centrin a un municipi perquè sinó pots passar-te tota la vida posant pegats”. Amb aquesta experiència pot concloure que una de les raons principals perquè els senglars acudeixin a les zones urbanes és la gran quantitat d'aliments que hi ha. “Hi ha persones que alimenten els animals directament i hi ha altres que ho fan de forma involuntària, deixant les escombraries a fora del contenidor”.

Per al porc senglar, la zona urbana és un hàbitat còmode ja que té aliments i refugis fàcils mentre que no hi ha depredadors. Ara bé, el principal predador del senglar és el llop, espècie inexistent a Collserola. Que el porc senglar decideixi conviure amb els humans no respon a un problema ambiental al Parc Natural. “És cert que hi ha molta població de senglars a Collserola però perquè hi ha la capacitat de càrrega suficient, hi ha aliments i espai”.

De fet, al 2013 la població de senglars va augmentar un 40% i ja abans es va voler reduir el nombre d'exemplars amb batudes, concentrades entre el setembre i el febrer i amb desembre com el més amb major activitat. La temporada 2012-2013 es van caçar 35.000 porcs senglars arreu de Catalunya, un 26% a Barcelona (de les zones d'anàlisi Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l'Ebre), la segona més nombrosa darrera de Girona on hi ha la majoria dels espais on es va fer l'anàlisi.

Riscos

Per norma general, el porc senglar no és un animal perillós i menys encara si s'ha acostumat a viure en hàbitats urbans. De tant en tant hi ha alguna incidència d'un exemplar que ha mossegat una persona o un gos. És molt més perillós, però, si el senglar està ferit ja que és molt més violent per defendre's. “No cal obviar que un excés de senglars a zones urbanes pot comportar atropellaments i accidents”, apunta Lavín.

És necessària l'eliminació?

Ara fa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat anunciava un programa d'eliminació de porcs senglars a zones urbanes. Això va animar una campanya de recollida de signatures a través de Change.org per fer-ne front. L'empresa Estrateko SL serà l'encarregada de fer aquest control tot i que, de moment, segons l'Ajuntament es tracta d'una prova.

El SEFaV participa a programes similars a aquest però a Barcelona. Lavín explica que és indispensable. “A Barcelona hi havia porcs senglars que baixaven més enllà de la Ronda, és insostenible”. Si bé, per fer-ho cal la presència d'un veterinari ja que s'ha d'evitar que l'animal sofreixi. “Normalment s'empra el mètode d'anestèsia, eutanàsia i eliminació dels residus”.

El que li sona més estrany és que l'Ajuntament engegui aquest pla com una prova. “Si vols controlar la població de senglars no hi ha cap prova a fer, simplement engegues el pla i n'elimines”. En aquest sentit explica que pot ser es provin diferents mètodes i tipus de trampes pel control de població. A dia d'avui no hi ha més informació sobre aquest pla.

Notícies relacionades