Josep Castro: “La ‘smart city’ demostra ser poc intel·ligent quan és incapaç de créixer sense anar amb serres talant boscos”

Fotos: Jordi Pascual

Des que es va començar l’adequació del terreny on ara es construeix el nou edifici de l’institut Leonardo da Vinci, un col·lectiu d’usuaris del bosc de Volpelleres va alçar la veu per defensar el paratge. Amb la lluita perduda de fer l’institut sense afectar cap arbre, Volpelleres Viu ara ha impulsat una moció, que té el suport de l’oposició en bloc, per aconseguir que una pastilla reconeguda com a equipaments al nord de l’àmbit quedi integrada a dins del bosc. Josep Castro i Sara Coe, representants de l’entitat, expliquen l’evolució del conflicte i els futurs possibles.

La vostra lluita va començar demanant que el Leonardo da Vinci no es fes en una zona que afectés al bosc però no vau guanyar la batalla.

– Sara Coe [SC]: Vam començar quan vam veure que delimitaven una part del bosc. La nostra idea inicial era que no es fes res al bosc. Però vam arribar tard perquè el projecte ja estava molt avançat. Després ens vam adonar que hi havia una altra part per a la qual encara estàvem a temps. És on ens hem centrat.

– Josep Castro [JC]: Som usuaris del bosc i creiem que l’institut no li afectava, sinó que es faria a la part alta on no hi ha arbres. Això és perquè inicialment no estava previst fer La Mirada. La sorpresa va ser quan l’Ajuntament va decidir canviar la ubicació de l’escola. Al posar-la allà, es va decidir baixar el pavelló públic que porta lligat l’institut afectant diversos arbres. No sabíem que acabaria així, per això ens vam estranyar. Així vam impulsar el moviment de denúncia de la forma d’actuar de l’Ajuntament.

Arran la vostra reivindicació, us vau reunir amb el govern. Va ser fructífera la conversa?

– SC: Quan ens vam reunir amb ells ja s’havien talat els arbres a la part de l’institut. Va ser una reunió en què ja plantejàvem el tema de la següent parcel·la. Vam fer només una reunió i la intervenció al Ple. En els dos casos se’ns ha convidat a seguir dialogant sense tenir cap resposta en ferm.

Quan encara parlàveu de l’institut, se us va posar en la dicotomia d’institut o bosc. De seguida vau reaccionar dient que volíeu protegir el bosc sense renunciar a l’institut. Si mirem el mapa urbanístic de Volpelleres, la majoria de terrenys lliures són residencials i els equipaments estan acumulats a la banda del bosc. Per tant, de certa manera, la dicotomia és real.

– SC: En tots els casos ens trobem la confrontació entre el que veiem dia a dia i el que està planejat sobre els plànols, que moltes vegades no arriben als que fem un ús quotidià de la ciutat. Va ser desafortunat perquè en cap cas dèiem que no als equipaments. La majoria de gent que ha sentit parlar d’aquest tema pensa que només tractem això però ja fa molt que hem abandonat la batalla de l’institut, perquè estava perduda des del principi, i seguim amb la reivindicació de conservar la resta.

Tot i que l’institut ja és una batalla perduda, el govern es va comprometre a fer una actuació perquè hi hagi una transició entre el bosc i el centre educatiu sense impacte visual. Arribats a aquest punt, tornareu a parlar del Leonardo?

– JC: No ho hem discutit encara. No tenim clar quin serà l’impacte, tot i que és evident que n’hi haurà. 1.000 nens que van a un institut, més l’edifici, tindran impacte sobre el bosc i el barri. A mesura que l’obra vagi avançant ho veurem.

Hem situat sobre la taula l’assumpte de la mobilitat. Vam estar a la reunió del districte en què es va explicar l’obra de viananització de l’avinguda de Cerdanyola. Un veí va plantejar al tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, si s’havia fet un estudi de mobilitat. Va dir: “Es farà”. No entenem si l’estudi de mobilitat s’ha de fer un cop el projecte ja es desenvolupa i no hi ha més remei que tragar amb tot el que pot suposar el problema o si s’hauria de fer molt abans.

En el cas de l’institut, l’únic accés és pel carrer que ve per Coll Favà i passa per davant del Pins del Vallès. És un carrer estret que ja està ple de cotxes, i va un institut i una escola que suposen 1.500 nens. El barri suportarà el nou trànsit? Afectarà tant a Coll Favà com Volpelleres. Però no hem trobat cap estudi de mobilitat, tampoc d’impacte mediambiental.

Heu demanat explicacions? Pot haver algun document que sigui obligatori i, llavors, podríeu emprendre una via legal.

– JC: Vam preguntar al govern i no ens han mostrat els documents. Hem parlat amb partits de l’oposició perquè ho demanin a la comissió d’urbanisme. Si no hi ha estudis, estudiarem quines accions hem de fer. Però ja et dic que en el cas de l’avinguda Cerdanyola Calvet deia que ja es farà, quan ja hi ha alguns plànols del projecte fets. Ara per ara no se sap per on passarà el trànsit. Si existeixen els documents, no estan accessibles a les xarxes perquè els pugui consultar qualsevol veí.

O sigui, que no només parleu d’arbres sinó també de transparència.

– Clar, recordo aquella reunió el president de l’associació veïnal de Coll Favà va plantejar que el seu barri podria veure’s afectat per la viananització de l’avinguda Cerdanyola. No va haver-hi cap resposta per part de Calvet explicant els tràmits ni quan es publicarà l’estudi de mobilitat. No se sap.

L’assumpte del bosc el vau donar a conèixer, sobretot, a través d’una campanya de comunicació a través de les xarxes socials. A alguns dels vídeos heu rebut comentaris en contra dels vostres plantejaments, ja sigui en defensa de la ubicació de l’institut o basant-se en el planejament vigent. Creieu que heu complit l’objectiu de la campanya?

– SC: En general, la resposta ha estat bona. Molta gent ni tan sols coneixia el bosc. Així i tot, encara queda feina a fer per difondre el que passa. Des del govern no hi ha prou comunicació, no s’expliquen els processos. Sembla que fan les coses a posteriori per complir.

– JC: A la campanya de Change.org hi ha més de 1.200 signatures, el vídeo de la tala del bosc té més de 14.000 visualitzacions, el vídeo de la primera pedra de l’institut té prop de 5.000 visualitzacions... Òbviament, la gent que més respon a una campanya és la que vol mostrar el seu rebuig. Però en són quatre. Hem vist com al bosc a començat a venir més gent que la que venia abans perquè abans ni el coneixia. Ara s’han adonat que tenim un bosc urbà, l’únic a dins de Sant Cugat.

En aquest assumpte es va evidenciar que fins el moment a Volpelleres hi havia hagut una única veu, la de l’associació de veïns, però, de sobte, sorgiu vosaltres reivindicant un tema del qual teniu posicions oposades. Fins i tot hem vist un intercanvi d’articles i missatges a les xarxes socials.

– SC: En el seu moment van defensar l’institut però, si entres a la web de l’associació, demanen que el bosc es faci més accessible per a la població. No estem tan lluny. Potser el tema de l’institut era molt sensible i per això vam xocar. Però pel que tinc entès defensen la millora del bosc en la mesura del que és possible.

– JC: L’única cosa que té en comú el bosc amb el barri és el nom. En realitat està entre tres barris, Coll Favà, Volpelleres i Sant Domènech. No hi ha cap associació de veïns que pugui tenir la veu sobre què fer al bosc. Que aquests barris siguin al costat, no invalida que veïns d’altres indrets tinguin la potestat de defensar el bosc. Seria tan absurd com dir que la problemàtica al voltant del pi d’en Xandri és competència dels barris que hi ha al tocar. Què s’hi fa o es deixa de fer bosc no depèn de l’Associació de Veïns de Volpelleres sinó que és una decisió de tot el poble.

Si ara les posicions són menys distants, per què presenteu una moció al Ple però ells, que també han dit la seva sobre aquest assumpte, no hi participen?

– SC: De fet, no hem aconseguit estar en contacte amb aquesta associació. A l’inici vam enviar algun correu electrònic, dels quals no vam rebre resposta. No hem vist voluntat de diàleg i, com deia Josep, no és necessari perquè és un bosc de tota la ciutat. Per això hem seguit endavant. Per a la moció hem parlat amb tots els grups polítics de l’oposició.

– JC: Potser Volpelleres és el barri que més veïns aporta al nostre grup però també n’hi ha de Coll Favà i Sant Domènech així com d’altres llocs de la ciutat. És cert que l’associació no va voler participar i ha mantingut posicions enfrontades, no sabem ben bé per què.

A la moció us fixeu en una altra pastilla reservada per a equipaments que hi ha prevista al nord del bosc. De fet, ja en vau fer referència només es va començar a construir l’institut. Com vau descobrir que hi havia aquell altre espai reservat? Per què heu decidit lluitar per aquí si de moment no hi ha previst cap actuació a l’àrea?

– SC: A l’igual que amb l’institut admetem que vam arribar tardíssim, creiem que amb aquest hem arribat a temps. Com no hi ha projecte ni ningú sap què s’hi ha de fer, és una oportunitat per frenar-ho i evitar que algú comenci a pensar que s’hi ha de fer. Allò ideal seria trobar un altre emplaçament per no afectar a l’única massa boscosa que queda a dins de la ciutat. La resta del terreny sempre ha sigut camps de conreu que no tindrien una afectació sobre l’ecosistema.

– JC: S’ha arribat a llegir que el grup de Volpelleres Viu no va dir res quan es va urbanitzar el barri, al 2001. Però sí va haver un grup que hi va presentar al·legacions, el Miquel Vallmitjana des del grup de natura del Club Muntanyenc. Plantejaven no fer ni tan sols el carrer d’Alfons d’Aragó deixant la via dels ferrocarrils com a separació entre la zona construïda i el bosc.

A més, a Volpelleres sí hi havia previstes altres zones d’equipaments però s’han aprofitat per fer edificis i reservar una part per al mercat o per a la biblioteca, per exemple. Una ciutat, que va d’smart city, demostra ser molt poc intel·ligent quan és incapaç de regular el seu creixement sense anar amb serres talant boscos.

Actualment és cert que les úniques zones d’equipaments, sense comptar Can Canyameres, que queden lliures a Volpelleres estan al bosc. Per això plantegeu moure-les a una altra banda. Quan vau començar a plantejar aquest assumpte inicialment vau explicar que la resposta del govern era dir que això era molt complicat. Malgrat tot, ho demaneu a la moció.

– SC: No sóc experta en aquest assumpte però, després de parlar amb els grups de l’oposició, també existeix la possibilitat de mantenir l’espai com a equipament però que sigui un equipament esportiu a l’aire lliure, reconeixement el circuit de cross que es va fer l’any 2010. Així no caldria entrar a debatre les permutes. Només demanem que s’incorpori la pastilla al bosc des del pla de la realitat. S’ha de veure com es fa realitat des de l’urbanisme.

– JC: Quan parlàvem de requalificar ens van dir que era molt difícil però hem vist com al Parc Ramon Barnils, que era zona verda, s’ha requalificat per fer la nova biblioteca. Per fer-ho, s’ha permutat amb una zona que estava prevista com a equipament i que ara es recull com a zona verda al costat del Monestir. Amb el procés participatiu pel Pla d’Equipaments hem vist que on es posa el circ –el parc de Can Vernet– es podrà fer un equipament, el que implicarà requalificar la zona. Requalificar només és un tema de voluntat política.

Es parla de fer un bosc metropolità i hem vist una bona oportunitat perquè la pastilla quedi inclosa a dins. Una altra sortida, com ha dit Sara, és reconèixer el cross com a equipament esportiu. Passa per la zona on es construeix el pavelló de l’institut i per uns 200 metres de la parcel·la de 10.000 metres quadrats de la qual parlem a la moció.

Si entenem que el cross ja és un equipament esportiu, mantenir la zona com a equipament evitaria fer una permuta de terrenys. Si, en canvi, es requalifica, s’hauria de fer la permuta i es guanyaria un nou espai on fer l’equipament.

– JC: Cert. Però el que demanem a la moció és simplement que la pastilla s’integri dins del bosc. Si això implica buscar una altra parcel·la per suplir aquesta com a equipament, ens posem a treballar. També volem una comissió de seguiment amb els grups polítics, associacions de veïns i col·lectius en defensa del bosc.

Plantegeu un estudi de necessitats del barri. Per què?

– SC: Abans de decidir què es fa, és un procediment habitual estudiar les necessitats. Ens ha vingut marcat.

Està relacionat amb el procés participatiu del Pla d’Equipaments?

– JC: Sí. Amb això també estem treballant. A la zona veiem que hi ha molts equipaments però d’abast municipal, no del barri. Hi ha el Centre d’Alt Rendiment, el Viaró, el convent de les dominiques, l’institut... No són equipaments purament del barri perquè porten a gent d’altres indrets. A La Mirada és possible que hi hagi un nombre important de nens del barri. Així i tot, a diferència de Coll Favà, Volpelleres té molts equipaments, biblioteca, mercat, escola bressol... Per tant, s’han de mirar les necessitats però com a qualsevol barri.

Sabeu cap a on avançarà el projecte de bosc metropolità o està per veure?

– SC: S’ha de veure. Jo he fet una recerca per internet i només he trobat parcs metropolitans, cap és bosc. Entenc que el procés d’incorporar-lo com a bosc metropolità implicarà una inversió de l’Àrea Metropolitana (AMB) per millorar l’espai, tant pel que fa a l’accés com la millora de l’ecosistema.

No teniu més detalls que la recerca que heu fet per internet?

– JC: En un principi no. Si bé, fa un parell d’anys es va fer un estudi d’accessibilitat que va pagar l’AMB. Tinc constància que l’estudi es va acabar i suposo que el projecte de bosc metropolità anirà en aquesta línia de fer-lo accessible i tenir un manteniment. Però no hem de canviar les condicions d’un bosc en què també tenim animals, conills, esquirols, ocells...

És tasca per a la comissió de seguiment, llavors.

– JC: Per aquí va la idea. Veure com es realitza, quin impacte té, com s’integra la pastilla... Són dubtes que no hem trobat qui ens el resolgui. Com s’ha de muntar tot encara, proposem la comissió.

A la moció demaneu també la millora de la llera. Què li passa?

– SC: Volem aturar les agressions que rep el bosc i una és l’aigua que arriba pel torrent. A Can Sant Joan encara no estan connectats a la xarxa de clavegueram i per això tenen unes depuradores per acabar portant les aigües residuals al torrent que passa pel bosc. Hi ha dies que fa olor a claveguera. És l’aigua que passa pel costat del pati del Pins del Vallès i acaba a Can Vernet.

Una de les solucions és, llavors, connectar Can Sant Joan a la xarxa de clavegueram.

– JC: Clar. Vam trobar un estudi de l’Ajuntament de l’any 2006. Allà es diu que són aigües amb una clara influència tòxica. El consistori sap ben bé d’on ve el problema. Cal connectar a la xarxa tota la zona del nord de la B30.

A la moció teniu el suport de tota l’oposició en bloc. Com ho heu aconseguit? Heu ajustat moltes coses per ser el més transversals possible?

– SC: No sé quina complexitat acostuma a tenir un assumpte així. Hem hagut de negociar alguns punts. Al final, hem arribat a una moció que tothom se sent còmode signant-la. No sabem si hi haurà alguna esmena per part del govern.

– JC: Quan toques un assumpte ecològic és difícil que els partits et diguin que no. Des de bon principi hem plantejat sí a l’institut i al bosc. Demanem una protecció. És molt difícil que un partit digui que no a la conservació d’un bosc. A més, estàvem disposats a acceptar canvis sempre que no s’alterés el sentit de la moció. No ha sigut difícil posar-nos d’acord.

Falta el govern per fer-la institucional.

– JC: En principi està guanyada perquè tota l’oposició està compromesa. Pot haver possibilitats que el govern s’acabi sumant a la moció. Independentment que s’aprovi pels vots de l’oposició o per tothom, ens hem de posar a treballar després perquè es compleixi i es protegeixi tot el bosc de Volpelleres.

Durant els darrers temps, a banda de la vostra reivindicació, n’hem tingut altres al voltant de l’arbrat, des del ressorgiment de la lluita per Torre Negra amb les darreres sentències a qüestions d’arbrat urbà a l’Eixample Sud i a la rambla del Celler. Al programa Parada i Fonda de Televisió de Sant Cugat us van preguntar si crèieu que això era una coincidència o realment hi havia algun motiu perquè hagi esclatat un conflicte al voltant de l’arbrat i vau dir que no ho sabíeu del cert. N’heu pensat més?

– SC: És un misteri. Ha donat la casualitat que hi ha hagut moltes actuacions relacionades amb els arbres però és molt diferent substituir un arbrat que diuen que està vell a una via urbana que afectar un bosc que té un ecosistema propi.

– JC: Per part nostra, és pura casualitat i ha estat donat pel pavelló. De Torre Negra portem molts anys. A nivell urbà, tenim de tot, des d’una mala elecció del tipus d’arbrat fins a talar arbres sense justificació. Recordo que a Coll Favà van posar pollancres als carrers i es van carregar les canonades.

A Sant Cugat, i als seus voltants, hi ha altres lluites ecologistes. Teniu previst participar a alguna altra reivindicació com la de Torre Negra?

– JC: Ens hem centrat al bosc de Volpelleres. Excepte l’assemblea de la bicicleta, no hem rebut trucades d’altres grups. De Torre Negra, concretament, crec que està ben defensat per part de grups i de l’Ajuntament però a Volpelleres estem sols estirant.

Notícies relacionades