A l’espera d’una sentència per saber si cal tornar a tramitar l’autorització ambiental de Lubrizol

Foto: Jordi Pascual

L’accident a la petroquímica de Tarragona del mes passat ha reobert el debat sobre quin encaix ha de tenir la indústria química en l’entramat urbanístic. Els riscos per a la salut i la gravetat dels accidents, com també va demostrar l’incendi a una empresa de reciclatge de Montornès al desembre, posen en un interrogant constant les mesures d’autoprotecció, els protocols i els controls de l’administració pública. Malgrat tot, mentre la humanitat faci servir productes amb components químics, la indústria química restarà als polígons.

En clau local, l’accident tarragoní va suposar que el col·lectiu juvenil Fridays for future exigís l’expulsió de l’empresa química Lubrizol de la nostra ciutat. Es tracta d’una empresa que des del 2011 forma part de l’entramat empresarial del magnat estatunidenc Warren Buffet , la tercera persona més rica del món segons la llista Forbes, que a Sant Cugat té seu al polígon de Can Solà, al camí de Can Calders, a només 165 metres en línia recta dels habitatges més propers (els del passatge de Musella) i a menys de 300 dels primers de l’avinguda Cerdanyola.

A la fàbrica santcugatenca, explica el gerent de la planta, Dennis Feijen, es produeixen recobriments i polímers amb usos diversos com ara per a les etiquetes de les botelles de refrescos, per metal·litzar bosses de patates, per imprimir sobre tèxtil i altres pintures. Els seus principals clients són empreses i, tot i ser productes químics, defensa que la base és d’aigua en més del 80%. Lubrizol és una empresa estatunidenca especialitzada en diversos additius –des de combustible a industrials– i en materials de recobriment, per a clavegueram, per a casa i per a productes d’higiene i estètica, entre d’altres.

Lubrizol també està al punt de mira per un incendi que es va produir al setembre passat a una de els seves plantes a Rouen (Normandia, França). Tot i que no es va registrar cap víctima ni es va registrar una toxicitat aguda, en ser una indústria química, l’accident va suposar l’aplicació de mesures dràstiques com la petició a la ciutadania de restar a casa i el tancament de centres educatius a Rouen i a altres 11 municipis de l’entorn, a més de la limitació del trànsit a una autovia propera a la planta.

A l’espera de la resolució d’un contenciós entre l’Ajuntament i la Generalitat

El debat a Sant Cugat està marcat per la resolució d’un recurs contenciós-adminsitratiu presentat al 2016 per l’Ajuntament i que podria resoldre’s enguany, segons preveu el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch. El recurs es va aprovar amb els vots favorables de CiU, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC i les abstencions de Ciutadans i PP al Ple d’octubre del 2016 i provenia del desistiment d’unes al·legacions presentades per l’Ajuntament en la tramitació de l’autorització ambiental per part de la Generalitat.

El llavors tinent d’alcaldia d’Urbanisme i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va dir que l’autorització no havia tingut en compte l’actualització de la regulació europea sobre alguns dels productes utilitzats per l’empresa i, per tant, no havia previst cap canvi en l’efecte urbanístic sobre l’entorn. El consistori demanava que no es fes una renovació automàtica sinó que es fer una nova avaluació.

Dos anys més tard la Junta de Govern va aprovar una modificació de les limitacions urbanístiques a l’entorn de la planta, ja que un dels components químics va passar d’estar catalogat de la categoria de toxicitat 4 a la 3. La modificació ha suposat que a l’entorn immediat de Lubrizol no es poden construir habitatges, instal·lacions ni elements vulnerables o molt vulnerables (EV i EMV), entre els quals s’hi inclouen oficines i establiments que reben públic.

Duch explica que el canvi normatiu, amb una limitació d’activitats a un radi de 230 metres, ha suposat haver d’aturar llicències d’obres. La solució, diu, passa per baixar la qualificació, el que només es pot aconseguir si es redueix la quantitat de productes químics emmagatzemats a la planta. El tinent d’alcaldia explica que en les reunions amb l’empresa hi ha hagut “bona sintoniaˮ i tranquil·litat en els aspectes d’autoprotecció i seguretat. Si bé, reconeix que una sentència favorable a l’Ajuntament en el contenciós pot suposar tornar a tramitar l’autorització ambiental.

Mesures de prevenció, tranquil·litat a l’empresa i a l’administració

Tot i l’advertència de Fridays for future, Feijen defensa que Lubrizol és una empresa segura, amb 75 treballadors i més de 60 anys d’experiència a la ciutat, que no ha registrat cap accident laboral des de fa 6 anys ni cap baixa vinculada amb un accident laboral des d’en fa 13. Més enllà de les limitacions urbanístiques, defensa que això és possible per les mesures d’autoprotecció amb normes internes, manteniment de sistemes, inversions contra incendis i la generació de consciència de seguretat.

“El risc zero no existeix però és molt poc probable que hi hagi un accident a aquesta plantaˮ, defensa el gerent, que insisteix en l’aplicació de mesures extra per sobre de les exigències mínimes de la legislació. També recorda que tenen el seu propi Pla d’Emergència, que es prova anualment amb un simulacre i que, alhora, reben inspeccions biennals de diversos òrgans, de tal manera que cada any se sotmeten a més d’un mecanisme de control per part d’autoritats de diferents àmbits.

“Des del punt de vista de seguretat no estem preocupatsˮ, defensa Duch, que diu haver revisat els protocols de l’empresa així com les autoritzacions atorgades per diversos departaments de la Generalitat. Davant això, diu que tot just ara Lubrizol prepara la revisió del Pla d’Autoprotecció i que el govern n’estarà a sobre per si cal presentar al·legacions.

Notícies relacionades