Fotos: Localpres

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. En un d’aquells Plens de final d’any en què el govern s’afanya a tancar temes diversos –la compra de la Torre Negra, l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, el Pla Estratègic de Turisme...–, tots els grups i la regidora no adscrita han fet suport a l’aprovació definitiva de l’ordenança per a la regulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP). Ja era hora!, es podria dir; perquè el document estava en un stand by continu des de l’aprovació inicial al juliol del 2020, a l’espera que la nova normativa de la Direcció General de Trànsit (DGT) i l’Àrea Metropolitana (AMB) concretaren alguns dels interrogants que hi havia sobre la taula.

Feia temps que l’Assemblea de la Bici recordava per xarxes que hi havia un retard en l’aplicació d’aquesta normativa. L’entitat restava a l’espera de tindre resposta a les seves al·legacions, com també passava a l’Associació de Veïns del Centre-Estació, el grup municipal de Ciutadans i un ciutadà a títol individual. 33 al·legacions en total, la majoria d’elles rebutjades, excepte sis incorporades totalment i set de forma parcial.

Siga com siga, la norma, reivindica el regidor de Mobilitat, José Gallardo, va en la línia d’una aposta per una mobilitat menys contaminant, una estratègia que generalment és compartida entre els grups de govern (ERC-MES, PSC i CUP-PC) i Junts però de la qual es despengen el grup de Ciutadans i la regidora no adscrita, com s’ha vist en altres punts del Ple. L’aprovació de l’ordenança i el debat d’altres mesures referents a la mobilitat en la darrera sessió de l’any han evidenciat una vegada més les discrepàncies dels regidors i l’exregidora taronges i la unitat d’acció de la resta del consistori.

Com a apunt per a aquelles i aquells que heu arribat a aquesta notícia esperant tindre una explicació de l’ordenança, cal dir que es preveuen sancions d’entre 100 i 1.000 euros. Les mesures més destacades són que no es permet l’ús de VMP a menors de 14 anys, que les bicicletes no poden anar per voreres excepte per als menors de 12 anys, que sí que poden circular per l’eix de vianants, que l’ús del casc és obligatori fins als 16 anys i que s’estipulen les velocitats màximes en funció de la via. Potser és molt més gràfic mirar-ho al gràfic següent i, si voleu més detalls, les concrecions són al text de l’ordenança.

Permeteu que entrem al debat polític, que és la voluntat d’aquesta contracrònica. Perquè la unanimitat de l’aprovació inicial i de la definitiva pot fer semblar que tothom veu amb bons ulls la norma però hi ha matisos per part de Ciutadans. “El resultat és de mínims perquè no s’avança als problemes del model de mobilitat que vostès proposen a Sant Cugat”, ha dit el seu portaveu, Aldo Ciprian, dirigint-se al tripartit, tot lamentant que no sigui obligatori l’ús del casc a totes les edats ni la tinença d’un segur de responsabilitat civil, “en qualsevol cas, entenem que és una eina que es pot modificar”.

No és cap sorpresa el recel del grup taronja per les polítiques de mobilitat del tripartit. S’ha vist una vegada més quan en el Ple de desembre s’ha debatut l’aprovació inicial de la segona fase del projecte de carril bici que ha d’unir Sant Cugat i Rubí, concretament el tram entre l’hipòdrom i l’avinguda dels Països Catalans –la que dona accés a la Boehringer des de la carretera de Rubí–. Es preveu una despesa de 465.893,30 euros (amb IVA) per a les obres tot i que, per ara, encara es tramita el projecte, que pot rebre al·legacions durant un període de 30 dies. És possible que siga així perquè hi ha diversos béns a expropiar per poder fer l’obra.

“No compartim la prioritat d'aquest govern de gastar diners públics per doblar itineraris que ja hi ha per Can Mates”, ha dit Ciprian just abans d’inventar-se una nova fórmula de càlcul de la despesa pública, “són 700 euros per metre, per pedalada”. El portaveu taronja recorda el retard en la finalització de les obres de l’hipòdrom –que van estar aturades per la fallida de la primera constructora– per fer-se el sorprès pel manteniment de l’estratègia de carrils bici del tripartit.

Gallardo, enfotent-se una mica d’allò de comptar la despesa pública a pedalades, ha respost: “Si asfaltéssim per als cotxes no calcularia la contaminació per metre”. També Eloi Rovira, regidor de Junts, s’ha alienat amb el govern per defensar la xarxa ciclable amb els municipis de l’entorn. Ha aprofitat la intervenció per felicitar el govern pel nou tram de carril bici de Rius i Taulet. També val dir que no sempre Ciutadans es desmarca de les propostes de mobilitat del govern, com s’ha vist en les propostes de l’Ajuntament al Pla Director Urbanístic (PDU) per implementar aparcaments a l’entorn de les estacions per permetre la intermodalitat, una proposta aprovada per unanimitat.

Clar que el desacord de fons hi és. S’ha demostrat en la moció de Ciutadans per demanar a la Generalitat que deixi sense efecte l’impost sobre el CO₂, que critiquen per penalitzar la tinença de vehicles i no per la contaminació en si així com, diuen, per perjudicar les classes populars. El motius principal, però, l’ha explicat Sergio Blázquez de forma clara: “Estem en contra que es creï un impost més. Catalunya és la comunitat espanyola amb més pressió fiscal”.

Aquesta mirada economicista –ultraliberal, en paraules d’Alba Gordó (ERC-MES)– ha estat aprofitada per Carles Brugarolas (Junts) per parlar d’espoli fiscal, generant una picabaralla dialèctica amb el proposant. Els arguments ecologistes han acabat venint per part dels tres grups del govern. Per exemple, Gordó ha dit: “Les emissions del transport representen un 30% de les emissions del país. D'aquestes un 90% són per transport en carretera. Per això una imposició directa pot servir per reduir-les”.

Pere Soler (PSC) ha cridat a deixar de banda el debat econòmic per veure com treballar per reduir la petjada ecològica i Marco Simarro (CUP-PC) ha defensat l’aire com un bé estratègic més i ha parlat directament de nacionalització de recursos naturals i de l’energia. De fet, els tres representants dels grups de govern han criticat a Ciutadans que presenti una moció que rebutja l’impost però no planteja una mesura alternativa per intentar reduir la contaminació causada pels vehicles de combustió. Al final la moció ha estat rebutjada amb l’únic suport de la regidora no adscrita, Munia Fernández-Jordán, que en molts dels punts del Ple semblava que seguia formant part del grup taronja.

Sant Cugat s’ha dotat així, per fi!, d’una ordenança de bicicletes i VMP; un pas rellevant i, sobretot, molt esperat. Però tot plegat evidencia una vegada més les diferències entre els grups sobre la conceptualització de la mobilitat sostenible, si és que aquesta expressió no és un oxímoron.