Fotos: Jordi Pascual i Refem el Centre Direccional

L’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional, que defineix la planificació urbanística de l’àmbit que hi ha entre Sant Cugat i Cerdanyola i que neix de l’anul·lació judicial del PDU anterior, suposa a priori la fi del debat sobre l’organització territorial d’aquest espai. Però la plataforma Refem el Centre Direccional, un col·lectiu nascut al 2016 per buscar acords per una planificació inclusiva, respectuosa i saludable, considera que el nou plantejament no resol algunes de les problemàtiques pel que fa a sòl contaminat, concentració d’habitatges, mobilitat sostenible, connectivitat natural i competències i governabilitat.

És per això que, conjuntament amb l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC), la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola, ERC, En Comú Podem i Guanyem Cerdanyola, han presentat un contenciós administratiu en contra del nou PDU. Hen engegat una campanya de micromecenatge per fer front als costos judicials d’aquest recurs. Míriam Robles, portaveu de Refem el Centre Direccional, atén elCugatenc per parlar de la planificació i de l’inici del procés judicial.

– Quina ha estat la vostra participació en l’elaboració del PDU?

– El programa de participació va començar al setembre del 2017. Primer van entrevistar els actors implicats en el desenvolupament: partits polítics, entitats, el Sincrotró, la UAB... A partir de les entrevistes van establir diversos eixos, sobre els quals van fer taules de debat. Vam assistir i intervenir en totes. A més, vam fer una jornada pròpia sobre espais lliures perquè cap de les taules parlava de medi ambient.

Posteriorment ens van convidar a les taules tècniques, amb tècnics del Consorci del Parc de l’Alba, de l’Incasòl, de l’Ajuntament de Cerdanyola, el Manel Larrosa [un històric de la defensa del territori del Vallès] i nosaltres. Era un espai que permetia treballar sobre els plànols. Vam aconseguir la desprogramació del túnel que havia de travessar Collserola i, amb això, moure l’edificabilitat a sobre d’on era la reserva viària per evitar construir al costat de l’abocador de Can Planas i garantir la connexió amb el nucli. Però en lloc de canviar la zona, han decidit edificar habitatges a les dues àrees i, per tant, ara hi ha més habitatges que al PDU anterior. Això va ser una línia vermella.

– Com ho interpreteu?

– Potser esperaven que garantint-nos la participació a les taules no faríem suggeriments en l’avanç de Pla ni faríem al·legacions. No vam presentar suggeriments perquè érem a les taules de participació però després d’això vam marxar i sí vam presentar al·legacions, que no ens han respost tot i tenir l’obligació de fer-ho de forma conjunta o individual.

– Tot i la no-resposta, hi ha algun element que el Consorci ha afegit a l’aprovació definitiva?

– No. El Consorci, cal recordar-ho, està format per l’Incasòl i l’Ajuntament de Cerdanyola. El procés participatiu ens ha servit per reflexionar sobre si la participació és un dret o un privilegi. Et diuen que és un dret però arribes a un punt en què t’has de gastar 15.000 euros per posar un recurs, sense cap tipus d’ajut. Així te n’adones que és un privilegi i que qui redacta el projecte n’és conscient. Per això, tenint en compte els interessos, tiren endavant sabent que no ho fan bé del tot i confiant que ningú es gastarà els diners per portar el seu pla als tribunals.

– El govern actual ha celebrat l’aprovació definitiva. Què ha suposat el canvi de govern a Cerdanyola?

– El govern anterior, de Compromís per Cerdanyola, no ho va aturar però va decidir portar una línia de reflexió. Potser no tenien ni la força, ni el suport ni el coneixement per fer el que deien a l’oposició i per això van prendre una posició de fer molts estudis i anar a poc a poc. A finals del mandat van decidir abstenir-se en la tramitació del PDU perquè s’havien fet passos en positiu com, per exemple, la participació ciutadana. Tampoc era determinant perquè l’Ajuntament té un pes del 49% al Consorci i, per tant, si el PDU s’aprova o no al Ple no suposa que s’executi o que no es faci.

Ara el govern del PSC té una actitud totalment diferent perquè consideren que el PDU és una oportunitat i que és una bona notícia per a Cerdanyola. No qüestionen la mirada de salut i d’ecologia sinó que se centren en l’impuls a nivell econòmic que hi pot haver darrere del desenvolupament urbanístic. Consideren que dir que no o posar en dubte el desenvolupament és contraproduent per a la ciutat.

– Heu pogut parlar amb ells?

– No, hem estat a la participació reglada pública i obligatòria que va acabar amb les taules. Amb l’aprovació inicial ja només teníem la via de les al·legacions. No hi ha hagut cap retorn a nivell públic sobre què s’ha incorporat i què no de la participació realitzada. Tampoc hem tingut cap tipus de comunicació amb el govern actual. De fet, fins fa poc ens tenien bloquejats a les xarxes.

– En la tramitació del PDU anterior es va criticar molt el Consorci per manca de transparència. Ha canviat?

– Sembla que ha intentat prendre una actitud més oberta però la participació te la pots creure o no. Sembla s’han vist en l’obligació de fer un procés de participació però que l’han fet per publicar una nota de premsa. És com si no l’haguessin fet perquè no han donat resposta ni a les al·legacions ni a les taules.

– També heu criticat que les aprovacions s’han fet apurant els períodes festius.

– A nivell de tramitació no és rellevant perquè els dies d’exposició pública són els hàbils. Ara bé, abans de Nadal o d’agost la forma d’organitzar-nos com a col·lectiu és més complicada. No sé si ho han fet expressament o simplement volien acabar els tràmits abans d’acabar l’any o el curs.

– Refem el Centre Direccional va néixer amb voluntat de diàleg i de cercar un consens sobre el desenvolupament urbanístic però al final heu hagut d’anar a un contenciós-administratiu, com amb les planificacions anteriors. Què ha fallat?

– Teníem uns coneixements tècnics que ens permetien entendre quin era el punt de partida. No valia el no pel no. Sincerament penso que hem fet tot el que podíem fer. Segurament el Consorci també tenia ganes d’escoltar-nos perquè ja els hi anava bé i els hi aportàvem. Però hi ha tants interessos privats de promotors, antics propietaris... al darrere. De fet, hi ha persones que volen presentar un recurs en el sentit contrari al nostre. El Consorci té una posició complexa i crec que totes dues bandes ho hem fet el millor que hem sabut. Però al final les dues estem decebudes.

– En el recurs apunteu diversos temes. Un d’ells és com tractar el sòl contaminat dels abocadors clausurats. Descontaminar és molt car.

– Però ara tenim sobre la taula la notícia de Vacamorta, on tenen un problema greu de contaminació i es plantegen la creació d’un nou dipòsit. Per tant, hi ha opcions possibles. És cert que el govern anterior deia que el trasllat dels residus era massa car tot i que es va aplicar una alternativa: instal·lar pous d’extracció d’aigua per eixugar l’aqüífer. No sé si anar contra la natura és la solució més bona. En qualsevol cas, sabem que el que hi ha a l’abocador de Can Planas fa reacció quan entra en contacte amb l’aigua però igualment el PDU preveu posar habitatges a 10 metres.

La diferència respecte al moment actual és que el govern anterior va fer l’estudi d’alternatives mentre que l’actual s’ho creu tot per facilitar el desenvolupament urbanístic. Han posat totes les facilitats perquè la urbanització tiri endavant de forma ràpida.

Al recurs insistim en aquest tema perquè en resposta al recurs anterior l’Agència de Residus de Catalunya ens va dir que el sòl no estava contaminat per un tecnicisme: que el sòl és l’escorça terrestre en els tres metres superiors i, per tant, el sòl estava sota del vas. Diuen això però alhora al PDU està clar que no es pot edificar a sobre dels abocadors perquè tots els parcs que es preveuen estan a sobre d’aquests.

– A un altre abocador es fa un reaprofitament de gasos...

– Sí, a l’Elena, que havia de ser un abocador modèlic amb bales d’ecoparc però hi va haver problemes amb l’execució. Això va fer que l’abocador s’esquerdés i generés més problemes dels previstos. Durant alguns anys es cremava el gas. No fa gaire es va aprovar un projecte pilot amb Naturgy. S’agafa el gas i es passa a la xarxa de gas natural.

És a dir, primer tens terres i les extreus per fer totxos. Després arribes a l’aqüífer i ho omples de residus. Finalment surt gas i l’utilitzes per passar-lo a la xarxa de gas natural. I guanyes diners en tots els passos!

– També plantegeu una mirada purament urbanística.

– Sí, des d’una perspectiva d’aprofitament urbanístic, hi ha un principi que intenta que el repartiment de beneficis i càrregues sigui equitatiu i just. A la pràctica això és proporcional en funció del sòl que aportes, és a dir, en funció del sòl et tocarà un percentatge de sòl, de parcel·les, d’habitatges...

En aquest cas, el propietari dels sòls contaminats ha aportar 18 de les 400 hectàrees i se li atorga un aprofitament urbanístic en forma d’edificabilitat en relació al sòl contaminat sense que es faci càrrec de la descontaminació. A més, hi ha un un error de base: la reparcel·lació no parteix de l’original sinó de l’aprovada al PDU anterior.

– Parles de Puigfel SA?

– Sí. Els seus recursos són de 80 pàgines. Es queixa perquè vol més edificabilitat. A més, al PDU anterior l’àmbit es dividia en dos sectors: un per sobre de la carretera i un per sota [al voltant de la riera de Sant Cugat fins a Collserola] amb edificabilitats diferents. Però amb el nou PDU tot l’àmbit té la mateixa edificabilitat i, per tant, una parcel·la a tocar de Collserola pot tenir la mateixa edificabilitat que a l’altra banda.

– Al recurs també feu referència a la mobilitat sostenible, que va ser el motiu pel qual es va tombar el PDU anterior. Segurament hauran tingut molta cura aquesta vegada. Què considereu que s’ha fet malament en aquest sentit?

– Al PDU anterior l’error va ser l’estudi de mobilitat generada, que només es preveia a 10 anys. És una qüestió que afecta al global de l’àmbit i per això la justícia va fer una anul·lació total i no parcial. Ara segurament aquest estudi està mirat al mil·límetre.

Però hi ha altres qüestions, com ara l’aposta pel transport públic. Sempre hem defensat que ha d’haver un tramvia del Vallès. Però tenim el problema de l’ou i la gallina: fins que no hi ha una demanda acreditada no es potencia el transport públic però realment fins que no el poses no saps si hi ha una demanda acreditada. A més, el Centre Direccional és un nou creixement. De fet, quan es vengui tot, es calcula que suposarà un increment del 25% de la població de Cerdanyola. Cap altra ciutat metropolitana creix a aquest ritme.

– És una lògica similar a alguns desenvolupaments de Sant Cugat. Per exemple, quan als 2000 es va urbanitzar Volpelleres.

– Però és un moment totalment diferent. Hem d’apostar per un urbanisme de petita escala, d’entendre què passa, aprofitar espais morts a la ciutat, promoure la rehabilitació, completar teixits... No podem actuar com al 2007, com si no ens vingués una crisi.

– Al recurs feu esment de la connexió d’espais naturals. Collserola?

– Sí, la connexió amb Sant Llorenç de Munt. S’ha de tenir en compte que Collserola ha de tenir una regulació dels usos perquè deixi de ser un parc i, per tant, s’ha de respectar el seu entorn. El PDU preveu edificar tocant el Parc Natural, el que va en contra de la filosofia del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). A més, és un Parc Natural quasi aïllat perquè l’únic connector que li queda és la via verda que connecta amb Sant Llorenç. Però el PDU la comprimeix encara més, sense posar en valor els espais intermedis.

– Una de les al·legacions de l’Ajuntament de Sant Cugat anava en aquest sentit, demanant l’eliminació de les bòbiles de l’inici del corredor verd.

– Ben fet. Tenen tota la raó. Són les naus de l’empresa Sorigué, que a més fa molta obra pública. L’Ajuntament de Sant Cugat també es va mostrar en contra de la gran peça comercial que es preveia al PDU anterior [en les al·legacions a l’actual també hi feien referència], que finalment s’ha segmentat. Nosaltres també ho vam demanar i no sabem si és un mèrit nostre o que han vist que no té sentit una pastilla tan gran en un moment en què la compra en línia és tan important.

– Finalment, al recurs parleu de competències i governabilitat. Quin és el problema que hi veieu?

– S’estaven redactant dos PDUs per al mateix territori: el del Centre Direccional, d’àmbit inframunicipal, i el Metropolità. Els dos són el mateix instrument urbanístic i, per tant, tenen el mateix rang. No hi ha cap llei que digui quin pla va per sobre de l’altre, només que el primer que s’aprova és el que regeix mentre l’altre no digui el contrari. En aquest sentit el PDU del Centre Direccional s’ha aprovat abans i, per tant, regeix. És a dir, el PDU Metropolità no pot canviar la planificació tot i tenir una mirada més àmplia.

El més greu és que quan es va començar a plantejar el planejament d’aquest àmbit, la programació es feia mitjançant un Pla Parcial d’Ordenació (PPO), un document de rang inferior, per sota del Pla General Metropolità (PGM). És a dir, el municipi en tenia la governança. Però ara el PDU és un instrument de rang superior i l’Ajuntament ha perdut la governança. Un PDU és l’instrument perfecte perquè la Generalitat desenvolupi amb una precisió molt elevada un desenvolupament urbanístic de les dimensions del Centre Direccional.

– Al Parlament i a la Generalitat hi ha hagut molta inestabilitat política d’ençà el 2017, o fins i tot abans. No s’ha notat en res en la tramitació del PDU?

– No. Sembla que els interessos són massa grans. Tenen un problema molt gros.

– ERC se suma a la presentació del contenciós i molt possiblement encapçalarà la Generalitat. És una oportunitat?

– Potser. És cert que ERC és a l’oposició a Cerdanyola, una posició més fàcil que ser a govern. Crec que hi ha bona intenció i que quan les coses no s’aconsegueixen és que hi ha altres coses que se’ns escapen i estan per sobre. En qualsevol cas, el problema que pugui haver a l’Incasòl o on sigui no és responsabilitat de la ciutadania i menys encara ha de justificar fer habitatges a tocar d’un abocador. Tothom hem d’entendre que el PDU no és una illa. Està condicionat: ecologia, problemes socials...

– L’emergència habitacional, per exemple, que potser es podria resoldre en part amb els habitatges previstos al PDU.

– Som conscients que falten habitatges a tota l’àrea metropolitana i, alhora, que tenim els problemes de la gentrificació i de la turistifació. Però hi ha alternatives per fer les coses millor. A Cerdanyola, per exemple, vam perdre l’oportunitat de fer una permuta per tenir edificabilitat a la Clota. L’emergència habitacional també precisa d’una aposta pels Habitatges de Protecció Oficial (HPO) que el PDU no fa.