Fotos: Jordi Pascual

Prop de 200 persones de Sant Cugat s’han trobat amb altres centenars de manifestants de Rubí i Sant Quirze per demanar la conversió del Camp de Golf de Can Sant Joan en un parc públic interurbà. En total, prop de 500 persones s’han trobat aquest diumenge al migdia al golf, on s’han realitzat activitats com una caminada per informar de la fauna avícola que s’ha detectat a l’espai, recollir deixalles i gaudir de la música.

La mobilització, organitzada per la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf Rubí - Sant Cugat, ha tingut per objectiu pressionar els ajuntaments i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per respectar els acords presos al març del 2019 als dos consistoris per treballar en la reconversió del golf, abandonat des del 2018. La reivindicació arriba després que l’Incasòl hagi mostrat interès per reobrir el camp amb la possibilitat de fer-ho amb unes proporcions més petites i com a escola.

Mireia Gascon, membre de la plataforma i del col·lectiu Rubí d’Arrel, fa una valoració molt positiva de l’acollida ciutadana de la protesta: “Creiem que amb la pressió ciutadana, que demostra que la gent no vol un camp de golf sinó un espai per caminar i fer lleure, els ajuntaments haurien d’agafar la veu del poble i anar a parlar proactivament amb l’Incasòl per fer un parc interurbà”. La plataforma rebutja la possibilitat de compaginar l’ús de parc i golf i, segons Gascon, no descarta emprendre vies jurídiques si se segueix impulsant la reobertura total o parcial del golf.

El manifest de la plataforma, que demana a l’Incasòl que cedeixi la titularitat dels terrenys als ajuntaments de Rubí i Sant Cugat, que es modifiqui el Pla Parcial (PPO) del Parc d’Activitats Econòmiques que ha permès l’ús privatiu de l’espai, que es restauri el paisatge, es garanteixi la connectivitat ecològica i es constitueixi un grup de treball amb les parts implicades, té el suport de més de 1.600 persones.

També tenen el suport de 56 entitats, entre les quals n’hi ha diverses de santcugatenques: Assemblea pel Clima, Arran, la comissió de sostenibilitat de l’escola Gerbert d’Orlhac, The Honest Food Collective, el Jovent Repúblicà, l’Agrupació Escola Berenguer el Gran, el Club Muntanyenc, el Club Karate, el Sant Cugat FC, Qbasket, el Mussol i Fridays for Future. També hi dona suport la valldoreixenca Acció Cultural Valldoreix. Per ara, dels partits de Sant Cugat, també han signat el manifest la CUP i Sant Cugat en Comú.

La columna santcugatenca s’ha trobat a les 10 del matí a la plaça d’Octavià, començant la marxa un quart d’hora més tard. Han sortit per l’avinguda Francesc Macià i han passat pel Gerbert d’Orlhac i el Centre d’Alt Rendiment fins creuar l’AP7 per anar a buscar l’avinguda de la Generalitat al parc d’activitats econòmiques de Can Sant Joan, on han caminat fins buscar el camí d’accés al golf i al cementiri. Amb diverses aturades pel camí, la marxa ha esdevingut una mena d’excursió en grup fins accedir al camp a través d’un forat a la tanca perimetral a prop del cementiri.

El ressorgiment de la biodiversitat

Durant els dos anys de tancament del camp de golf de titularitat pública, la natura ha guanyat espai al monocultiu de gespa, permetent així el ressorgiment de la biodiversitat prèvia, excepte la vinculada als camps de cultiu que hi havia abans de la posada en marxa del golf als anys 90. De fet, recuperar part de l’espai per conrear és una de les propostes de la plataforma i, especialment, de Rubí d’Arrel i de l’Assemblea pel Clima –aquesta darrera hi ha acudit amb una pancarta amb aquesta reivindicació.

En aquest sentit, l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), realitzen un estudi per comparar els impactes del golf sobre els ocells, comparant el de Can Sant Joan com a camp abandonat amb el Real Club de Golf El Prat (Terrassa). “En funció de la zona del golf hem detectat espècies diferents com ara un blauet, ànecs de coll verd, titelles, caderneres i gafarrons, entre d’altres”, explica Pol Closa, un dels impulsors de la investigació, “hem detectat prop d’una vintena d’espècies diferents”.

Gerard Godina, de l’ADENC, explica que l’abandonament suposa una alteració dels hàbitats que permet el ressorgiment d’espècies per la supressió d’impactes negatius sobre l’ecosistema com la gestió de l’herba, l’abús d’aigua i la reducció del risc de contaminació dels aqüífers. “El camp de golf en el clima mediterrani té impactes importants perquè és un hàbitat que no pertocaria en aquest entorn”, apunta, “en general les aus terrestres són les més perjudicades quan hi ha un golf en actiu”.